Messi, Reus i una desena d'acords opacs: el trio d'asos que amenaça Laporta per a les eleccions del Barça

Joan Laporta és el gran favorit per guanyar les pròximes eleccions a la presidència del FC Barcelona. Encara que aquesta segona etapa al capdavant de l'entitat ha estat plena de corbes i obstacles, el màxim dirigent blaugrana ha complert una de les seves promeses electorals més rellevants. Va dir, va repetir i va cantar en campanya electoral allò de "ho tornarem a fer" i la veritat és que el Barça de 2025, almenys entre gener i juny, va ser capaç de retornar la il·lusió al barcelonisme.

Amb Hansi Flick a la banqueta i grans lideratges al camp --Lewandowski, Pedri, Raphinha o Lamine Yamal--, el Barça va recuperar el seu caràcter més competitiu. Els blaugranes van conquerir tres títols nacionals i es van quedar a les portes de la final de la Champions League després d'un partit memorable contra l'Inter de Milà al Giuseppe Meazza. Els culers han recuperat la il·lusió amb aquest equip que es juga un nou títol davant el Reial Madrid aquest diumenge i, com va passar a les etapes de Rijkaard o Guardiola, molts associen aquest èxit a la figura del president Laporta. 

Dues promeses complertes 

Però no és or tot el que lluu en la gestió de l'advocat català. Durament criticat des del New York Times per la seva gestió econòmica, és una realitat que els principals problemes que arrossegava el club el 2021 segueixen sense resoldre's: el deute continua a uns nivells estratosfèrics --la darrera dada de deute brut reconeguda pel club ascendeix als 2.500 milions--, el volum de despeses segueix per sobre dels ingressos --el que provoca tancar exercicis financers amb pèrdues-- i el club segueix penalitzat per la Lliga a cada mercat de fitxatges: condemnat a operar sense poder fitxar amb llibertat. 

Deco, Joan Laporta, Bojan Krkic i Rafa Yuste, en la renovació de Hansi Flick amb el Barça FCB

Més enllà dels números, Laporta ha mantingut la promesa de conservar el model social del club, propietat dels seus socis i no d'accionistes inversors. Encara que no menys cert és que la institució compta amb cada cop més societats externes dependents del club que sí tenen els seus propis socis accionistes, i no són els que paguen religiosament la seva quota anual, el Barça com a tal segueix sense ser una SAD. Un aspecte que comparteix únicament amb Reial Madrid, Athletic Club i CA Osasuna. 

Messi entra en joc 

Laporta, per tant, jugarà la carta de la recuperació esportiva del primer equip i intentarà defensar la seva versió de la recuperació econòmica. Podrà presumir d'haver complert la promesa de retornar la il·lusió competitiva i de no transformar el club en SAD, però els seus contrincants li retrauran moltes altres promeses incomplertes. Principalment, la renovació de Leo Messi. 

Un Leo Messi emocionat posa pressió a Laporta: “M'hauria agradat retirar-me al Barça però no va ser possible” REDES

Messi és la primera carta d'un trio d'asos que guarda amb recel l'oposició a Laporta per intentar fer-li mal en campanya electoral. Víctor Font i Marc Ciria ja han començat a jugar aquesta carta. El segon d'ells ha assegurat que, amb ell a la presidència, Messi tornarà al Barça com a jugador. 

L'estafa del Reus 

La segona carta és el cas Reus. Un assumpte que es dirimeix en seu judicial i manté el president Laporta com a investigat, acusat de protagonitzar una estafa juntament amb altres socis habituals i amics seus com Rafa Yuste, Xavier Sala i Martín i Joan Oliver. Probablement no hi haurà resolució abans de les eleccions, però podria decretar-se l'obertura de judici oral contra el president Laporta, cosa que danyaria la seva imatge: A qui li agrada la idea de tenir un president acusat de cometre una estafa piramidal? 

Joan Laporta surt dels jutjats després de declarar pel 'cas Negreira' EFE

Més enllà de Messi i l'estafa del Reus, hi ha un tercer as a la màniga que els rivals de Laporta planegen utilitzar en contra seva. En aquest cas, es tracta d'un element d'atac molt més complex: els diferents acords polèmics que Laporta ha signat com a president del Barça des que va assumir la presidència el 2021. Alguns són de patrocini, altres de fitxatges, de comissions, també d'adjudicacions. La majoria no s'han entès des de l'opinió pública i, en molts dels casos, s'han justificat mitjançant una motivació econòmica. 

Limak i Darren Dein 

Molt discutida en el seu moment va ser l'adjudicació de les obres del Camp Nou a la constructora turca Limak Construction. Laporta va descartar les grans companyies espanyoles, catalanes i europees argumentant que Limak oferia el millor preu i els millors terminis. Bàsicament, la firma turca va acceptar unes penalitzacions més lesives que la resta, com la devolució d'un milió d'euros per cada dia de retard en el retorn al recinte culer. Es va tornar un any després i Limak hauria d'haver abonat uns 360 milions d'euros, però el club utilitza aquest augment per evitar un sobrecost en el preu final. Les relacions són bones i els accidents laborals, pocs en proporció a la quantitat de treballadors. 

Joan Laporta, president del Barça, i Nihat Özdemir, president de Limak, als seients Vip del Camp Nou REDES

També va ser polèmica la renovació de l'acord de patrocini amb Nike. En aquest cas ningú qüestiona la imatge de la marca, tot i que la seva estratègia de creixement sempre s'ha basat en l'explotació de treballadors en països menys desenvolupats que els Estats Units. La polèmica va venir per l'estratègia negociadora del club, que va acabar amb diverses demandes creuades i litigis als tribunals, i per la posterior comissió que el Barça va concedir a Darren Dein. Aquest agent de jugadors, que va representar en el seu dia a Cesc Fàbregas, va cobrar un 3% de l'operació per intermediar entre les parts davant la ruptura de les negociacions. La xifra va ascendir, aproximadament, als 50 milions d'euros. 

Sponsors polèmics 

En l'àmbit dels patrocinis, també han resultat polèmics els acords recents amb altres marques: República Democràtica del Congo --país en situació de pobresa extrema que es pot permetre abonar 11 milions al Barça per promocionar-se turísticament--, Uber --l'empresa de mobilitat que manté una guerra ferotge amb la indústria del taxi a Barcelona--, ZPK --l'acord amb aquesta firma de blockchain vinculada a influencer Andrew Tate, processat per diversos delictes, va durar només un mes-- o 1xBET, casa d'apostes investigada per blanqueig de capitals i apostes il·legals. 

Gavi amb el patrocini del Congo a la seva samarreta d'entrenament FCB

No menys polèmica va ser l'operació amb ISL, empresa que gestionava les Barça Academies del club blaugrana als Estats Units. Aquesta companyia va transferir un import de 300.000 euros a un compte bancari dels membres de la junta directiva del Barça que servia per fer front a les despeses derivades de l'aval legal necessari per poder presidir el club. El compte no era oficial del club, sinó dels directius. Els diners van arribar, suposadament, a tall de préstec. Dos anys després, ISL va organitzar la gira del Barça als EUA. 

ISL i Vitor Roque

En l'àmbit esportiu, l'operació més tèrbola del mandat actual de Laporta té nom i cognoms: Vitor Roque. El davanter brasiler va ser fitxat en un moment de precarietat absoluta del club a canvi de 30 milions d'euros fixos i altres 31 en variables. A Brasil es va quantificar l'operació en 74 milions. El jugador va durar quatre dies a can Barça, després va sortir cedit i ara torna a jugar al Brasil. El Barça ha recuperat part de la inversió, però queda l'ombra del dubte sobre un fitxatge on va intervenir Deco, actual director esportiu del club, i André Cury. Deco també va ser clau en el fitxatge de Raphinha perquè era el seu agent. Un any després de col·locar-lo al Barça va fitxar pel club com a director esportiu i va vendre els seus drets d'agent a un fons d'inversió per poder cobrar la quantitat relativa a tots els anys de contracte al comptat, evitant així una incompatibilitat de funcions. 

Rafa Yuste, Vitor Roque i Deco en la presentació del davanter brasiler com a jugador del Barça FCB

Els últims acords tèrbols que completen la desena estan, directament o indirectament, relacionats amb Barça Studios, la palanca fallida de Laporta. Una operació que va servir per injectar 408 milions d'euros a les arques del club a escala comptable, encara que contractualment van ser només 200 i, físicament parlant, una xifra real d'entre 50 i 60 quilos. Orpheus Media i Socios.com van ser els col·laboradors necessaris per donar credibilitat al projecte econòmic, que mai va funcionar. Després van entrar Vestigia, que segueix a l'accionariat però bloqueja l'entrada de nous socis, i Libero, que mai va pagar ni un dels 40 milions als quals s'havia compromès. La firma que més va pagar va ser Aramark, la responsable dels càterings del nou Camp Nou, que sense estar directament lligada al sector tecnològic, va ajudar a salvar el forat. 

Barça Studios i el Fair Play 

Com a derivada d'aquest acord va sorgir l'operació seients Vip, amb la societat New Era Visionary Group com a gran protagonista. Propietat del magnat moldau Ruslan Birladeanu, és també l'adjudicatària de la instal·lació de la xarxa 5G al nou Camp Nou. La seva filial espanyola va estar temporalment domiciliada en un pis humil de Sant Andreu i, posteriorment, es va traslladar a un coworking. Aquesta companyia va abonar 28 milions el gener de 2025 per ajudar amb la inscripció de Dani Olmo; al setembre va posar altres 12 milions per seguir ajudant amb el Fair Play; encara deu uns 30 milions que mai arriben. Birladeanu, per la seva banda, no només és el salvador d'Olmo i l'adjudicatari del 5G del Camp Nou sense ser un expert en la matèria, també comercialitza rellotges amb l'escut del Barça. 

Joan Laporta i Ruslan Birladeanu, en la presentació de Barça Mobile EFE