Confirmado por la UE: estas son las nuevas ayudas a las que pueden optar los regadíos de Lleida
+Economia

Confirmat per la UE: aquestes són les noves ajudes a les quals poden optar els regadius de Lleida

El debat sobre el regadiu a les zepes de la província catalana afecta unes 54.000 hectàrees d'estepa

També et pot interessar: El nou abonament de 30 euros per als catalans amb viatges a tot Espanya i el Rodalies inclòs: dies de compra

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

La Comissió Europea ha obert una via que pot marcar un abans i un després per al futur agrari dels secans de Lleida. Brussel·les ha confirmat que, sota determinades condicions, part de les zones especials de protecció d'aus (zepes) podrien destinar-se al regadiu.

Això suposa un canvi rellevant en un conflicte que enfronta des de fa més de quinze anys a organitzacions agràries i col·lectius conservacionistes i, sobretot, alleuja a bona part dels agricultors de la província catalana.

La clau d'aquesta nova interpretació és que l'agricultura de regadiu no queda automàticament prohibida en aquests espais protegits.

La condició és que ha d'integrar-se dins de les mesures de conservació establertes per a cada zona i ser compatible amb els objectius mediambientals fixats per la Unió Europea.

Què diu la CE

Segons ha traslladat un portaveu comunitari, el reg de terres dins d'una zepa "seria possible" si aquestes actuacions formen part de les mesures de conservació definides per a l'espai protegit.

La Directiva d'Aus obliga els Estats membres a establir objectius de conservació específics per a cada zepa i a definir les actuacions necessàries per assolir-los.

El cas de Lleida

En el cas concret dels secans de Lleida, la Comissió recorda que aquestes àrees estan designades per a la protecció d'aus estepàries i hàbitats mediterranis en mosaic, un entorn en què el regadiu "no sembla, en principi, d'acord amb aquests objectius".

No obstant això, Brussel·les matisa que correspon a les autoritats espanyoles valorar si, en situacions concretes, el reg pot resultar compatible.

La Comissió Europea ha estat clara en assenyalar que la responsabilitat d'aplicar correctament la normativa comunitària recau en els Estats membres. En aquest cas, la Generalitat actua com a gestora directa de les zepes, mentre que l'Estat és l'interlocutor formal davant la Unió Europea.

La Directiva d'Hàbitats exigeix evitar el deteriorament dels hàbitats i la pertorbació de les espècies que van motivar la creació d'aquests espais protegits. Tanmateix, les activitats agrícoles no estan prohibides com a tals, sempre que tant les existents com les noves s'adaptin als objectius de conservació establerts.

Revisió

A més, qualsevol nou pla o projecte agrari que pugui tenir un impacte significatiu en una zepa ha de sotmetre's a una avaluació ambiental adequada, ja sigui de forma individual o en combinació amb altres activitats.

El debat sobre el regadiu a les zepes de Lleida afecta unes 54.000 hectàrees d'estepa, de les quals prop de 40.000 es troben a l'àmbit del Canal Segarra-Garrigues. En unes 16.000 hectàrees, el reg continua estant totalment vetat.

Un conflicte històric

Aquest conflicte s'arrossega des de principis dels anys 2000, quan es va plantejar el desenvolupament del canal, i es va intensificar després de l'aprovació definitiva de la Declaració d'Impacte Ambiental el 2010. Les recents tractorades a Lleida i Tàrrega han tornat a situar el problema al centre del debat polític i social.

Mentre es defineix l'encaix legal del regadiu en aquestes zones, les ajudes econòmiques ja són una realitat. El Govern destina des de fa diversos anys una partida anual de tres milions d'euros per finançar mesures de conservació d'aus amenaçades que habiten a les zepes dels secans de Lleida. Aquests fons es gestionen a través d'Aigües del Segarra-Garrigues.

A més, recentment la Generalitat ha anunciat una nova línia d'ajudes de set milions d'euros anuals destinada directament als pagesos que treballen en aquestes àrees protegides. Aquestes subvencions busquen compensar les limitacions productives derivades de la normativa ambiental i fomentar pràctiques agràries compatibles amb la conservació.

Brussel·les també ha fixat un calendari clar per a qualsevol modificació del mapa de protecció. La Comissió Europea rebrà a finals de gener de 2026 les propostes dels Estats membres per crear nous espais protegits o ajustar els ja existents.

Què passarà

Fins ara, la Comissió no ha rebut cap iniciativa formal per retirar o reduir les zepes dels secans de Lleida. A més, recorda que qualsevol reducció del rang de protecció només és possible sota condicions molt estrictes.

Segons la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE, un Estat ha de demostrar que les àrees afectades han deixat de tenir un interès substancial per als objectius de conservació.

Sense sancions

Un dels punts més criticats per agricultors i ecologistes ha estat la absència d'un organisme específic de gestió de les zepes. En aquest aspecte, la Comissió Europea ha tancat el debat aclarint que la legislació comunitària no obliga a crear entitats específiques per a cada espai protegit.

Per això, Brussel·les descarta la imposició de sancions per aquest motiu. En cas que es produïssin infraccions per altres causes, la responsabilitat recauria directament en l'administració gestora, és a dir, la Generalitat.

La posició de la Unió Europea no suposa una autorització automàtica per regar els secans protegits, però sí que obre una porta fins ara tancada.

El futur del regadiu a les zepes de Lleida dependrà de les decisions que prenguin la Generalitat i el Govern, així com de la seva capacitat per demostrar que agricultura i conservació poden conviure.

Nou escenari

De fet, el passat 12 de desembre, la Generalitat i el sector agrari van acordar compensar amb set milions d'euros les 14.000 hectàrees incloses a les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) que estan excloses del regadiu.

Així, les ajudes econòmiques ja anunciades i la darrera confirmació de la UE sobre les zepes es perfilen com una bombolla d'oxigen per a un sector que fa anys que reclama solucions a un conflicte enquistat entre productivitat agrària i protecció mediambiental.