Publicada

El calçot té les seves arrels a Catalunya, on el seu cultiu s'ha practicat durant segles. Aquesta varietat de ceba s'ha transformat en un plat tradicional que va reunir familiars i amics al voltant de la taula, especialment, durant la temporada de calçotades.

La comarca de l'Alt Camp és reconeguda com la cuna del calçot. El seu clima i el seu sòl generen les condicions ideals per al cultiu d'aquesta ceba, portant-la a aconseguir una gran popularitat. Aquí va néixer la tradició d'escaldar-los a la brasa, creant un ambient festiu que perdura fins avui.

La temporada s'estén, oficialment, de novembre a abril, segons el Consell Regulador de la Denominació d'Origen Protegida Calçot de Valls, organisme que certifica el seu cultiu. Durant els mesos d'entre gener i març, els camps de l'Alt Camp i la comarca de Valls, a Tarragona, arriben a la seva màxima producció, oferint calçots dolços, tendres i amb la textura perfecta per escaldar a la flama viva.

Com menjar calçots

Menjar calçots és una experiència que combina tradició i tècnica. La forma de gaudir-los és gairebé un ritual que realça el seu sabor i fa de la trobada un moment especial. L'ús del babero és essencial. Es recomana cobrir-se per evitar taques, especialment, amb la salsa romesco. Això forma part del gaudi de la calçotada. La utilització de les mans també és important, ja que permet una connexió més directa amb l'aliment.

En menjar, és fonamental aprendre a treure la capa exterior. Es pren el calçot per la part de baix i es fa un moviment suau cap amunt. Això assegura que es conservi la part comestible i es pugui gaudir plenament.

Per assaborir cada mos del aliment, es recomana mullar-lo en salsa romesco. La combinació de sabors és deliciosa i realça l'experiència. És ideal degustar-lo amb calma, apreciant tant la seva textura com el seu sabor fumat.

Manojo de calçots CANVA

Propietats dels calçots

El calçot presenta una composició nutricional similar a altres membres de la família de les cebes. Segons un estudi científic publicat en el Journal of the Science of Food and Agriculture, en el seu estat cru aquests brots mostren nivells moderats de proteïna i fibra, i un contingut major d'aigua, la qual cosa redueix la seva densitat calòrica.

Per exemple, altres fonts que recopilen taules d'aliments indiquen que, per cada 100 g, el calçot aporta al voltant de 38 kcal, aproximadament: 8,6 g de carbohidrats, 1,16 g de proteïna i 0,2 g de greix; juntament amb minerals com potassi, calci, fòsfor i vitamina C.

Quant als seus beneficis funcionals, aporten compostos sulfurosos - característics de la família Allium - i flavonoides que exerceixen activitat antioxidant, antiinflamatòria i potencialment antibacteriana.



A més, s'ha observat que tot i que el contingut de flavonoides i fenols totals disminueix, significativament, amb la cocció. Tot això fa que el calçot sigui un vegetal de temporada molt interessant tant gastronòmicament com nutricionalment.

Per què agraden tant els calçots?

Els calçots agraden tant perquè reuneixen tres elements irresistibles: sabor, tradició i experiència compartida. No són només un aliment, sinó un ritual que marca l'arribada de l'hivern a Catalunya. Més enllà del sabor, triomfen perquè representen una experiència social i cultural.

Menjar-los implica reunir-se a l'aire lliure, en grup, vestits amb bàbers, tacant-se les mans i rient mentre es mullen a la salsa romesco o salvitxada. Aquesta combinació de foc, amistat i menjar senzill, però deliciós, converteix la calçotada en una celebració popular, profundament, arrelada a la identitat catalana. En paraules de molts xefs i gastrònoms, els calçots agraden tant perquè condensen l'esperit mediterrani: el plaer de compartir, la senzillesa del producte i el respecte per la temporada.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial

Notícies relacionades