La desconeguda casa modernista convertida en menjador social: iniciativa d’un burgès català comerciant de guano
L’edifici es va mantenir en mans privades durant dècades fins que a finals del segle XX va passar a mans de l’Ajuntament
Altres notícies: Sembla un palau però és un hotel: així l’allotjament amb les millors vistes de Besalú
Notícies relacionades
- La ruta perfecta per anar en bici en família i descobrir els Pirineus: natura total amb possibilitat de bany
- No és Púbol: aquest és l'imponent castell medieval que Dalí va voler comprar i que està vandalitzat
- La ruta de Girona entre coves, penya-segats i miradors que fascina la premsa internacional: "Cada corba del camí regala una postal"
La burgesia catalana dona per a molt. Alguns simplement van ser empresaris, altres mecenes d’artistes, però tots eren rics.
Gràcies a ells, Catalunya està poblada de palaus, mansions, finques i altres construccions que han passat a ser monuments. Encara que no totes.
Tot i que algunes edificacions brillen pel seu art, no totes han rebut la mateixa atenció. Els grans noms de Gaudí, Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch han eclipsat altres artistes de gran talent.
Igual que l’arquitectura catalana no es limita al romànic i al modernisme, aquests moviments no s’acaben en les grans figures. Tampoc a Barcelona.
On és
El Garraf és una de les comarques amb més construccions modernistes. Sitges té un barri on aquest estil brilla amb llum pròpia, però hi ha més enllà.
A Vilanova hi ha una casa que ho uneix tot: burgesia catalana, arquitectura, art, modernisme i funcionalitat.
Qui hi ha darrere
Es tracta de Can Pahissa, una obra de Josep Maria Miró i Guibernau que passa desapercebuda, però que amaga nombroses anècdotes. Una d’elles té a veure amb el seu principal impulsor: Sebastià Soler i Miró.
Aquest nom no va tenir un origen noble. Era nét d’uns masovers de la Pahissa, una casa als afores del municipi, a la carretera de l’Arboç.
El petit de la família, en canvi, va fugir de Catalunya per provar sort a Amèrica. I li va anar bé.
Va començar com a petit comerciant de fustes per a taüts i a poc a poc va anar creixent en el negoci. La seva fama el va portar a treballar a Xile, Bolívia i el Perú.
Comerç de fusta i guano
La fusta i el comerç de guano el van fer ric. En vint anys la seva riquesa va créixer de manera exponencial i, amb tota aquesta fortuna, en tornar, es va construir una casa digna de burgès.
Ho va fer a la Rambla Principal de Vilanova i la Geltrú. Allà va manar edificar una casa aïllada de tres plantes: semisoterrani, planta baixa elevada i una terrassa que remata el conjunt. Tot envoltat d’un enorme jardí.
L’arquitecte
La construcció la va encarregar a Josep Maria Miró i Guibernau. Li va demanar una casa que reflectís el seu èxit i el seu interès per l’arquitectura moderna.
En aquella època, a la primera dècada del segle XX, això només podia significar una cosa: aixecar un edifici modernista. I així va ser.
Façana de Can Pahissa WIKIPEDIA
L’arquitecte es va inspirar en la casa Pérez Samanillo de Barcelona, sobretot en les seves obertures ovalades. Només cal veure la seva façana principal.
La pedra vista rosada domina tot el volum. Les obertures són ovalades i de gran mida. Estan acompanyades per 49 columnes amb capitells jònics.
Com és Can Pahissa
Una motllura recorre les finestres i unifica tota la composició. Sobre ella, la cornisa decorada amb motius vegetals dona pas a una barana on s’alternen la pedra i el ferro forjat.
A la part posterior, una tribuna semicircular amb semicúpula completa el conjunt.
Formes ondulades
L’interior de Can Pahissa encara llueix més. El vestíbul segueix amb les línies ondulades de la façana i afegeix guixeries detallades i fusteries treballades a mà.
Al saló central, una claraboia amb vitralls policromats filtra la llum i crea un ambient íntim. Els sostres estan decorats amb relleus vegetals.
![Turrón de Agramunt](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2024\/12\/07\/vida\/906919392_13835271_320x180.jpg"])
La resta de sales són peces úniques. Cada una manté una coherència estilística que revela la intervenció de diversos oficis artístics. És l’essència del modernisme entès com a obra total.
Finalment, no es pot deixar de banda el jardí que envolta tota la casa i conserva estructures decoratives de gran interès.
El jardí
Una torre d’inspiració naturalista sobresurt entre la vegetació. A prop seu hi ha una font amb la data de 1916, anterior fins i tot a la construcció de l’edifici, que es va acabar cinc anys més tard, el 1921.
En un mirador rocallós apareix gravat el nom del propietari original. És un gest habitual en la burgesia catalana que finançava grans obres.
Del luxe burgès a l’ús social
Tot respira modernisme i distinció. Malgrat els seus orígens humils, Soler es va convertir en burgès gràcies als seus negocis a les colònies i va voler evidenciar-ho amb aquesta casa.
A la seva mort, l’edifici es va mantenir en mans privades durant dècades, però el manteniment es va fer cada cop més complicat. Davant la possibilitat d’abandonament, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú el va adquirir el 1983.
Interior de Can Pahissa PATRIMONI VILANOVA
Un any després es van iniciar les obres de restauració dirigides per l’arquitecte municipal Miquel Orriols i Mas. Des de llavors, l’antiga residència burgesa s’ha convertit en un equipament de suport comunitari sense perdre el seu valor patrimonial.
Can Pahissa és avui un centre de dia, seu de diverses entitats locals i, sobretot, un menjador social. El seu accés és públic.
Quan visitar-lo
Els jardins estan oberts al públic de dilluns a divendres, de 9:30 a 14:00 h, i l’interior només es pot visitar mitjançant activitats concretes o visites guiades.
A l’estiu, l’Ajuntament els converteix en refugi climàtic i, durant tot l’any, l’agenda cultural municipal ofereix informació actualitzada dels actes que s’hi celebren.
Com arribar-hi
Qui vulgui visitar-lo ho té fàcil. Can Pahissa és a plena Rambla i Vilanova i la Geltrú està ben connectada amb Barcelona.
A més de poder-hi arribar en cotxe en uns quaranta minuts per la C-32, també s’hi pot arribar en tren. La línia R2 Sud de Rodalies hi arriba en poc més de mitja hora.
