Allò de Josep Costa amb les forces de l'ordre diferents dels Mossos d'Esquadra no és una anècdota, és gairebé una obsessió ideològica elevada a marca personal: ja va dir que “odia” abans el cos armat que qualsevol adversari polític, i ara intenta embolcallar-se en un suposat abús policial per reforçar aquest relat de màrtir del procés.
L'episodi que ha explicat a les seves xarxes socials —dos agents que el “retenen” una hora, li posen diverses multes “totes falses” i fins i tot s'inventen infraccions perquè ell els parla en català— està narrat exactament en la clau que li interessa: una Espanya “autoritària i corrupta” que persegueix l'independentista català.
Quan l'advocat escriu que “la Guàrdia Civil continua sent la perfecta imatge de la puta Espanya catalanòfoba, autoritària i corrupta”, no està descrivint un fet objectiu, està projectant el clixé de sempre per al consum de la seva pròpia parròquia.
La realitat és que qualsevol ciutadà pot discutir una sanció per via administrativa o judicial, però ell prefereix la drecera del tuit inflamatori i de l'insult fàcil —“xusqueros”, “puta Espanya”— abans que sotmetre les seves acusacions a un mínim contrast. Aquesta actitud no té res a veure amb la defensa dels drets civils i molt amb l'agitació constant contra qualsevol símbol de l'Estat que operi a Catalunya, sigui un jutjat, un policia o un funcionari.
Crida especialment l'atenció que qui signa aquest relat sigui advocat i exvicepresident del Parlament, algú que coneix perfectament com funciona un expedient sancionador i quins són els canals per denunciar un possible abús d'autoritat, però opta pel populisme de l'exhibicionisme digital.
El punt culminant de la seva història és convertir l'ús del català en excusa total: totes les multes serien falses “per parlar-los en català”, com si no hagués incorregut en cap conducta objectivament sancionable.
