Adéu a aquesta mítica torroneria de Girona: 30 anys de torró, orxata i panellets casolans

Els tancaments de grans empreses sempre ocupen portades de diaris; en canvi, els negocis familiars, malgrat ser històrics, solen fer-ho amb discreció.

Això és el que ha succeït a Girona amb Torrons Guillermo Mira, un petit negoci familiar regentat per un matrimoni originari de Xixona que va traslladar el seu coneixement a terres catalanes.

Podria ser la Toscana perfectament, però és Girona: vinyes, platges i pobles medievals

La família, d'origen modest, va començar a la seva terra natal, però passades les Olimpíades es va traslladar a Catalunya. No van optar per Barcelona, massa gran, sinó per Girona. La jugada els hi va sortir rodona, i això que tenia el seu risc.

Guillermo i la seva dona, Belinda Espí, van arribar amb la Blanca, la seva primera filla. No podien adormir-se en els llorers. I no ho van fer.

Primera botiga

El 1995 van obrir el seu primer establiment al carrer Fontanilles. Allà, a la rebotiga, elaboraven ells mateixos el torró a la manera tradicional.

A la paret de totes les seves botigues sempre va penjar el segell de qualitat que confirmava que Guillermo i Belinda eren mestres torroners de Xixona, un títol que, fins i tot jubilats, porten amb molt d'orgull.

El lloc que els va veure créixer

Lamentablement, no van tenir sort amb el local, encara que sí amb els clients. El creixement i desenvolupament de Girona va acabar amb l'edifici de Fontanilles, obligant a Guillermo i Belinda a buscar una solució.

Emprenedors com pocs, no van trigar a trobar un altre lloc per seguir amb el seu negoci i la seva passió. El 1996 es van traslladar a un local del carrer Juli Garreta, a prop de l'estació.

Allà el negoci va créixer. Tot i que els torrons es poden menjar tot l'any, els Mira-Espí van ser conscients que no tota la ciutadania de Girona estava disposada a consumir-los fora de temporada.

Com a bons alicantins, van decidir que la torroneria, a partir de Setmana Santa i fins al setembre, es transformaria en una gelateria. Els va donar igual no comptar amb terrassa. Ningú tenia la seva fórmula.

100% de Xixona

I és que, amb els gelats, van decidir tornar a apostar per la artesania i el coneixement: va aparèixer l'orxata. Una orxata que res tenia a veure amb les prefabricades.

La mateixa cuina que a l'hivern veia treballar la massa dels torrons assistia a l'estiu a l'elaboració d'aquesta beguda típica valenciana. Una orxata que només es podia prendre a Girona.

Clientas habituals

Gràcies a aquesta combinació de torroneria, gelateria i orxateria, el negoci va funcionar i es va consolidar. Gràcies també a la simpatia i l'humor de Belinda, que de tant en tant deixava anar alguna de les seves frases favorites del APM?, i al talent del mestre Guillermo amb els torrons, es van guanyar el favor dels gironins.

La clientela va començar a ser fixa i fins i tot internacional. Fins a l'últim dia del negoci hi anaven clients habituals, com la Montse, als quals la Blanca i la Georgina veien tant que la cridaven la "tieta Montse". O la senyora Touron i la Poch-Call, propietària d'un negoci molt popular a la ciutat.

Mostres de gelats INSTAGRAM

I és que, la torroneria es va guanyar la confiança de tots aquells que estaven a prop. "Anestèsia Girona ens compren des que vam arribar a Girona", afirmen.

Tampoc falta el client internacional. Molts turistes venien aquí a provar els gelats i altres, quedaven conquerits pels torrons. Tant és així que estava "el francès", com li deien en confiança que, en arribar octubre-novembre, es passava pel local per fer-se amb els seus torrons favorits per les seves Nadals.

Una oferta molt variada

No només elaboraven el clàssic torró tou d'ametlles. Hi havia torró dur i de guirlache, però també de xocolata amb ametlles, de praliné, de fruites… tot junt amb els massapans.

Els Mira-Espí sabien el que es feien i, sobretot, van saber sempre llegir a la gent i entendre què volia. D'aquí que, a l'octubre i novembre, els torrons convisquessin amb els panellets, també casolans.

El seu èxit era tal que, per temporades, les seves filles, la Blanca i la Georgina, havien d'anar a la botiga per donar-los un cop de mà i poder atendre tot el públic.

Era habitual veure-les córrer darrere del taulell, preguntant als seus pares si quedava més torró tou o si Guillermo ja tenia llesta l'orxata, perquè s'havien quedat sense.

Últim trasllat

El volum de negoci va ser tal que el 2013 van canviar de local. Es van traslladar al carrer del Carme i van guanyar espai i disseny.

Allà hi havia lloc per a un parell o tres de taules, on a l'estiu els clients podien prendre una orxata o un granissat amb tranquil·litat. Fins i tot algun any van aconseguir permís de terrassa.

Torrons artesanals INSTAGRAM

Per a aquesta nova etapa, a més, la imatge va canviar. L'il·lustrador Pol Galí, amic de Georgina i de tota la família, va dissenyar una nova carta amb un mestre torroner que donava la benvinguda tant als clients de sempre com als nous. Els mateixos que, a partir d'ara, els trobaran a faltar.

El 29 de desembre de 2025, com cada any, la persiana de Torrons Mira no es va aixecar. I ja no ho tornarà a fer. Els Mira-Espí s'han jubilat, per fi. Ho fan amb la pena de tancar un negoci familiar, però amb la satisfacció de la feina ben feta.

Ara, al Guillermo i la Belinda els toca descansar sense la pressió d'haver de posar el despertador per anar a obrir. I, si volen torrons o orxata, no passa res: ja se'ls faran a casa, per a ells i per a les seves filles. I, si algú més vol, ¡que n’aprenguin!