José Elías, empresari, esclata contra els impostos a Espanya: “A la Xina l’IVA està al 6% i l’IRPF fix, aquí és impossible emprendre”

En el debat sobre el futur econòmic d’Espanya, emprendre s’ha convertit en un tema tan recurrent com incòmode. Cada cop més veus de l’àmbit empresarial coincideixen a assenyalar que, tot i que el talent i la creativitat abunden, el país sembla haver construït un escenari hostil per a qui vol iniciar un projecte propi.

La sensació generalitzada és que l’ecosistema emprenedor avança amb el fre de mà posat, atrapat entre tràmits interminables, càrregues fiscals poc competitives i una cultura on encara persisteix la idea que el empresari és més sospitós que necessari.

Sara Guchi, sobre l’okupació: “T’okupen la casa i a sobre li has de pagar perquè se’n vagi, així ens va”

En aquest context, resulta difícil ignorar el contrast amb altres països que han convertit la iniciativa privada en motor de creixement i oportunitat. Mentre en molts llocs emprendre és sinònim de progrés i mobilitat social, a Espanya es percep, amb creixent preocupació, que fer el pas equival a assumir un risc desproporcionat.

José Elías s’ha explayat llargament amb Eric Ponce al seu pòdcast, on ha ofert una visió general i comparativa entre la Xina i Espanya. L’empresari multimilionari sempre s’ha mostrat a favor d’emprendre i en més d’una ocasió ha esclatat contra la burocràcia a la qual s’han d’enfrontar els emprenedors.

El mercat de Nadal més gran de Catalunya que has de visitar aquest Nadal: més de 24.000 metres quadrats i una nòria de 65 metres

Tot i que, tal com subratlla, és impressionant l’avenç tecnològic del país asiàtic, destacant l’avançada implementació de la robòtica industrial i la digitalització en el dia a dia, el que realment l’ha sorprès ha estat la disciplina, la seguretat pública i la neteja a la Xina, contrastant aquesta eficiència amb el retrocés social que percep a Espanya, incloent-hi la normalització de l’ocupació il·legal.

Tanmateix, el que és d’admirar i envejar és a nivell econòmic. Segons Elías, és “una profunda preocupació per la pèrdua de la capacitat de producció i d’oficis tradicionals a Espanya, cosa que la fa perillosament dependent de la Xina”.

Toni, autònom i propietari d’un taller a Barcelona: "No pots contractar avui dia perquè suposa 3.000 euros al mes per una persona”

A més, l’empresari català critica la gran dificultat i el risc associats a l’emprenedoria al territori espanyol, assenyalant que el sistema desincentiva la creació d’empreses. “Vinc molt preocupat. A la Xina l’IVA està al 6% i l’IRPF pagues un fix, o sigui a la Xina tothom vol emprendre perquè emprendre significa millorar”, assegura.

Una visió que referma la seva postura amb què “a Espanya és impossible, tal com està plantejat l’escenari aquí a Espanya emprendre és suïcidar-se”. Aquesta situació es reflecteix a les estadístiques: la probabilitat de fracàs a l’emprendre a Espanya és del 95%, una xifra que considera una "bogeria" i que està "normalitzat" i assumit.

Com ha compartit l’expert en altres ocasions, “a Espanya es parteix de la base que l’empresari és un explotador”. En aquest context, argumenta que ell té empreses a 8 països i “només a Espanya he de demostrar la innocència”.

L’única torre de la Sagrada Família que va veure Gaudí: el llegat més íntim de l’arquitecte fa 100 anys

“Tinc empreses a moltes parts d’Europa. La meva companyia elèctrica està a 8 països, però a l’únic on he de demostrar la meva innocència com a empresari és aquí”, assegura.

Així mateix, José Elías ha manifestat el seu ferm suport al pagament d’impostos, subratllant la seva creença en la importància de contribuir i sostenir el sistema.

Tanmateix, aquesta postura a favor de la fiscalitat ve acompanyada d’una forta exigència: la necessitat que algú justifiqui en què es gasta els diners. Elías expressa el seu cansament per dues qüestions principals: la primera és donar els seus diners perquè siguin "fulminats".