Abraçeu-me i compreu el meu merchan
Durant la seva última gira per Europa, Amma (nascuda Sudhavi a Alappad, Índia, el 1953 i després rebaixada amb un nom més difícil que el de l'últim premi Nobel de Literatura: Mata Amritanandamani Devi, en art Amma), coneguda com a 'La santa dels abraços' (durant els últims trenta anys es calcula que ha pogut abraçar a 35 milions de éssers humans), va fer una parada fa uns dies a Granollers, on es va instal·lar al Palau d'Esports local per dedicar-se al seu; és a dir, repartir aquests abraços amb els quals, teòricament, omple de pau i harmonia als qui l'abraçen.
Els abraços són gratuïts, però cal tenir paciència, agafar número i esperar que et toqui. En l'interí, clar està, pots adquirir merchan espiritual a dojo: espelmes, samarretes, gorres, herbes espirituals i qualsevol cosa que se li hagi acudit al responsable de l'organització, ja que la bona d'Amma, a més de ser una santa, també és una empresa que disposa d'un departament de recaptació espiritual i anímica.
De fet, els seus negocis s'han ampliat de tal manera que ja hi ha males llengües que apunten a alguna cosa turbi darrera tanta santel·leria hindú. No seria la primera vegada: recordem que el primer líder espiritual indi del qual vam sentir parlar, el Gurú Maharishi, guia dels Beatles durant una època, va resultar ser un farsant sensacional.
Crideu-me descregut, però dubto molt que un abraç espiritual d'Amma funcioni millor que els que rebo de la meva nòvia. Ja entenc que vivim instal·lats en el caos i que qualsevol promesa de felicitat i harmonia és ben rebuda per molts dels meus companys en aquesta vall de llàgrimes, però la perspectiva d'esperar tres o quatre hores (si hi ha sort) a que em faci l'abraç una dona remenada (i, probablement, suada) no és el que més il·lusió em fa en aquest món.
Això sí, les proves de l'espiritualitat d'Amma abunden. Des de petita va sentir la crida de les alçades i va començar a meditar a una edat molt primerenca, dedicant-hi hores a la meditació i oblidant-se, fins i tot, de menjar i de dormir. Els seus èxtasis estan documentats, i sembla que mentre duraven, Amma cantava i ballava pensant en les seves coses, totalment desconnectada del seu entorn. Però la línia que separa una santa d'una boja és molt prima, com tots sabem. I algú va haver d'aparèixer amb la lògica idea de monetitzar l'espiritualitat de la noia, especialment a Occident, on hi ha més pasta que a l'Índia.
Aquest tipus d'històries sempre em fan olor de brasa cremada, no puc evitar-ho. M'agradaria errar-me (com m'agradaria creure en Déu, o en Krishna, o en Al·là, o en qui sigui), però tinc tendència a fer cas del refrany Pensa malament i encertaràs. ¡Que Krishna i Amma em perdonin!
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial
