Barcelona és la capital de província espanyola amb el preu de lloguer més car: supera els 20 euros per metre quadrat

Llogar un immoble a Barcelona és un autèntic maldecap. L’oferta és notablement inferior a la demanda. Això fa que els preus creixin de manera notable. Els valors ja estan pels núvols, però no apunten a deixar de créixer. A més, els habitatges no compten amb unes condicions favorables.

Segons un informe recent de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), el 87% dels llogaters que resideixen a la capital de Catalunya ho fan en domicilis amb problemes d’habitabilitat. Un 39,5% presenta un índex de privació moderat, entre un i tres problemes, i fins a un 47% té una acumulació elevada de deficiències, quatre o més.

Pujada al novembre

L’últim informe d’Idealista sobre les tarifes de lloguer no ofereix esperances. A nivell estatal, els preus van tornar a repuntar un 9,9% al novembre en comparació amb un any abans. La mitjana espanyola se situa en els 14,6 euros per metre quadrat. Aquesta dada suposa un increment del 0,3% en els tres últims mesos i un ascens del 0,6% respecte a l’últim mes.

L’anàlisi descobreix que fins a 51 capitals espanyoles registren increments, amb l’única excepció de Sant Sebastià, on les rendes han baixat un 0,2% l’últim any. L’augment més pronunciat ha estat a la ciutat autònoma de Ceuta, on les expectatives dels propietaris van pujar un 18,7%, seguida de Segòvia (16,3%), Santa Cruz de Tenerife (15,3%), Ciudad Real (14,6%) i Guadalajara (14,6%)

Barcelona, la més cara

Els valors dels lloguers pugen a Madrid (11,3%), Alacant (8,7%), Palma (7,3%), Sevilla (7,3%), València (6,4%), Bilbao (3,5%), Barcelona (3,4%) i Màlaga (3,4%). No obstant això, la palma se l’emporta la ciutat comtal. Aquesta continua sent la capital amb els lloguers més cars amb un preu de 24 euros per metre quadrat, seguida per Madrid (22,8 euros el metre quadrat) i Palma (18,2 euros per metre quadrat). Les segueixen Sant Sebastià (17,8 euros per metre quadrat), València (15,6 euros per metre quadrat), Màlaga (15,5 euros per metre quadrat) i Bilbao (15,2 euros metre quadrat).

El procés de trobar un allotjament és asfixiant. Poca oferta, molta demanda. Condicions dolentes, preus alts. Fiances excessives i un percentatge seriós d’acords tancats sense contractes. Les persones naveguen en un mar de dubtes i qualsevol pas pot ser en fals, ja que les estafes estan a l’ordre del dia.

Comunitats autònomes

Les comunitats amb els lloguers més elevats són la Comunitat de Madrid, on el metre quadrat arriba als 21 euros, seguida de Balears (19,1 €/m²) i Catalunya (18,7 €/m²). Just darrere se situen Canàries (15,1 €/m²) i Euskadi (14,8 €/m²). A l’extrem contrari figuren Extremadura, amb 7,2 euros per metre quadrat, i Castella-la Manxa, amb 8,1 euros, les dues regions més assequibles del país.

En comparació amb el novembre de l’any passat, els preus han augmentat a totes les autonomies. La Comunitat de Madrid encapçala les pujades amb un increment del 12,4%, seguida per Castella-la Manxa (11,6%) i Andalusia (10,7%). Augments una mica més moderats, encara que per sobre de la mitjana, s’observen a la Comunitat Valenciana (9,8%), La Rioja (9,4%), Múrcia (9,3%), Balears (9,1%), Castella i Lleó (8,7%) i Aragó (8,5%). Per sota del 8% queden els repunts de Canàries (7,4%), Astúries (6,9%), Catalunya (4,9%), Euskadi (4,2%) i Navarra (4,1%). Les variacions més baixes es donen a Extremadura (2,9%), Cantàbria i Galícia (4% en ambdós casos). Un panorama desolador.