Aconseguir un bon pollastre a la graella pot convertir-se en un veritable repte. Si es cuina massa ràpid, l'interior queda cru; si es passa de punt, la carn s'asseca i perd sabor. Tanmateix, els mestres de la graella més experimentats tenen un secret senzill que marca la diferència: una pell daurada i cruixent, amb carn sucosa per dins, sense necessitat de recórrer a la llimona, al vinagre o a adobs complicats.
En lloc de marinades intenses o sucs cítrics, molts xefs aposten per una fórmula bàsica, però infal·lible: oli i sal. Abans de posar el pollastre sobre la graella, l'unten amb una fina capa d'oli i l'assonen amb sal gruixuda. Després, el disposen amb la pell cap avall i el deixen coure lentament. Aquest procediment permet que el greix natural de l'au es fongui, s'infiltri a les fibres i mantingui la carn humida mentre l'exterior es torna daurat i cruixent.
El truc infal·lible
El truc rau en la paciència i en el maneig del foc. L'oli forma una pel·lícula protectora que evita la pèrdua de sucs, mentre que la sal realça el sabor i contribueix a crear aquesta crosta irresistible. La cocció pausada, a foc mitjà, garanteix que la calor penetri de manera uniforme sense cremar la superfície. Els mestres de la graella recomanen no punxar la carn per conservar els sucs i esperar que la pell es desenganxi fàcilment abans de girar-la. El final de la cocció, sempre del costat de la carn, s'ha de fer amb foc suau.
Carn a la graella
Per preparar el pollastre perfecte, el primer pas és assecar bé les peces abans de condimentar-les. Després, es pinten amb oli, s'afegeix sal al gust i es col·loquen a la graella amb la pell cap avall. Un cop daurades, es giren per acabar la cocció lentament. Alguns cuiners suggereixen una pinzellada final de mantega, brou o suc de cocció per intensificar-ne el sabor.
El resultat d'aquesta tècnica és un pollastre amb sabor autèntic, sucós i amb aquell daurat uniforme que tothom busca a la graella. Sense trucs sofisticats ni ingredients exòtics: només una bona tècnica, paciència i respecte pel foc.
A la graella
Fer la carn a la graella ens agrada tant perquè representa una experiència que va més enllà del simple menjar: és un ritual social i sensorial. El foc, el fum i el so de la carn espetegant desperten instints primitius i ens connecten amb una forma ancestral de cuinar. A més, el sabor fumat i la textura sucosa que només la calor directa del carbó o la llenya pot aconseguir són difícils d'igualar amb altres mètodes de cocció. Preparar la graella també implica temps, paciència i dedicació, cosa que transforma el menjar en una celebració compartida.
D'altra banda, rostir carn a l'aire lliure és una excusa perfecta per reunir-se amb família i amics. La graellada convida a la conversa, al gaudi i a la relaxació mentre l'aroma es barreja amb rialles i anècdotes. Cada tall i cada tècnica -des de segellar un bon entrecot fins a rostir lentament unes costelles- permet expressar creativitat i gust personal.