Bakery by Noelia / CG
+Economia

Noelia, propietària d'una pastisseria des de fa 10 anys: “Facturem 500.000 euros l'any, però el benefici final era de 20.000”

Segons Noelia, sentia que "estava movent molts diners" però no estava guanyant diners de veritat, cosa que la va portar a qüestionar la viabilitat del seu model de negoci tradicional

El bonic nom català del fill d'Antonio Orozco: significa "Déu és misericordiós" i és comú a Girona

Leer en Castellano
Publicada

Emprendre a Espanya suposa un autèntic repte. L'excés de tràmits administratius, l'elevada càrrega fiscal —com les quotes d'autònoms i els impostos— i una mentalitat poc favorable a la innovació dificulten el desenvolupament de nous projectes. Com a conseqüència, no és estrany que nombrosos emprenedors vegin fracassar les seves iniciatives durant el primer any d'activitat.

En aquest escenari s'emmarca la història de Noelia Toré, qui, segons va relatar al pòdcast d'Eric Ponce, va començar la seva trajectòria a la pastisseria als 18 anys. Durant gairebé una dècada es va formar en obradors tradicionals, adquirint experiència i coneixements abans de llançar-se a crear el seu propi negoci.

Amb tan sols 24 anys, va apostar per obrir una cafeteria-pastisseria pròpia, motivada pel desig d'oferir elaboracions artesanals i d'alta qualitat que considerava inexistents al seu entorn. El que va néixer com una iniciativa familiar va créixer ràpidament, fins a convertir-se en una empresa amb una organització cada cop més àmplia i majors responsabilitats.

En el punt de màxima expansió del seu negoci, Noelia va assolir “una facturació anual de 500.000 euros”, una xifra que semblava indicar un èxit rotund.

Tanmateix, la realitat financera era molt diferent: després de cobrir “els elevats costos de matèria primera i mantenir una plantilla de 15 treballadors, el benefici net real que li quedava era de tot just 15.000 o 20.000 euros”.

Segons reflexiona Noelia, sentia que "estava movent molts diners" però no estava guanyant diners de veritat, cosa que la va portar a qüestionar la viabilitat del seu model de negoci tradicional.

La gestió d'aquesta gran estructura física i humana es va convertir en una font constant d'ansietat i estrès. En tenir l'obrador separat de la cafeteria, Noelia va perdre el control directe sobre la producció i el personal, enfrontant-se a problemes com la manca de compromís d'alguns empleats o ineficiències en els repartiments.

El canvi de mentalitat definitiu va arribar durant la pandèmia, quan Noelia va descobrir el potencial del canal en línia i la creació de contingut. En tancar la seva cafeteria física i centrar-se en la seva comunitat d'Instagram, va poder simplificar la seva estructura al màxim.

Aquesta transició li va permetre passar de tenir 15 treballadors a treballar ella sola, aconseguint paradoxalment guanyar el doble de beneficis amb una fracció de l'estrès i les despeses anteriors.