El director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, torna a embolicar-se en el conflicte etern de la devolució de les pintures murals del monestir de Sixena (Osca). Aquesta vegada, no per informes tècnics, sinó per declaracions personals que han acabat als jutjats.
L'advocat de l'Ajuntament aragonès ha demanat un acte de conciliació i la seva dimissió per unes paraules que, com a mínim, no encaixen amb el to exigible a algú que dirigeix una de les principals institucions culturals de Catalunya.
Més enllà de l'enfrontament verbal, l'episodi reflecteix un problema de fons: l'estratègia del MNAC continua centrada a guanyar temps i elevar la tensió, quan la justícia ja s'ha pronunciat amb claredat sobre la restitució de les obres a l'abadia aragonesa.
Serra insisteix en l'argument del risc tècnic —legítim fins a cert punt—, però la judicialització constant i els comentaris desafortunats no ajuden precisament a reforçar aquesta posició.
El museu s'empara en informes i codis ètics, però el debat es desplaça cada cop més del terreny patrimonial al personal i al polític. I això desgasta tant la institució com la seva direcció, que hauria de ser la primera interessada a rebaixar el soroll i executar les sentències judicials amb rigor i discreció.
