Lluis Macià
+Economia

Lluis Macià, 3a generació de fruiter, sobre la dura situació als mercats: “He hipotecat la meva vida personal per la meva feina"

L’horari prolongat porta els propietaris a renunciar molt a la seva vida personal i a dedicar moltes hores de la seva vida familiar a la feina

El restaurant de Barcelona que ha aconseguit 2 estrelles Michelin: té menú degustació per 210 euros i és a 7 minuts de La Pedrera

Leer en Castellano
Publicada

El sector dels mercats a Espanya abasta més de 1000 mercats i aproximadament 47.000 parades, generant entre 140.000 i 150.000 llocs de treball cada dia. Tanmateix, la continuïtat d’aquest negoci requereix un sacrifici considerable per part dels seus propietaris.

Lluis Macià, fruiter de tercera generació, sintetitza la dura realitat que afronten els propietaris de les parades als mercats tradicionals espanyols, un sector que, malgrat les dificultats, continua sent un pilar econòmic i social al país.

L’esforç personal és un dels majors desafiaments. Són molts comerciants els que s’aixequen a les 3 de la matinada i acaben a les 2 del migdia, després d’una llarga jornada.

Aquest horari prolongat porta els propietaris a renunciar molt a la seva vida personal i a dedicar moltes hores de la seva vida familiar a la feina. “He hipotecat la meva vida personal per la meva feina", afirma Macià, que ho va fer "sense adonar-se’n" perquè li agradava la seva feina.

A més, el negoci implica una alta càrrega fiscal, amb el pagament de moltíssims impostos a l’Estat, cosa que de vegades genera la sensació d’estar treballant per a l’Estat mateix.

Tot i que es pot guanyar diners en una parada si es fan les coses bé, la gestió diària presenta obstacles. El negoci implica una alta càrrega fiscal, amb el pagament de moltíssims impostos a l’Estat, cosa que de vegades genera la sensació d’estar treballant per a l’Estat mateix.

Però, el més difícil i complicat de gestionar per a alguns propietaris és el tema del personal. Això es deu a la dificultat de trobar personal qualificat i amb ganes de treballar. S’observa que la gent és poc constant.

Aquesta dificultat s’accentua perquè molts amos, encara que gestionin equips grans com Macià, que dona feina a 10 persones, originalment van aprendre sobre el seu producte (fruita i verdura) i no van estudiar recursos humans.

Les transformacions del mercat i la clientela

El negoci ha canviat dràsticament a causa de l’evolució de les prioritats del client. Abans, la clientela solia comprar cada dia. Ara, la gent té poc temps i prefereix venir un cop a la setmana si és possible. Així mateix, busquen "molta cosa preparada" i "tot molt preparat i molt ràpid" per facilitat i comoditat.

Per tant, com a resposta, els mercats han incorporat productes llestos per consumir que abans es dubtava a vendre, com l’arròs bullit, a més d’articles que han funcionat molt bé com les croquetes, els llibrets i els flamenquins.

D’altra banda, el client s’ha tornat més especialista, sap més i entén més, preocupant-se per la cuina i la salut. Aquesta demanda exigeix que el venedor s’esforci més i estigui en contínua evolució. La restauració potent a Catalunya i Espanya ha posat de moda productes exclusius com els pèsols de llàgrima.

Malgrat els desafiaments i la preocupació que el sector es pugui perdre, els propietaris es mostren resilients. La competència amb els supermercats es considera bona, i creuen que, centrant-se en la qualitat i l’especialització, el mercat tradicional es quedarà i pot coexistir amb les grans superfícies.