La Generalitat respon set anys tard a un recurs i diu que encara es pot reclamar per la via judicial

Set anys després que un particular presentés un recurs administratiu, la Generalitat de Catalunya ha enviat finalment una resolució formal. El que crida l'atenció no és només que la resposta hagi arribat, sinó el temps que ha passat, un retard que supera àmpliament els terminis màxims fixats per la legislació.

El cas es remunta al 27 de juliol de 2018, quan l'interessat va interposar un recurs contra una resolució administrativa relacionada amb prestacions socials. No ha estat fins al 2025 quan el Departament de Drets Socials i Inclusió ha respost oficialment, segons indica la documentació recent. El contrast amb el que marca la llei és xocant.

Javier, cambrer, sobre la realitat de tenir un bar a Espanya: “Jo estic en la ruïna total, no puc pagar un empleat”

Segons la Llei 39/2015, de Procediment Administratiu Comú, l'administració té terminis clars per resoldre. L'article 21 estableix que, tret de normativa específica, el termini general per dictar i notificar una resolució és de tres mesos, i pot ampliar-se fins a un màxim de sis mesos tret que una altra llei estableixi un límit més gran.

A més, quan aquests terminis vencent sense que hi hagi resolució expressa, entra en joc el silenci administratiu. En els procediments iniciats per un ciutadà, l'article 24 de la mateixa llei permet que l'interessat consideri la seva petició estimada si l'administració no respon a temps.

Una veïna de Menorca critica Laura Escanes per comprar una casa de més de 500.000 euros: “Gràcies per envair-nos, fer-nos fora i jugar als rics”

En altres paraules: la normativa preveu mecanismes per protegir el ciutadà davant de demores, i els terminis legals estan molt per sota dels set anys que ha esperat aquesta persona.

En la resolució emesa per la Generalitat el 2025, signada per la Secretaria General del Departament de Drets Socials, es reconeix que s'ha revisat el recurs i els antecedents de l'expedient.

Jordan, emprenedor, sobre Hisenda: “De ser una multa de 17.000 euros a haver de pagar 24.000 euros”

Tanmateix, no s'aprecien explicacions detallades sobre els motius del retard prolongat. El document fonamenta la seva decisió en diverses disposicions normatives de serveis socials, però evita entrar en l'arrel del silenci administratiu que ha durat anys.

Malgrat el retard, la resolució deixa oberta una via per a l'interessat: “la possibilitat de presentar un recurs contenciós-administratiu davant la jurisdicció competent”, tal com preveu la legislació vigent. És a dir, tot i que la Generalitat ha reaccionat tard, permet que el litigant continuï per la via judicial.

Un maquinista de l'AVE, sobre el seu sou a RENFE: “Vaig pagar 23.000 euros pel curs i ara en guanyo 60.000”

Aquest cas posa de manifest un problema estructural: l'acumulació d'expedients en certes àrees sensibles, com la prestació social, pot generar retards greus. Però també interpel·la sobre la manca de responsabilitat institucional per justificar per què no es va respondre dins dels terminis legals. Aquesta omissió d'explicacions mina la transparència i erosiona la confiança ciutadana.

Per a l'afectat, aquests anys d'espera no són només una espera burocràtica: podrien haver suposat un dany real, especialment si el seu recurs tenia conseqüències econòmiques o de drets socials.

Natividad, 71 anys, víctima d'una estafa, ha de pagar 200.000 euros per no perdre casa seva: “No ens van explicar res, em sento enganyada”

En definitiva, la resposta de la Generalitat, encara que formalment correcta, arriba tan tard que revela una distància entre el marc legal ideal i la realitat administrativa quotidiana. La funció del procediment administratiu hauria de ser garantir solucions dins de terminis raonables; quan això no passa, la durada del procés pot convertir un dret en una espera interminable.