Les vacunes són perjudicials per a la salut. La sida no existeix. L'hepatitis C tampoc. El càncer es cura amb determinades plantes. La leucèmia també. Ah, i per a l'autisme no hi ha res com la lleixiu. Aquestes brillants teories científiques han sorgit del privilegiat caletre de Josep Pàmies (Balaguer, 1948), pagès i curandero que fa anys que manté les seves tesis, per desesperació de la Generalitat i de qualsevol mínimament preocupat per la salut pública.
D'una manera cíclica, el senyor Pàmies apareix a les notícies per alguna extravagància de les seves. La més recent consisteix en la peculiar contractació del neonazi Pedro Varela, antic propietari de la clausurada llibreria barcelonina Europa, a qui havia convidat a participar en una de les trobades amb els seus fans que l'home organitza amb certa freqüència. No sabem de què pensava parlar el senyor Varela, ja que la seva xerrada va ser desactivada abans de començar per l'autoritat competent, però ningú veu gaire clar què hi pintava un admirador del Führer en un herbolari alternatiu.
Potser tot va ser una tàctica del Gran Magufo per fer-se notar i que la premsa li fes una mica de cas, ja que ha de recordar a la població que existeix i que totes les seves pocions màgiques (atenció, Obèlix!) estan a la venda a la seva web.
El nostre home va iniciar la seva carrera de manera discreta i, a poc a poc, es va fer conegut a nivell català i espanyol. No és d'estranyar la seva popularitat, ja que hi ha equivalents seus repartits per tot el món. Als Estats Units, Trump ha col·locat un notable magufo al capdavant del departament de Salut, aquell Kennedy que deu ser la vergonya de la família i que és més rústic que un arada.
A la gent li agrada creure en la purga de Benito, que és com es coneixien les teràpies alternatives durant el franquisme. És bonic creure que amb una infusió et lliuraràs del càncer. Sobretot, si qui t'ho diu és una mena de gurú que es diverteix sentint-se perseguit pel sistema. En l'únic que té raó el nostre curandero de Pagès és en què Big Pharma, les companyies farmacèutiques, s'omplen les butxaques a costa nostra, però això és una cosa que tots teníem ja clara.
Davant les limitacions de la medicina tradicional, molta gent ha optat per l'alternativa, on, com a tot arreu, també hi ha classes i els especialistes honrats es confonen amb els aprofitats. Per triomfar com Pàmies cal inventar-se les veritats més indemostrables i fantasioses. Sempre hi ha algú que hi cau. Per estupidesa o desesperació. I tots junts es converteixen en una notable entrada de capital al compte del magufo de torn, a qui li falta temps per presentar-se com una víctima d'aquesta cruel societat capitalista (i a vegades hi ha qui pren partit per ell; recordem, en aquest cas, la solidaritat de la inefable monja Forcades).
No sé què tenen a veure les plantes i els nazis, però la cosa li ha servit a Pàmies per tornar a sortir als papers. Enhorabona.
