L'històric sanatori de Catalunya que s'apaga per culpa del vandalisme: va salvar moltes vides, però fa gairebé 30 anys que està desemparat

Durant dècades, aquest sanatori va ser un símbol d'esperança per a centenars de pacients que lluitaven contra la tuberculosi a la Catalunya industrial. Avui, en canvi, el complex sobreviu com una mola buida, castigada pel vandalisme i tres dècades d'abandonament.

Inaugurat a començaments del segle XX, va viure el seu esplendor fins a mitjans de segle, quan els avanços mèdics el van deixar sense un propòsit clar. Després d'anys d'usos residuals, el recinte va acabar clausurat a finals dels 90 i des de llavors roman atrapat en una deterioració que amenaça amb esborrar la seva història.

No ho sabies: el santuari de Girona que, segons la llegenda, va ser testimoni d'un jurament a la Catalunya medieval

Solució a un problema latent

La tuberculosi colpejava amb força a principis del segle XX. Catalunya no era una excepció, ja que patia les conseqüències d'una malaltia letal. La industrialització i l'amuntegament, fruit de l'èxode rural i la immigració, van agreujar la situació. Cal destacar que es tracta d'una patologia molt contagiosa.

Sanatori de Torrebonica MónTerrassa

D'aquesta manera, a Torrebonica, prop de Terrassa, es va construir un recinte antituberculós, inaugurat el 1911. El clima, l'aïllament i l'amplitud de la zona es consideraven idonis per al tractament d'aquesta malaltia. Tenia diversos pavellons separats, àmplies galeries de repòs a l'aire lliure, terrasses orientades al sol i una xarxa de passadissos llargs i rectilinis pensats per controlar el moviment i garantir l'aïllament.

Moment d'auge

L'àmplia clínica, situada en una finca d'un quilòmetre quadrat, estava distribuïda com una petita ciutat sanitària. Comptava amb edificis auxiliars, zones agrícoles, capelles i espais verds que formaven part del tractament. A partir de la seva obertura, va començar a funcionar amb intensitat, arran de la necessitat a la zona.

Va viure la seva època d'esplendor des de la seva fundació fins a la Guerra Civil, quan el seu funcionament es va aturar. Abans de l'esclat del conflicte, era un dels principals centres de tractament de la tuberculosi. No obstant això, després de la contesa que va dividir Espanya, el model assistencial va canviar. La sanitat es va reorganitzar i van sorgir noves prioritats.

Nous usos

Torrebonica va deixar de ser un sanatori especialitzat a l'ús. Arran dels danys de la guerra, l'atenció es va centrar a millorar els centres generals. D'altra banda, curar les lesions fruit del conflicte va passar a ser la prioritat. De la mateixa manera, altres malalties com el tifus, la disenteria, la diftèria i altres patologies infeccioses van rebre més recursos.

L'estratègia respecte a la tuberculosi va canviar de manera radical. Va deixar de ser una prioritat. Es va passar dels centres aïllats a un control ambulatori i preventiu, amb campanyes de diagnòstic i vacunació.

Arribada dels antibiòtics

A mitjans del segle XX, entre els anys 50 i 60, van arribar a les fronteres espanyoles els antibiòtics. Aquest remei va acabar de vèncer la lluita contra la tuberculosi. Els avenços mèdics van aconseguir evitar moltes morts i amb aquests medicaments. No obstant això, per a Torrebonica va acabar sent la seva sentència definitiva.

Amb el pas del temps, els usos d'aquest sanatori van anar variant. Part dels edificis es van destinar a funcions sanitàries auxiliars, agrícoles, logístiques o administratives. Totes vinculades al sistema sanitari de Terrassa. No obstant això, cap al final del segle, les seves portes es van tancar definitivament com a centre hospitalari.

Entre la costa i l'interior, el bastió català que va ser peça estratègica durant segles: a menys d'una hora de Barcelona

Tancament definitiu

A finals dels anys 90, el model sanitari català ja no necessita mantenir un complex així. Segons documentació patrimonial i fonts històriques, l'ús sanitari cessa completament cap al 1999. A partir d'aquest moment, el conjunt queda fora de servei, sense activitat estable.

L'Ajuntament de Terrassa va requalificar una part dels terrenys i va acabar en mans privades. Concretament, del Reial Club de Golf El Prat. No obstant això, els pavellons principals van quedar en absolut desús. El morbo va portar molta gent a colar-se en unes instal·lacions que agonitzen a raó del pas del temps. El vandalisme i els grafits van contribuir a enfonsar l'hospital desemparat.

D'aquesta manera, les parets que un dia van veure com milers de vides es tractaven, especialment de la tuberculosi, ja només viuen avorrides. Sense cap pla per reanimar aquest centre, ha caigut en l'oblit. Des de fora, es pot apreciar una imponent estructura. No obstant això, és tot façana, ja que en creuar les seves portes cau el mite.