L'única torre de la Sagrada Família que va veure Gaudí: el llegat més íntim de l'arquitecte fa 100 anys
El més revolucionari de l'obra és la concepció funcional que li va atorgar l'arquitecte
Altres notícies: El tren català que travessa més de 100 túnels i ponts: "El més bonic d'Espanya", segons la premsa de viatges
Notícies relacionades
- La desconeguda casa modernista convertida en menjador social: iniciativa d’un burgès català comerciant de guano
- Aquests són els destins als quals viatjar amb avió al desembre des de Catalunya: vols des de 12 euros
- Així és el poble dels Pirineus amb més bars per habitants d'Espanya: a poc més de dues hores de Lleida
La Sagrada Família no només és l'obra mestra de Gaudí: també és la inacabada, la pòstuma i una de les més misterioses. Més d'un segle ha passat des que es va iniciar la seva construcció i encara avui queden secrets per descobrir, tot i que teories n'hi ha moltes.
El que sí se sap amb certesa és que Gaudí va voler erigir l'edifici més alt de Barcelona, i ho ha aconseguit amb escreix. El 2025 ja ha superat els 162 metres d'alçada dels 175 que ha d'assolir, convertint-se en l'església més alta del món.
Però aquest passat 30 de novembre s'ha produït un altre moment històric. La torre de Bernabé, l'única que Gaudí va veure erigida, ha fet 100 anys i ho ha celebrat com cal.
Els castellers del barri de la Sagrada Família han aixecat un castell humà i s'ha il·luminat la torre de Bernabé durant l'acte.
Actes de celebració
També hi ha hagut un diàleg entre l'arquitecte director de l'edifici, Jordi Faulí, i l'arquitecta Chiara Curti, i s'ha inaugurat l'exposició 1925-2025. Cent anys de la finalització de la torre de Bernabé, que es podrà visitar fins al 26 de maig de 2026.
A l'acte hi ha assistit el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, juntament amb altres autoritats de la ciutat. Res que no mereixi aquesta construcció modernista.
Torre Bernabé
La torre de Bernabé és un símbol silenciós de l'origen del temple i del llegat més íntim del seu creador. Coronada el novembre de 1925, aquest primer campanar recorda aquells primers anys de la construcció d'aquest espectacular monument.
Quan la torre de Bernabé es va completar, l'arquitecte portava més de quatre dècades dedicat al temple. La seva finalització va suposar la confirmació que la Sagrada Família deixava de ser un projecte teòric per convertir-se en una arquitectura viva, visible sobre l'skyline de Barcelona.
Il·luminació de la Torre Bernabé de la Sagrada Família EP
Va ser, en paraules del mateix Gaudí, “el primer testimoni que l'obra ja respira”.
El misteri de Bernabé
La torre, una de les dotze dedicades als apòstols, forma part del conjunt de campanars que havia de rodejar les façanes del temple. Però, com passa sovint en l'obra gaudiniana, amaga un misteri.
Bernabé no pertanyia al grup dels Dotze apòstols originals, però la tradició cristiana el reconeix com a figura apostòlica pel seu paper missioner. Això va convèncer Gaudí, que concebia el temple com un relat global de la fe i va voler donar-li un lloc propi en el conjunt.
Com és la torre
Pel que fa al seu disseny, la torre de Bernabé segueix el model que Gaudí va projectar per a tots els campanars apostòlics: una base quadrangular que s'eleva en forma d'hiperboloide fins culminar en un xapitell revestit de trencadís.
Les seves proporcions, situades dins del rang d'entre 98 i 110 metres que Gaudí va assignar a aquest grup, van marcar el model per a la resta de torres menors.
El primer laboratori de Gaudí
El més revolucionari era la seva concepció funcional: Gaudí no les va imaginar només com a torres decoratives, sinó com a campanars acústics dissenyats per difondre el so per la ciutat mitjançant obertures estudiades i geometries ressonants.
Per a molts, la torre de Bernabé va ser el primer laboratori on Gaudí va poder comprovar el resultat real de la seva experimentació.
El lloc atorgat a Bernabé tampoc no és casual. L'arquitecte volia que la Sagrada Família fos un relat teològic complet i veia en aquesta figura un model d'obertura i universalitat.
Era una manera de subratllar que la fe, com l'arquitectura del temple, és un camí en expansió. Per això la seva torre es va integrar a la façana de la Passió, la més sòbria i dramàtica, dedicada al sacrifici i al compromís espiritual.
Moment especial
Gaudí entenia Bernabé com un apòstol que encarnava l'esforç i la missió constant, un missatge coherent amb els valors que va voler imprimir en aquesta zona del temple.
Un segle després, el seu valor històric s'ha multiplicat. La Sagrada Família ha inaugurat amb aquesta efemèride diversos actes commemoratius per celebrar el seu centenari.
Reivindicació
A la mostra organitzada per la Junta Constructora es subratlla que, tot i que avui les torres de la Verge Maria o de Jesucrist marquin el nou perfil de Barcelona, la torre de Bernabé va ser la primera a demostrar que el projecte original era viable en la seva audàcia estructural. Sense ella, difícilment Gaudí hauria pogut assajar amb èxit les geometries que definirien la resta del temple.
Per això, encara que ara sigui la que menys impressiona, molts consideren que la torre de Bernabé té quelcom únic, fundacional, que mereix ser reivindicat. I així s'ha fet.
