Javier, cambrer, sobre la realitat de tenir un bar a Espanya: “Jo estic en la ruïna total, no puc pagar un empleat”

El sector de l'hostaleria a Espanya és un motor econòmic clau que genera el 6,7% del valor afegit brut (VAB) a nivell nacional i dona feina a més de 1,5 milions de persones.

Concretament, Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més bars d'Espanya, amb un total de 25.645 establiments. Tanmateix, no tot és tan bo com aquestes dades.

Una veïna de Menorca critica Laura Escanes per comprar una casa de més de 500.000 euros: “Gràcies per envair-nos, fer-nos fora i jugar als rics”

En aquest país tenir un bar o un restaurant és sinònim de viure sacrificat la resta de la teva vida o fins que decideixis tancar-lo, perquè la propietat, la gestió i el manteniment d'un bar tradicional a Espanya avui en dia impliquen una sèrie de patiments personals i financers extrems, sovint descrits pels propietaris com una ruïna total i una lluita constant per la supervivència.

Aquests sacrificis comencen amb una inversió inicial considerable en traspassos, llicències i reformes, que pot oscil·lar entre un mínim de 35.000 euros fins als 100.000 euros si cal renovar completament el local.

Jordan, emprenedor, sobre Hisenda: “De ser una multa de 17.000 euros a haver de pagar 24.000 euros”

A aquesta alta inversió s'hi suma una escalada dels costos operatius, ja que els preus, la llum, l'aigua i tot la resta s'han duplicat o triplicat. Per exemple, la despesa mensual d'electricitat pot augmentar dràsticament, passant de 500 € a 800 € al mes.

A més dels alts costos de subministraments, els propietaris han de lidiar amb lloguers elevats. Aquesta situació financera es va agreujar després del confinament i la pandèmia, obligant els propietaris a tornar a demanar crèdits.

Un maquinista de l'AVE, sobre el seu sou a RENFE: “Vaig pagar 23.000 euros pel curs i ara guanyo 60.000 euros”

L'alt cost del personal és una altra de les despeses més elevades, ja que el sou més la seguretat social d'una sola persona ascendeix aproximadament a 2.000 €.

Un cost que es considera caríssim i obliga els propietaris a limitar severament la contractació. Un propietari menciona que, encara que el seu local és molt gran i requeriria quatre persones, actualment només en són tres, ja que no la puc pagar. Per cobrir només els costos de personal, cal treballar molt, vendre molts cafès.

Natividad, 71 anys, víctima d'una estafa, ha de pagar 200.000 euros per no perdre casa seva: “No ens van explicar res, em sento enganyada”

Estic en la ruïna total

Aquesta combinació de costos disparats i preus fixos implica que els marges de guany són mínims o inexistents; el negoci ja no és per fer-se ric, sinó simplement per viure més o menys o per treballar i guanyar-se el menjar per a la família.

En aquest context, Javier, cambrer del Pou Café Tapes, descriu la seva situació com una ruïna total fins al punt que “no pot pagar un empleat”.

Confirmat pels Mossos d'Esquadra: “De les 1.587 places d'agent de l'escala bàsica, 634 es reserven per a dones”

Aquest panorama econòmic exigeix un sacrifici personal extrem. Els propietaris de bars descriuen jornades que comencen a les "5 del matí" i s'estenen fins a la tarda, o de 7 a 11 de la nit cada dia.

Aquest sacrifici ha significat deixar la família de banda, no atendre-la com cal i perdre tota la infància dels seus fills.