El problema de l'habitatge no només afecta qui vulgui emancipar-se en una ciutat accedint a una casa o pis. Ara, també és un dels principals problemes per als qui inicien els seus estudis universitaris o els que busquen oportunitats professionals fora de les seves ciutats o país.
En el cas de Barcelona, hi ha més demanda que oferta i dins d'aquesta corba és digne d'estudi els preus inaccessibles que poden trobar els estudiants i les seves famílies, havent d'assumir un preu mitjà de lloguer que supera els 450 euros per habitació més despeses a part, sent la capital catalana una de les ciutats més cares d'Espanya.
El mercat és escàs i es converteix en una prova de foc a causa de l'oferta reduïda amb què compten. Els alts costos d'habitatge, el baix poder adquisitiu i la precarietat laboral fan que l'emancipació sigui difícil.
A Talent Match, recullen el testimoni d'un argentí de 34 anys que és intèrpret d'anglès, però treballa en una empresa d'integracions de casinos de videojocs. Un lloc de treball que guanya una franja salarial des de 28.000 a 32.000 euros.
El treballador, actualment, viu de lloguer i destina gran part del seu sou a això, ja que els preus que hi ha a Barcelona són elevats, mentre que els sous es mantenen. "Estic llogant una habitació a Sagrada Família, estic pagant 570 € mensuals. Viure avui dia a Barcelona crec que em costa del meu salari un 65%", afirma.
En què consisteixen les zones tensionades?
Catalunya ja compta amb nombroses zones tensionades, entre elles Barcelona, el que permet a l'Ajuntament limitar els preus del lloguer i, per tant, sancionar els propietaris que no respectin els límits o posin habitatge turístic que en zones tensionades no es pot incrementar.
Per tant, la Llei d'Habitatge regula un procediment per intentar contenir els preus dels lloguers en zones on els increments en anys anteriors van ser especialment elevats.
Aquest mecanisme estableix una sèrie de bonificacions fiscals perquè els propietaris que rebaixin les rendes dels lloguers als seus llogaters i limita la capacitat d'incrementar els preus de nous contractes d'arrendament en haver d'estar ajustats al preu del contracte anterior.
També, s'estableix un índex de preus de referència per als lloguers de l'habitatge i sobre el qual els grans tenidors estan obligats a fixar els preus dels seus contractes.
A més, es fixa l'obligació que les administracions públiques executin un pla de mesures urgents per incrementar l'oferta de lloguer perquè en el termini de tres anys la situació del mercat del lloguer hagi estat revertida.