Malament comença Alberto Núñez Feijoo la seva campanya pro substitució de Pedro Sánchez a la presidència del govern de la nació si no se li acut res millor que recórrer al mateix personal de demolició que el seu adversari. Fa uns dies, el cap del PP va aterrar a Barcelona per reunir-se amb empresaris i intentar convèncer-los perquè diguessin a Junts que s'afegissin a la seva moció de censura. Per començar, donar per fet que tots els nostres capitans d'empresa són fans de Carles Puigdemont em sembla ofensiu, i vaig trobar a faltar que algú aixequés el dit per treure Feijoo del seu error. I, per continuar, no havíem quedat que això de Sánchez i els separatistes era pràcticament alta traïció? No s'adona aquest home del paperot que està fent? O és que els enemics de l'estat deixen de ser-ho quan se'ls necessita, que és el que creu l'actual president del govern?
En tot cas, la resposta de Junts no es va fer esperar. Allà hi havia Jordi Turull, aquest home permanentment contrariat, per dir-li a Feijóo que no vingués a pidolar, ja que el que havia de fer era demanar perdó als catalans per haver propiciat la fugida d'empreses quan el procés. Ole els teus nassos, Tururull!
Suposo que explicar-li a Turull que les empreses van marxar per culpa seva i del seu cap és inútil, però li ho recordo per si de cas. Van ser en Puchi i el beat Junqueras, amb les seves bajanades sobiranistes, els que van crear un ambient d'inquietud i inseguretat i, conseqüentment, la fugida de les nostres empreses a la recerca d'una mica d'estabilitat política. Però Tururull creu que la culpa de tot va ser del PP: cal veure com de fàcil ho veu tot l'home.
S'afegeix així Tururull a una campanya internacional d'exigència de disculpes que no vénen a tomb. Aquesta mateixa setmana, arran de la visita a Gernika del president alemany, el PNV s'ha afanyat a demanar a l'estat espanyol que demani perdó pel bombardeig de la localitat durant la guerra civil. Curiosament ni al PNV ni a Bildu els passa pel cap demanar
perdó als espanyols pel terrorisme d'ETA. I tampoc ho fa Yolanda Díaz per la putrefacció de la socialdemocràcia espanyola a càrrec del seu cap, però, això sí, demana que ens disculpem amb l'executat Ferrer i Guardia pels dos atemptats contra Alfons XIII en què va participar, allà pel plistocè.
Fora de les nostres fronteres també hi ha gent exigint-nos disculpes: la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum (més la cinquena columna descolonitzadora comandada per Ernest Urtasun) insisteix que ens disculpem per la Conquesta. Que Mèxic sigui, pràcticament, un estat fallit, o un narcoestat, no li treu tant la son: per què plantar cara al
present quan pots ocupar-te de coses que van passar fa cinc-cents anys?
Tururull s'afegeix a l'exigència de disculpes aprofitant la desesperació de Feijóo. Aquí ningú té mai la culpa de res.
