He passat moltes vegades per aquesta estació de tren i no sabia que era modernista: una joia centenària a mitja hora de Barcelona

El modernisme no són només cases i parcs. Tampoc es limita a Gaudí, Puig i Cadafalch o Domènech i Montaner i menys encara a Barcelona ciutat. Aquest moviment arquitectònic, que fusiona natura i urbanisme, també va crear espais i edificis funcionals.

D'entre els tresors ocults del modernisme català n'hi ha un que destaca pel desapercebut que passa. Cada dia, centenars de persones, si no milers, passen per allà i fan ús de les seves instal·lacions. En canvi, no saben que estan sota una peça única.

El Quinto i la Quina: el curiós ritual de Nadal que se celebra en alguns pobles de Catalunya

A la capital del Garraf, Vilanova i la Geltrú, hi ha un edifici en qüestió que destaca pels seus vitralls, els seus rajols i la seva estructura. El seu creador és Jeroni Granell i Manresa, un reconegut arquitecte que el 1881 va crear una peça modernista única i útil.

Tot i que per a molts és només l'estació de Vilanova, aquest edifici és tota una joia modernista. I és que en el seu dia una estació era símbol de modernitat. I Catalunya, a més, va ser pionera.

Símbol de modernitat

Des de la construcció de la primera línia a Espanya, la de Mataró-Barcelona, es va començar a estendre per tot arreu. L'arribada d'aquesta nova màquina va suposar una revolució i moltes de les seves estacions donen fe de la seva importància. Una d'elles és Vilanova.

Només cal contemplar els vitralls elevats i estrets, propis de l'època, que deixen passar la llum a les tres plantes d'aquest edifici amb acabats de ferro forjat.

Referència i rellevància

L'estació, que pot ser menys impressionant que d'altres com la de Portbou, és un referent arquitectònic i va ser usada com a model per a moltes estacions.

Les seves grans dimensions, a més, són reflex de la importància que tenia una ciutat com Vilanova, que fins i tot avui dia és estació d'origen i destinació de Rodalies.

Imatge d'arxiu de l'estació de Vilanova MUSEU D'HISTÒRIA DEL FERROCARRIL

Però aquesta no és l'única estació de tren de Catalunya que mereix destacar-se. Una d'elles, a més, és poc coneguda. Es podria dir que té 10 anys i gairebé un segle d'història alhora. I no seria mentida.

Va ser l'any 2003 quan aquest baixador es va rebatejar amb el nom de Lleida-Pirineus amb motiu de l'arribada de l'AVE. Però, en realitat, la seva estructura original, que encara es manté —encara que ampliada—, és de 1927.

Lleida

Els Pirineus són lluny, sí, a 180 quilòmetres, perquè els trens arriben al centre d'aquesta capital del Segrià i es necessita vehicle propi o autobús per arribar a les muntanyes.

De totes maneres, val la pena baixar o acostar-se per contemplar els elements modernistes que cobreixen les andanes, amb una estructura de ferro corbat, adornada amb vidres per estar a resguard de les pluges i el fred.

També val la pena sortir a la remodelada plaça Ramon Berenguer i contemplar com la façana de l'edifici comulga i s'integra en el paisatge urbà de la ciutat, així com travessar el seu diàfan vestíbul de sostres elevats.

El Nadal de foc al Pirineu: el ritual Patrimoni de la Humanitat que il·lumina la Nit de Nadal catalana

Un clàssic

Però sens dubte, una estació que sempre es destaca és l'Estació de França de Barcelona. Es troba al costat de diversos llocs turístics. Davant, el barri del Born; a un costat, el parc de la Ciutadella amb el Parlament de Catalunya i el Zoo de Barcelona; i a la seva esquena, el barri de pescadors de la Barceloneta i la Mediterrània.

I l'estació? És increïble. Majestuosa. Amb les seves grans dimensions, arriba a tenir 13 andanes cobertes per una enorme estructura de ferro, una doble marquesina de més de 200 metres de llarg. Però, si això impressiona, el seu vestíbul és digne d'un palau.

Dissenyada per a l'Exposició Universal de 1929, l'Estació de França rep el viatger en un vestíbul d'estil noucentista, amb una ornamentació de luxe que combina marbre i bronze. Tot al gust de la burgesia d'aquella època. A molts els recorda l'estació d'Orsay de París, ara convertida en museu. Serà per alguna cosa.