Éric García defensa les seves qualitats: "Per estar bé ara no sóc el millor del món, ni seré el pitjor quan la cagui"

Éric García va marxar d'Erasmus. Dues vegades. La primera, quan era una de les millors promeses de la Masia, rumb a Manchester. La segona, fa dues temporades, quan va aprendre a jugar en més d'una posició al Girona. La temporada passada va tornar i el seu rol va anar creixent a mesura que avançaven els mesos. Ara és el futbolista amb més minuts del FC Barcelona, insubstituïble per a un Hansi Flick que el va convèncer de quedar-se fa un any.

A l'estiu, Éric va meditar el seu futur, però una pretemporada marcada pels problemes físics va aturar la seva marxa. Al gener, va tornar a insistir en jugar sota les ordres de Míchel. Però tot va canviar un 22 de gener, en què García va ser clau en el Benfica-Barça de la Champions League. "M'estava costant jugar, però el dia del Benfica va canviar tota la imatge. Vaig tenir una conversa amb el míster aquí, em va deixar clar que em necessitava a l'equip, i la veritat és que va ser una conversa molt important per a mi, que va canviar el rumb de la temporada", ha explicat el central de 24 anys, a pregunta de Culemanía, el dia en què ha renovat el seu contracte amb el club dels "seus somnis" fins al 2031.

En aquell partit, García va començar a destapar-se com un jugador multiusos, una cosa que Flick valora molt: "Si et toca jugar en una posició que no estàs tan acostumat, et dóna molta confiança". I aquesta adaptabilitat és el que ha fet que el Barça li ampliï un contracte que acabava el 2026.

Filosofia del treball

"Jo sempre he cregut que podia ser titular al Barça, per això he treballat molt, però si arriba un dia en què jugo menys o el míster no em posa, tocarà seguir treballant perquè jo confio molt en mi". Així és com sempre ha afrontat els problemes Éric, un futbolista que va ser molt criticat i que en un futur podria ser capità.

"No és una cosa que hagis d'escollir, és una cosa que surt natural i sempre al Barça he estat capità en categories inferiors. M'agrada ajudar el company, sobretot estar allà si algú ho està passant malament", ha destacat el central de Martorell.

Ho tenia clar

I en aquestes està Ronald Araujo, a qui "troba a faltar" pel que aporta a l'equip i a qui espera amb "els braços oberts" després de signar una renovació en la qual mai va tenir dubtes ni li va constar el suposat interès del París Saint-Germain. Com el jugador uruguaià, Éric també va ser molt vilipendiat, però va saber aixecar-se.

"Vaig arribar en una època difícil, en què el club exigia uns resultats. Sabia de les meves qualitats, sé que per estar bé ara no sóc el millor del món, ni seré el pitjor quan la cague. Cal tenir constància i estar tranquil, quan les coses van dures, abaixar el cap, treballar i seguir allà", ha remarcat un Éric que per això signa per sis anys.

"Li vaig deixar molt clar al meu agent que volia arribar a un acord perquè volia seguir aquí, amb tot el que estic gaudint aquesta temporada", ha subratllat. De família barcelonista, Eric està complint un somni. "Venia molt al camp, he pogut veure l'època de Pep i és un somni pensar en aconseguir el mateix. Venim de baix, sabem què és el Barça i què significa", ha conclòs un García que confia molt en la generació actual del club.