La direcció de PortAventura que encapçala Fernando Aldecoa s'ha embarcat en un ajust delicat en el terreny més sensible per a un parc temàtic: la seguretat. El repte ara és compatibilitzar l'estalvi de costos amb la tranquil·litat de milers de famílies que continuen veient el recinte com un lloc d'oci segur.
Reorganitzar torns i substituir part dels vigilants per auxiliars no és només una decisió comptable, sinó un canvi que afecta la manera com es gestiona el risc en accessos, hotels i zones amb gran afluència. És comprensible que l'empresa busqui la màxima eficiència, però també ho és que els professionals de la seguretat i els visitants vegin amb preocupació qualsevol moviment que pugui traduir-se en menys control efectiu davant d'incidents.
El fet que s'hagin evitat acomiadaments directes mostra que hi ha hagut negociació i una certa voluntat de pactar terminis. Tanmateix, per a molts vigilants, la pèrdua de plusos, de nits i d'hores extres suposa un cop real a economies ja ajustades, i és lògic que sentin que la seva feina especialitzada es devalua quan passen a funcions d'auxiliar.
Els visitants no sempre distingeixen entre vigilant amb TIP i auxiliar, però sí que perceben si hi ha presència, control i capacitat de reacció quan hi ha baralles, discussions o situacions tenses. El parc, que viu de la confiança i de la sensació de refugi familiar, es juga part de la seva reputació en com explica i aplica aquesta transició: no es tracta només de complir la llei, sinó que clients i plantilla sentin que la seguretat continua sent una prioritat, fins i tot quan els números obliguen a replantejar el model.
