Ens havíem oblidat d'ella i vet aquí que reapareix a Barcelona en un acte del seu partit, Núcleo Nacional (abans va passar, després d'una primera fase com a influencer de moda, per Bastión Frontal i Sección de Asalto).
Filla d'un falangista (reconvertit al PP fins que es va descobrir el seu passat) i una abadessa budista, Isabel Medina Peralta, en art Isabel Peralta (sembla que s'entenia millor amb la mare que amb el pare), encarna el paper de la bellesa nazi local, fa anys que està ficada en aquest ambient des de ben joveneta i té el mèrit de no enganyar ningú amb dissimuls, ocultacions i altres excuses ideològiques: ella és fan de José Antonio i de Adolf Hitler i d'un individu del qual mai havia sentit a parlar, però que també té tela, el xilè Miguel Serrano (1917 – 2009), descobridor de l'origen diví d'Adolf Hitler (gràcies al seu profund coneixement de l'hinduisme), probable reencarnació d'alguna divinitat vinguda al món per enfrontar-se al Kali Yuga (o temps xungos, en llenguatge planer).
Un altre dels mèrits de l'Isabel és haver aconseguit emprenyar tothom amb els seus actes i declaracions. Té prohibit l'entrada a Alemanya per parlar bé del Führer i, a Espanya, no només ha aconseguit posar-se enfront de l'esquerra i l'extrema esquerra (com diria el nostre admirat president), sinó també a Vox, a la Falange de la qual va formar part en els seus inicis i fins i tot a la Associació de Veterans de la División Azul.
Sobre el seu partidet actual, que dirigeix juntament amb Iván Rico i Enrique Lemus, poc es pot dir. Per les fotos es dedueix que són la típica colla de pinxos irrellevants que pretenen infondre respecte (o fer por, directament) a base de lluir samarretes negres amb el nom del grup i passamuntanyes intimidatoris. Encara que la seva presència a Barcelona ha alertat les forces de l'ordre (i aquells antifeixistes els mètodes dels quals són els mateixos que els dels feixistes de tota la vida de Déu), no crec que la cosa vagi a més, atès que grups com Núcleo Nacional no deixen de constituir un anacronisme en els temps que corren i que també són força Kali Yuga.
El feixisme (com el comunisme, l'altra escombraria ideològica del segle XX, almenys en la seva posada en pràctica) no morirà mai, però els seus representants han anat trobant maneres d'aparentar respectabilitat i de fer-se acceptar, de vegades amb entusiasme, per la societat que els acull. N'hi ha prou amb arrodonir arestes, acceptar homosexuals al partit, callar determinades coses i aparentar ser demòcrates i, si cal, fins i tot feministes perquè se'ls posi un plat a taula, com està passant a Alemanya, França, Itàlia o Espanya. Un plat que mai se li posarà a l'Isabel i als del Núcleo Nacional perquè fan por a la població i són reticents a les componendes ideològiques.
Les coses ja estan prou Kali Yuga com perquè aparegui l'Isabel amb la seva colleta nazi a intentar empitjorar-les. De moment, la inauguració de la seu barcelonina de Núcleo Nacional ja ha acabat a cops de porra policials. Objectiu assolit!
