Barça i Chelsea, els dos grans damnificats pel Fair Play de la UEFA: la venda de patrimoni surt cara

En els seus 126 anys d'història, el FC Barcelona ha escalat esglaó a esglaó fins al cim esportiu i econòmic. Ningú no ha regalat res al club blaugrana, construït amb una identitat i un sentiment únics que atrauen milions de persones arreu del món. En canvi, el Chelsea, ofegat pels deutes, va rebre l'aterratge del magnat Roman Abramovich el 2003 com l'arribada del salvador. L'empresari rus va comprar els blues per 165 milions d'euros i va sanejar l'entitat a cop de talonari.

El club de l'oest de Londres va aixecar la Champions League el 2012 i el 2021. El Barça, que ja havia conquerit la Copa d'Europa el 1992, va alçar quatre Orelludes més el 2006, 2009, 2011 i 2015. Als despatxos, ambdues entitats es van pujar a un núvol de despesa desenfrenada que ha tingut conseqüències que es paguen actualment en forma de multes. La UEFA ha imposat una sanció de 15 milions al FC Barcelona i 31 milions al Chelsea per infringir el reglament de llicències de clubs i sostenibilitat financera que regeix l'organisme presidit per Aleksander Ceferin.

Les palanques

La institució catalana encara s'està recuperant del cop financer del coronavirus el 2020, mentre que el malbaratament descontrolat del conjunt anglès va desencadenar que la UEFA implementés el Fair Play en matèria financera. Els blues van canviar de mans, però no han deixat d'accionar la màquina dels bitllets de Todd Boehly, el nou propietari a través de la societat d'inversió: Eldridge Industries.

Les multes de la UEFA per l'incompliment del Fair Play Financer UEFA

L'organisme rector del futbol europeu ja ha aplicat mà dura amb ambdós clubs, damnificats per una venda de patrimoni per compensar la manca d'ingressos. Les palanques i la comercialització d'actius no han estat suficients per a la UEFA, que ha aplicat sengles multes i no traurà l'ull dels balanços anuals de Barça i Chelsea, després d'esquivar el risc real d'expulsió de la màxima competició continental.

Diferències comptables

A Can Barça, la junta directiva encapçalada per Joan Laporta es va desprendre del 25% dels drets audiovisuals de la Lliga l'estiu de 2022, amb la finalitat d'esquivar 120 milions de pèrdues previstes a l'exercici 2021-22 i equilibrar l'any comptable 22-23. Aquesta injecció es va anotar als comptes com a "altres ingressos operacionals".

La multa imposada per la UEFA al Barça després de l'incompliment de les regles de sostenibilitat financera REDES

Un concepte corregit pel comitè de control financer dels clubs en les partides dels cursos 22-23 i 23-24. L'ens transnacional interpreta les palanques com a "beneficis per pèrdues d'actius intangibles" i, d'aquesta manera, no s'haurien pogut imputar com a ingressos ordinaris per equilibrar el compte de pèrdues i guanys. La discrepància prové del fet que la Lliga sí que accepta la venda de patrimoni com a via per generar Fair Play.

45 milions condicionals

Així, el club de la Ciutat Comtal va excedir el límit de dèficit acumulat en dos anys que permet la UEFA. L'entitat va incomplir l'article 91 del reglament de sostenibilitat i la UEFA va emetre una multa de 15 milions fixos i 45 condicionals, dependents del compliment de dues condicions a les temporades 2025-26 i 26-27. En primer lloc, segons la UEFA, el dèficit màxim en el tram 25-26 entre ingressos i despeses rellevants --Football Earnings-- haurà de ser de 5 milions. En cas contrari, caldrà abonar 22,5 milions a l'ens europeu.

La junta assumeix que complirà els objectius de la UEFA per no saltar-se el Fair Play CULEMANÍA

En segon lloc, s'hauran de complir els requisits d'estabilitat amb un "superàvit agregat de Football Earnings o un dèficit agregat de Football Earnings dins la desviació acceptable respecte als períodes de referència que finalitzen el 2024, 2025 i 2026". Si no, la UEFA s'embutxacarà uns altres 22,5 milions fins a completar els 60 contemplats a la sanció.

Acord entre Laporta i Ceferin

Inicialment, la UEFA contemplava un càstig més gran. Amb això, la cúpula directiva, liderada per Laporta, va arribar a un acord amb Ceferin, anomenat Settle Agreement, per rebaixar la sanció i evitar l'expulsió de la Champions, com el mateix president barcelonista va reconèixer a l'assemblea general ordinària del Barça a l'octubre de 2025: "Vam baixar una multa de 80 milions a 60, i després a 15 sense sanció esportiva, que al principi ens volien deixar sense Champions League".

Joan Laporta, Aleksander Ceferin i Nasser Al-Khelaïfi, a la llotja de Montjuïc durant el Barça-PSG EFE

Com que el 2024 entrava en els exercicis pendents d'estabilitzar, Crowe Global, nou auditor del club, va recomanar corregir el tancament 23-24 un any després mitjançant el deteriorament del 53,4% de les accions de Bridgeburg Invest. Els 91 milions de pèrdues netes es van duplicar després de la formulació fins als 180 després de la reformulació comptable.

El patrimoni net

El perill no ha amainat i queda supeditat al compliment de les esmentades ràtios econòmiques i a un patrimoni net que Grant Thornton, antecessor de Crowe, ja advertia el 2024: "La nova normativa UEFA exigeix que al tancament del període acabat el 31 de desembre de 2024 el patrimoni net sigui positiu o, en cas contrari, hagi millorat en un percentatge d'un 10% o més respecte al període anterior. La junta directiva assumeix el compromís de prendre les decisions i actuacions necessàries per garantir el compliment normatiu".

El patrimoni net del Barça es desploma fins als -153 milions d'euros per dues noves depreciacions sobre Barça Studios FCB

En tancar l'exercici 24-25, els fons propis són encara més negatius: -153 milions després de registrar uns altres 17 milions de pèrdues consolidades. Només s'han provisionat els 15 primers milions de la sanció. Després de complir amb els compromisos adquirits a la campanya 24-25, la junta directiva estima que no s'aplicarà "cap altra sanció durant el període de vigència de l'acord".

31 milions en multes

Per la seva banda, el Chelsea desemborsarà 20 milions de penalització per incomplir la normativa que afecta els football earnings als exercicis 22-23 i 23-24, i uns altres 11 quilos per superar el ràtio permès de cost de plantilla el 2024. El 2023, un any després de la seva arribada, la nova propietat ja havia hagut de saldar una multa de 10 milions imposada per la UEFA davant la manca d'informació financera en transaccions dutes a terme pels blues entre 2012 i 2019.

Todd Boehly, propietari del Chelsea FC EFE

El club de la capital anglesa va anotar un dèficit ajustat, és a dir, unes pèrdues netes, per sobre dels llindars permesos per la UEFA. A més, la massa salarial superava el 80% dels ingressos. El resultat, dues multes que van sumar 31 milions i el pacte de compliment de ràtios financeres durant quatre anys, el doble que el Barça, el seu pròxim rival a la Champions League. L'incompliment dels compromisos suposarà penalitzacions addicionals que ascendeixen als 60 quilos. 

Pla fallit

Boehly va intentar evitar el cop mitjançant unes trampes comptables que no van comptar als ulls de l'organisme de control econòmic. El club va vendre el Chelsea Femení a BlueCo, la seva empresa matriu, per generar 153 milions de beneficis. La mateixa societat va adquirir dos hotels de l'equip londinenc, previ pagament de 90 milions d'euros que tampoc van servir per equilibrar el Fair Play, ja que no es tractava d'un comprador exterior. La maniobra s'encaminava a maquillar els comptes, però la UEFA no va comptabilitzar cap de les operacions. 

Enzo Fernández, a la final de la Conference League EFE

La UEFA ja havia hagut de canviar les regles del joc el 2023, perquè el Chelsea signava contractes que fregaven els 10 anys per minimitzar l'amortització anual dels seus fitxatges astronòmics. Enzo Fernández, incorporat a canvi de 121 milions, va signar vuit anys fins al 2031; Mijailo Mudryk, per 70 quilos, també es va comprometre fins al 2031. Una argúcia limitada per l'ens continental a cinc anys d'amortització màxima.