Nos agrada utilitzar espècies a la gastronomia perquè són l'ànima del gust i l'essència de moltes tradicions culinàries. Gràcies a elles, un plat senzill pot transformar-se en una experiència plena de matisos, aromes i sensacions que desperten els sentits. Les espècies permeten equilibrar els sabors, ressaltar els ingredients principals i crear combinacions úniques que reflecteixen la cultura i la creativitat de cada regió o cuiner.
Moltes d'elles posseeixen propietats beneficioses per a la salut, com millorar la digestió o enfortir el sistema immunològic, la qual cosa fa que el seu ús no només enriqueixi el paladar, sinó també el benestar.
L'espècie culinària
El comí és una de les espècies més comunes dins de la cuina espanyola i, també, de les més invasives. El seu gust ens ofereix matisos càlids i molt agradables, especialment, quan equilibrem sabors àcids. També, és cert que sovint s'utilitza en receptes on s'usen llegums, als quals ajuda a nivell gastrointestinal, facilitant la digestió quan ens excedim amb elements grassos.
És la llavor d'una planta procedent d'Egipte, que compta amb més de 5.000 anys d'antiguitat, de fet s'han trobat restes d'elles a les piràmides de l'antic Egipte. Als àrabs ens la van portar i la vam introduir a Amèrica. Avui en dia és una de les espècies més elementals i internacionals que existeixen, apareix en infinitat de barreges a nivell mundial.
La combinació de comí torrat amb coriandre (llavors de coriandre) és característica de la cuina índia on s'emplea per condimentar el dal (crema de llenties), els plats de tandoori del nord d'Índia, el condiment garam masala i, també, per a l'elaboració dels tagine (glops de carn) del nord d'Àfrica.
Comí
Altres usos i varietats
És una de les espècies més importants de la cultura àrab, l'utilitzen per condimentar el cuscús o els plats d'anyell. A Europa, aromatitzen alguns plats alemanys amb el comí, com: el xucrut, els encurtits, les salsitxes o alguns formatges holandesos.
Encara que no és tan comú a Àsia, és important a la cuina de Brunéi, així com a Tailàndia i Indonèsia. També, apareix en moltes receptes mexicanes i plats tex-mex.
A més, existeix una altra varietat de comí: el comí negre, que de vegades es confon amb la neguilla (que també es coneix amb aquest nom), però no té res a veure una amb l'altra.
Les llavors de comí combinen molt bé amb les mongetes, pastanagues, pollastre, cigrons, coriandre, blat de moro, curry, alls, anyell, llimones, cebes, taronges, pebrots i cúrcuma. Una culleradeta d'elles en l'aigua de cocció del riu de basmati fa meravelles en el resultat.
Expressió popular
L'expressió "em importa un comí" és una d'aquelles frases de l'espanyol col·loquial que condensen, amb ironia i contundència, un sentiment universal: la indiferència. Dir que alguna cosa “ens importa un comí” és restar-li tota rellevància, relegar-la al pla de la insignificància. No es tracta només d'una negació d'interès, sinó d'una declaració de desconnexió.
Per això s'escolta tant en converses quotidianes i textos d'opinió, on l'interlocutor vol marcar distància amb un toc d'humor o menyspreu.
Els estudis sobre fraseologia coincideixen que aquest tipus de girs van néixer en entorns rurals o mercantils, on el valor de les coses es mesurava en funció de la seva escassetat o utilitat. Així, no resulta estrany que productes humils o quotidians servissin per expressar menyspreu o falta d'interès. Alguns lingüistes apunten a un origen que podria remuntar-se als segles XVIII o XIX, quan el llenguatge popular espanyol ja estava ple de metàfores agràries. En tot cas, no existeix una data precisa: com passa amb moltes expressions d'ús comú, la seva difusió va ser oral, transmesa de generació en generació, fins que es va consolidar en el parlar popular.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial