La gastronomia de Pepe Rodríguez es basa en el seu arrelament a la terra manxega, on va créixer al restaurant familiar El Bohío a Illescas (Toledo) i on va aprendre a valorar el producte local i la cuina de casa. La seva feina es distingeix perquè barreja aquest origen de tradició amb un enfocament contemporani; oferint plats que mantenen el gust de les seves arrels, però amb presentació, tècnica i sensibilitat modernes.
Al seu establiment culinari, que conserva una estrella Michelin des del 1999, la qualitat de les matèries primeres, la claredat de concepte i la identitat manxega apareixen com a pilars fonamentals de cada elaboració.
La recepta de Pepe Rodríguez
En una de les entregues de MasterChef Celebrity, Pepe Rodríguez va compartir amb els espectadors què necessiten per fer unes torradetes de Santa Teresa perfectes. Aquests són els ingredients:
- 1 litre de llet infusionada
- 1 barra de pa de torradetes.
- 3 ous.
- 0,4 cl d'oli.
- Sucre.
- Canyella en pols.
Per a la infusió:
- 1 litre de llet sencera.
- Ratlladura de llimona i de taronja.
- 2 branques de canyella.
- 1 beina de vainilla.
- 100 gr de sucre.
Per a l'almívar:
- 1 litre d'aigua.
- 75 gr de vi blanc.
- 250 gr de sucre.
- Pell de llimona i de taronja.
- 1 branca de canyella.
Torradetes de Santa Teresa
Primer cal infusionar la llet, bullint tot el que hem esmentat a l'apartat anterior. Quan la barreja està en ebullició, es retira del foc. En el moment de fer l'almívar passa el mateix, es bull aigua juntament amb la llista d'ingredients citada i, quan s'obté el resultat, es guarda per quan arribi el moment d'utilitzar-lo.
Després, s'introdueixen les llesques de pa de torradetes ja tallades a la barreja de la llet infusionada, fins que quedin ben impregnades d'aquesta última. Mentrestant, es baten uns ous i s'hi posa una cullerada de la llet infusionada, i es tornen a impregnar a la barreja les torradetes.
Tot seguit, es fregeixen les torradetes en oli abundant fins que estiguin daurades. Més tard, es van traient d'una en una i es col·loquen sobre paper de cuina absorbent per retirar-ne l'excés d'oli i que no quedin tan greixoses. Finalment, amb l'almívar temperat, es retira la pell de llimona i la de taronja i s'amaren bé amb la barreja, fins que s'espolvoreja el sucre i la canyella per sobre.
Les torradetes de Santa Teresa
La història de les torradetes de Santa Teresa es remunta a l'època de l'Imperi Romà, quan el gastrònom Marc Gavi Apici ja descrivia a la seva obra De re coquinaria una recepta que consistia a amarar pa amb llet i mel abans de fregir-lo. Aquella preparació rudimentària es considera l'antecedent directe de les torradetes actuals. Al llarg dels segles, la recepta va viatjar i es va adaptar als costums de cada regió europea, trobant a la península Ibèrica un terreny fèrtil per evolucionar i consolidar-se com una tradició pròpia.
Durant l'Edat Mitjana, les torradetes van adquirir un simbolisme religiós. Es van convertir en un aliment molt popular durant la Quaresma i la Setmana Santa, èpoques en què el consum de carn estava prohibit. El seu alt valor energètic i la senzillesa dels seus ingredients les feien un plat ideal per suportar els dies de dejuni. A més, permetien aprofitar el pa sobrant, cosa que les va vincular a una cuina humil, d'aprofitament i de llar. Als convents i cases de família, les monges i mestresses de casa les elaboraven amb cura, aromatitzant-les amb mel, canyella o vi, segons la tradició local.
Ja a l'Edat Moderna, van passar dels fogons domèstics a les tavernes i hostals, on se servien com a acompanyament de vins dolços. Alguns historiadors sostenen que, fins i tot, s'oferien a les dones que acabaven de donar a llum, pel seu poder nutritiu i reconstituent. Al segle XIX, amb l'auge de la literatura costumista i la premsa popular, les torradetes van començar a esmentar-se com a part essencial de la gastronomia espanyola, especialment, a Madrid i Andalusia. El seu caràcter popular i el seu gust casolà les van convertir en símbol de la cuina tradicional.