La oblidada església romànica de Catalunya que va sobreviure a un terratrèmol: un patrimoni medieval del segle XII ocult al mig del Pirineu
Tot i que els tremolors van causar desperfectes a la volta, el 1430 va ser restaurada
També et pot interessar: El mirador natural que domina les muntanyes de Tarragona: una finestra de roca amb vistes al Delta
Notícies relacionades
- El mirador natural que domina les muntanyes de Tarragona: una finestra de roca amb vistes al Delta
- L'has de visitar sí o sí: aquesta és la fira més esperada de Lleida amb Els Pets i Miki Núñez
- Així és el barri més ric de Girona: palaus nobiliaris, residències de famílies burgeses i castells medievals
Catalunya és el territori del romànic. Els exemples de Taüll i Boí són clars. El seu art és patrimoni de la Unesco, però això fa que altres joies medievals de l'època quedin en l'oblit.
L'església de Sant Bartomeu de Covildases és una d'elles. Situada als afores de Vidrà (Osona), aquesta joia del segle XII sembla passar desapercebuda. Està en perfecte estat, al mig d'un prat obert al qual és fàcil arribar i, tot i així, oblidada.
L'església forma part d'inventaris de patrimoni romànic de Catalunya i està catalogada com un exemple representatiu d'arquitectura medieval rural de muntanya. L'únic que no se sap amb exactitud és la seva data de construcció, però s'estima que va ser entre els segles XI i XII.
L'edifici consta d'una sola nau, coberta mitjançant volta de canó, característica habitual de l'arquitectura romànica en zones muntanyoses.
Com és l'església
La porta d'accés se situa al mur sud i està formada per dovelles grans, que s'atribueixen a una intervenció posterior respecte a la construcció inicial.
L'absis és semicircular i presenta decoració llombarda mitjançant arcuacions cegues entre lesenes. L'espadanya, ubicada al mur de ponent, compta amb dues obertures i serveix per allotjar les campanes.
El terratrèmol
Tot això ha sobreviscut gairebé de miracle. Segons els registres històrics, un terratrèmol va sacsejar aquesta zona de Catalunya el 1425.
Tot i que els tremolors van causar desperfectes a la volta, el 1430 va ser reparada. Tot i així, no va ser fins al 1548 que va quedar com estava.
En qualsevol cas, l'església llueix com nova i dona una imatge de postal. L'entorn immediat de l'església combina pastures i bosc de faigs i pins.
L'accés principal es fa per un camí o pista rural que surt des de Vidrà, com si portés fins a ella. A més, allà es troba una petita font coberta al costat de l'edifici, cosa que indica la presència d'aigua a l'entorn immediat.
On es troba
La localització aïllada de l'església permet la conservació de la seva estructura original i, sobretot, ofereix la possibilitat de conèixer un paratge que sembla esperar a ser descobert.
A l'entorn de l'església, hi ha una gran esplanada coberta d'herba verda, pròpia de les praderies suïsses. Al seu voltant un bosc de faig i pi la protegeixen. Tot i així, és de fàcil accés.
Ermita de Sant Bartomeu de Covildases WIKIPEDIA
Una església estimada
La ubicació en un turó i, especialment, els senders d'accés senyalitzats permeten arribar-hi sense gaire esforç. A més, un sent que coneix el territori.
Tot i no sortir a les guies turístiques, l'ermita de Sant Bartomeu de Covildases és d'un gran valor i està molt arrelada a Osona. Diverses plataformes documenten la seva importància i algunes organitzacions s'encarreguen de donar testimoni del seu llegat.
La mateixa Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) la menciona i destaca entre les rutes que es poden fer quan es visita Osona. Només cal saber com arribar-hi.
Com arribar-hi
La capital catalana més propera és Girona. Es troba a una hora i 50 minuts amb cotxe. S'hi va per la C-63 o l'A-2 en direcció Barcelona per desviar-se per la C-25 en direcció Vic. Abans d'arribar a la capital d'Osona, s'incorpora a la C-17 fins arribar a Sant Quirze de Bessora. Allà, apareixen les indicacions per agafar la BV-5227 fins a Vidrà, on ja es senyalitza l'ermita.
Des de Barcelona, el camí és més llarg. Són dues hores i mitja. Això sí, és més recte. Cal anar a buscar la C-33, que enllaça directament amb la C-17.
