Vincent Bevins: “Les antigues organitzacions del segle XX han estat destruïdes, la gent està sola"

No volien individus? La societat no existeix, proclamava el neoliberalisme. I diverses dècades després, aquests individus poden protestar, crear moviments als carrers i moure governs, però…fins a cert punt. La força és petita. No hi ha gaire a fer. Ho sap Vincent Bevins, periodista i escriptor, autor de Si cremem, la dècada de les protestes massives i la revolució que no va ser (Capitán Swing). Al llibre aborda les protestes al Brasil o a Egipte, a Xile o a Ucraïna. En què van acabar?

Laurence Rees: "Un dictador busca eliminar la llibertat d'expressió, avui això s'aconsegueix amb una proliferació de notícies i canals"

En aquesta entrevista amb Letra Global, Bevins apunta que les polítiques “deliberades” per acabar amb sindicats, amb moviments i desgastar els partits polítics han tingut resultat: “Les antigues organitzacions del segle XX han estat destruïdes, la gent està sola". Per tant, les protestes als carrers no han derivat en alternatives sòlides, en programes amb mesures concretes.

El periodista Vincent Bevins, a l'entrevista amb 'Letra Global', a l'Hotel Regina

Una de les consideracions que el mateix Bevins es fa, --com a periodista dels Estats Units, californià-- és que les protestes amb moltes persones als carrers, "comparteixen projectes o només estan una al costat de l'altra?".

La pregunta és retòrica, perquè ell mateix ha comprovat que de les protestes només se n'han beneficiat altres col·lectius que sí estaven organitzats, com l'Exèrcit a Egipte, després d'una Primavera Àrab, el 2011, que va ser frustrant per a tots els joves que demanaven canvis amb les seves manifestacions als carrers.

Carlos Granés: “L’augment de Vox li convé moltíssim a Sánchez i el clima de polarització li convé a Vox

Bevins recorre el món a través de les diferents protestes que van ser intenses en la dècada del 2010 al 2020. Hi va haver il·lusió i els periodistes internacionals van voler interpretar el que succeïa amb la idea que es produiria un canvi. Anys més tard, sense aquests testimonis estrangers, el que es comprova és tot el contrari. “Enlloc les coses van sortir com s’havien plantejat. En massa casos, la situació va empitjorar, segons les normes articulades pels mateixos carrers”, assenyala Bevins.

El periodista va cobrir les mobilitzacions al Brasil per a Los Angeles Times, a Veneçuela, per a The Daily Journal, i també es va encarregar del sud-est asiàtic per al Washington Post.

Les elits aconsegueixen que els canvis que es demanen siguin mínims, que en poc temps tot torni als seus canals?: “Les dades empíriques assenyalen que les elits entenen que no tenen per què escoltar la gent comuna si les seves opinions no coincideixen amb les opinions de les elits econòmiques. D’això se’n va adonar molta gent, en països molt diferents, que va veure com un grup de persones petit s’anava enriquint. I el que va passar i succeeix ara és que hi ha una crisi de representació”.

El periodista Vincent Bevins, a l'entrevista amb 'Letra Global', a l'Hotel Regina

Això és al centre del llibre de Bevins. El periodista considera que la frase ‘no ens representen’, que es va sentir amb força a les mobilitzacions del 15M a Espanya, defineix bé el que ell ha comprovat en molts altres països. El problema de fons, sigui en països democràtics o autoritaris, és que els governants han perdut “legitimitat”, i que s’han trencat o s’han erosionat de manera notable els vincles que definien aquesta representativitat. “Sovint les reivindicacions que es formulaven versaven sobre la decadència dels vincles de representació que havien caracteritzat la governança al segle XX”, assenyala Vincent Bevins.

Però la paradoxa és que els ciutadans són molt poc propensos a reconsiderar aquells vincles. L’afiliació a sindicats, a partits o moviments socials o organitzacions formals és menor que mai.

Fills de John Rawls, el comunitarisme de Patrick Deneen ha arribat!

Es lamenta un món que se n’ha anat, però ja no hi ha forces o desitjos d’establir els mateixos llaços. “Les antigues organitzacions del segle XX han estat destruïdes, la gent està sola", afirma Bevins, convençut que aquest sí ha estat un desig “deliberat, conscient” per part de les elits. El que va passar a principis dels anys vuitanta, amb la revolució neoliberal, la de Thatcher i Reagan, en posar l’individu per sobre de tot, això, al final, ha tingut grans conseqüències. Hi ha molts individus, que poden protestar “un al costat de l’altre”, però que com a col·lectiu no han aconseguit grans coses en aquella dècada d’importants mobilitzacions als carrers.

Aquesta és una de les conclusions de Bevins, que recorda el que ja assenyalava l’activista Susan George, a Informe Lugano I i Informe Lugano 2. En aquestes dues obres, George formulava una ‘ficció’. Una reunió d’experts per encàrrec d’una elit, perquè subministrin idees amb l’objectiu d’impedir revolucions o canvis dràstics producte de mobilitzacions socials. Bingo.

Bevins, californià, incideix en Internet, en el que es prometia i la realitat actual. “Una part important d’aquesta història, present al llibre, té a veure amb la promesa inicial d’un Internet aparentment democràtic. Però el que ha quedat clar en els últims 15 anys és que Internet ha estat conquerit per un grup d’oligarques al meu país natal, al meu estat natal, Califòrnia”.

Per tant, “res de xarxa horitzontal, tot és més vertical que mai, amb referents a les xarxes socials que marquen una línia vertical, jerarquitzada”.

Portada del llibre de Vincent Bevins

El que està al centre de tot és un malestar que no ha entès el procés de globalització. O que ha comprovat que li anava en contra. L’optimisme dels anys noranta, amb la possibilitat que aquesta globalització beneficiés una gran majoria de ciutadans, ha donat pas a un enuig monumental.

I més a partir de 2008. “La resposta a la crisi financera i econòmica de 2008 va empitjorar les condicions de les persones que ja patien, especialment a l’Europa Occidental. I el que va passar és que les elits van aplicar polítiques d’austeritat, perjudicant més els que ja havien estat colpejats. I això explica moltes coses, la manera en què les elits ofereixen respostes, molt allunyades del que es podria esperar”.

Hi ha característiques pròpies, és clar. Cada país estava en una posició diferent, encara que hi hagi un malestar similar, que és aquesta desconnexió amb els governants. Per a Bevins el cas de la Xina és diferent, perquè, en gran mesura, els seus governants han sabut donar respostes més d’acord, malgrat el règim dictatorial.

Però el que està en joc és com els ciutadans poden organitzar-se per millorar aquests llaços de representativitat. I apareix, de nou, la recepta neoliberal. “Hi ha una subjectivitat neoliberal que és aquella en què cada persona es veu a si mateixa com un negoci, l’esperit emprenedor del jo, que és una altra manera d’anomenar-ho. La idea que som independents, atomitzats, que operem al mercat, i no com a part d’una comunitat més orgànica. Això va ser una operació absolutament intencionada. Com ho va ser el descrèdit de les organitzacions polítiques i de la mateixa política”.

David Rieff: "Triomfa el kitsch, Taylor Swift davant Schönberg, perquè ningú vol esforçar-se"

Als Estats Units aquest fenomen ve de lluny, segons Bevins. “Crec que hem viscut i vivim una era antipolítica, de rebuig a les institucions formals. Potser va començar a Califòrnia, quan vam elegir com a governador Arnold Schwarzenegger. I hem anat en aquesta direcció. També a Ucraïna, perquè cal recordar que el mateix Zelensky és un actor que ve a dir que no forma part de l’establishment. I Trump és un exemple clàssic, d’algú antipolític”.

Privatitzar el públic

A Nova York ha passat el contrari. De les mobilitzacions s’ha passat, segons Bevins, a un interès per les organitzacions formals. I del moviment Occupy Wall Street molts activistes van passar a formar part de la DSA, la Democràcia Socialista d’Amèrica, que han treballat per aconseguir l’alcaldia amb la figura de Zohran Mamdani.

Tanmateix, la pressió és gran. “El que tenim és un moviment populista de dreta que diu que no necessitem legitimitat democràtica. Que no necessitem vincles mediadors entre tota la població i l’Estat”.

Aquí apareixen alguns gurús d’empreses tecnològiques, els que envolten Trump. Un d’ells és Peter Thiel, cofundador de Facebook i fundador de PayPal.

“Crec que Peter Thiel té un problema tant ideològic com material. Els homes com Thiel són perillosos no només per les idees que tenen sinó pel poder material que exerceixen sobre el Govern dels Estats Units. Fa temps que ho dic. Estem assistint a l’oligarquització dels Estats Units, que es produeix igual que a l’ex Unió Soviètica, a través de la privatització dels béns públics”.

Bevins es refereix a les inversions públiques en tecnologia, en infraestructures digitals, que han passat a mans privades. “Quan individus com aquests tenen tant poder sobre l’Estat, aleshores es converteixen en un veritable problema”.