Teresa, jubilada de 80 anys: “Cobro 840 euros de pensió després de treballar tota la vida i no arribo a final de mes”

Els jubilats continuen lluitant per unes pensions dignes, perquè per a molts la pensió que reben no és suficient per arribar a final de mes i poder viure amb tranquil·litat després d'anys de dur treball.

L'augment del cost de la vida ha estat decisiu. La inflació, especialment en aliments i energia, ha reduït el seu poder adquisitiu.

La passarel·la del milió d'euros: així serà el nou accés al polígon de Mataró

En aquest context, Teresa de 80 anys i està jubilada és un clar exemple del que molts espanyols reivindiquen quan la seva carrera professional ha posat punt i final. I és que com aquesta catalana hi ha moltes altres dones.

Tal com ha detallat la jubilada a El Tiempo Justo, porta treballant tota la vida des dels 17 anys, però només va cotitzar 11 anys perquè en l'època en què era jove i treballava "no t'asseguraven".

El restaurant mexicà de Barcelona amb la segona millor tapa de Catalunya: "El taco del mes és el millor que he tastat mai"

"Jo he treballat tota la vida, però en l'època en què jo treballava i era jove no t'asseguraven, jo cotitzats en tinc 11 anys només i els altres anys he treballat sense cotitzar".

Per aquesta raó, el seu ingrés mensual no supera els 840 euros mensuals, els quals provenen d'una part proporcional de la pensió de viduïtat del seu marit, qui "va cotitzar moltíssims anys".

L'únic jugador en la història del Barça que també va vestir la samarreta del Salvia de Praga

No obstant això, Teresa denuncia que aquest subsidi no és suficient, ja que ha de costejar tots els serveis bàsics com "llum, aigua i tot" i amb aquesta quantitat mensual no n'hi ha prou.

Aquesta disparitat ha provocat que, durant set anys, Maria Teresa hagi hagut de llogar habitacions a estudiants per poder costejar les seves despeses. "Porto set anys així" i "així vaig tirant".

La muntanya de Catalunya que creix sola: el fenomen únic a Europa que amaga un palau de vidre

Davant d'aquesta situació i per aconseguir un ingrés extra d'entre 350 i 400 euros, Maria Teresa ha decidit llogar les habitacions únicament a estudiants, i només a "noies universitàries, res més," especificant: "no admeto gent desconeguda que vingui a viure a casa meva i tal".

És una situació insostenible, "pago 1.300 euros de lloguer, cobro 840 euros," va confessar la jubilada. Aquest extra "és una manera de viure amb la qual no estic conforme, però és que no puc més, no arribo".

Javier, camioner, davant l'augment de robatoris a Catalunya: "Viatgem amb por"

Una lluita constant

Per això, des d'Asjubi 40 segueixen alçant la veu per la jubilació sense penalització. En aquest context, el grup d'Asjubi 40 de Barcelona es va reunir a la plaça de la universitat en una trobada de pensionistes, on Laura Allué, vocal del comitè, va prendre la paraula per representar l'associació i exposar les seves activitats i plans futurs.

Una de les vies més significatives d'aquesta lluita se centra en l'àmbit europeu. Fa gairebé tres anys, Asjubi 40 va presentar una queixa davant la Comissió Europea, la qual va ser desestimada dos anys després. Tanmateix, van modificar lleugerament el document i van presentar una nova queixa fa un any. A finals de juny, van rebre la "bona notícia" que el Parlament Europeu va admetre a tràmit la queixa novament.