L'únic jugador en la història del Barça que també va vestir la samarreta del Slavia de Praga
Els dos clubs només tenen un nexe d'unió i aquest dimecres s'enfrontaran en un duel que és vital per als barcelonistes
Notícies relacionades
- Ni Raphinha ni Lamine Yamal: les dues estrelles del Barça que són dubte contra l'Slavia Praga a la Champions League
- Els errors del Bernabéu i el Reial Madrid que Laporta pretén evitar a tota costa amb el Barça i el nou Camp Nou
- Un fitxatge, tres baixes d'última hora i cinc jugadors del planter: la sorprenent llista de Flick per al Slavia-Barça
Slavia de Praga-Barça. Dos clubs amb potencials dispars s'enfrontaran demà a la capital de la República Txeca en un partit trampa per als barcelonistes. A l'equip de Hansi Flick només li val la victòria per mantenir intactes les seves opcions de classificar-se directament per als vuitens de final de la Champions.
Pocs són els vincles entre el Slavia de Praga i el Barça. Si de cas, Jiri Hanke, l'únic futbolista que ha militat a les dues entitats, després d'abandonar el seu país, dominat primer pels nazis i sota control soviètic, després.
La Segona Guerra Mundial
Segons informa la pàgina web del Barça, la carrera futbolística de Jiri Hanke (Vrdy, Txèquia, 12 de desembre de 1924) va estar afectada pel crepuscle de la Segona Guerra Mundial i pel règim comunista posterior. Quan el nostre protagonista era jugador de l'Slavia de Praga, la Txecoslovàquia del Tercer Reich perdia força als últims sospirs del conflicte bèl·lic. Una debilitat que volia ser aprofitada per la resistència de Praga. Uns combatents que van comptar amb l'ajuda d'aquest futbolista.
Exèrcit nazi a Praga Redes
El 5 de maig de 1945, l'inici de la Insurrecció de Praga, l'Slavia va deixar l'esfèric per agafar les armes amb l'objectiu de protegir l'estadi. Un dia en què Hanke va empunyar el fusell i es va atrinxerar a les barricades dels voltants de l'Stadion SK Slavia na Letn' -un camp construït a partir de fusta-. Aquesta vegada el rival del jugador no era un equip de futbol. Davant seu tenia la Wehrmacht. Unes tropes alemanyes que a les 9 de la nit del dia següent, el 6 de maig de 1945, el derrotarien. La casa de l'SK Slavia va acabar en flames.
El Govern de Praga
El calvari bèl·lic de Jiří Hanke no va acabar aquí. El punt final de la Segona Guerra Mundial va presentar un nou capítol en la història d'aquest defensa txec. Unes línies que, de rebot, alterarien la crònica del FC Barcelona.
Txecoslovàquia, en conseqüència, la Regió de Bohèmia Central, va caure gradualment sota l'esfera d'influència soviètica. Els nazis ja no eren la preocupació de Georg Hanke, ara ho eren els comunistes. Perquè el Govern de Praga va redactar lleis racials en contra dels alemanys. I atès que tot anònim té buits i contradiccions en la seva bibliografia, s'especulava que aquest esportista era un alemany nascut en territori txecoslovac.
En cerca i captura
Tot i ser defensa, li agradava projectar-se en atac i driblar rivals. Però, una altra vegada, havia de fugir d'un enemic molt més fort. A l'horitzó el jugador ja no veia la porteria rival, sinó un país lliure desmarcat del totalitarisme soviètic. Va exhibir coratge més enllà de les dimensions del terreny de joc i va fugir cap a Alemanya.
Hanke, Daucik i Kubala Redes
"Jiri Hanke fa uns 178 cm, pesa 83 kg, de complexió prima, cabell fosc, ulls marrons, cara allargada, front prominent. Celles i nas rectes, orelles adjacents, boca simètrica, braços i cames normals, postura recta, sense signes especials, dents sans. La descripció de la seva roba és desconeguda", així el descrivia la denúncia penal del Tribunal del Districte de Praga. Estava en cerca i captura.
Daucik avala el seu fitxatge
Ja no lluiria més el vermell i el blanc de l'Slavia. "El club del seu cor", segons va explicar Radim Hanke al mitjà txec Denikn. Sense permís de la federació txecoslovaca per jugar a futbol, el 1950, el nostre protagonista es trobava a Hamburg, on va defensar la samarreta del FC St. Pauli. Però mesos més tard, el seu viatge futbolístic va continuar per Colòmbia i després per França, territori que va propiciar que s'oferís al FC Barcelona.
Ferdinand Daucik, entrenador del FC Barcelona de 1950 a 1954, A l'estiu de 1952, el nom de Jorge Hanke entrava als llibres d'història del barcelonisme. Un capítol que valia la pena treure la pols i donar-lo a conèixer amb motiu del Slavia Praga-Barça de la Champions de la temporada 2019-20.
Estrena a Girona
El 29 d'octubre de 1952 un Girona 2 - FC Barcelona 6 va unir els camins de la República Txeca i Barcelona. Un txec vestia per primera vegada els colors blaugrana. La festivitat del debut va anar més enllà. Perquè el defensa que li agradava atacar també va marcar gol.
Amb gairebé 28 anys, aquest futbolista gairebé desconegut es feia un nom al FC Barcelona. Jorge Hanke, com se'l coneixia a Espanya, signava el seu debut en partit oficial. A la jornada 10 de la Lliga 1952/53, era titular i disputava els 90 minuts del FC Barcelona 3 - Sevilla 2 al Camp de Les Corts. Una setmana després, a la jornada 11 de la mateixa competició, el primer txec barcelonista va estar present en la derrota culer al Bernabéu per 2-1.
Mites barcelonistes
En uns primers dies d'activitat frenètica barcelonista, el defensa amb esperit de davanter va perforar la xarxa rival en xoc oficial. Iniciava el triomf culer davant l'Espanyol (2-1). Era la jornada 12, i al minut 52 el públic de l'estadi de Les Corts va cantar la diana del solitari futbolista del país del massís de Bohèmia. Ara bé, en aquest mateix derbi va ser expulsat.
Les jornades i els partits del Barça de l'entrenador Ferdinand Daucik i de futbolistes de la talla de Ramallets, Seguer, Segarra, Basora, César o Kubala es van succeir fins a alçar el campionat de Lliga. Un curs estel·lar d'Hanke que li va valer la renovació. L'any següent va disputar 18 partits oficials i el tercer, 24. Però en l'últim any al Barça va perdre protagonisme en les alineacions, i al final de curs va marxar a Suïssa, on acabaria morint l'11 de desembre de 2006, just el dia abans del seu 82è aniversari.
