Jordi Milán (74 anys), director artístic: “Ja toca un espectacle de La Cubana al TNC”

Diu Jordi Milán, director artístic de La Cubana, que la darrera obra de la companyia és molt especial. En primer lloc, perquè és un musical: “i jo m’he negat sempre a fer un musical”. En segon lloc, perquè no sortirà de gira. Està cinc mesos, fins al febrer de 2026, al Romea i no continuarà. I, finalment, per la quantitat de referències que amaga.

L’amor venia amb taxi és una obra de teatre d’aficionats que va existir i que, en la versió de La Cubana, vol estrenar al Romea una companyia d’aficionats. Ells assagen només els dimarts en un centre parroquial. I aquesta és la trama.

Al mig s’explica la vida d’aquesta gent que s’ha dedicat tota la vida al teatre d’aficionats. Gent sense més ambició que la de reunir-se un dia a la setmana i fer l’obra durant tres o quatre dies. Desitjos que ara, en l’època de l’exitisme, semblen haver desaparegut.

Aquest homenatge s’hi suma el dels musicals. La Cubana amenitza l’obra amb petits minuts musicals en què representen números que es feien el 1959 a Barcelona, com els de la Bella Dorita, José Sampere (el pare de Mari Sampere), els vienesos —"uns exiliats austríacs que van venir a Barcelona i feien els números que representaven a Viena"—… Tot mentre el públic gaudeix de l’humor, la petarderia i el llenguatge únic de La Cubana.

Jordi Milán, director artístic de La Cubana GALA ESPÍN Barcelona

'L’amor venia amb taxi' porta tres mesos i estarà cinc al Romea. Torna La Cubana en taxi i per tot el gran?

A veure, nosaltres normalment tenim llargues temporades i estem en teatres més grans. Estem al Tívoli o al Coliseum. Però, en aquest cas, aquest espectacle s’havia de fer aquí, al Romea.

Per què?

Perquè té molt sentit. Parlem de moltes coses del Romea i de coses que van passar en una època determinada, que és 1959, i d’una obra determinada, L’amor venia amb taxi, una obra que coneixien moltes companyies de teatre d’aficionats a Catalunya.

L’obra es va estrenar al Romea el 1959, en ple franquisme, quan s’havien prohibit les obres en català, però deixaven fer aquestes obres d’aficionats. S’estrenaven al Romea, però per poc temps, entre tres i quinze dies. Després les portaven als teatres de barri, de manera que expandien l’obra.

La Cubana al Teatre Romea GALA ESPÍN Barcelona

D’altra banda, l’editorial Millà, que també era aquí, al Raval, editava immediatament aquestes obres i podien circular.

Així que, en realitat, l’espectacle és un homenatge al teatre d’aficionats de Catalunya, al Romea, als germans Salvador, escenògrafs; a Maret, que era el perruquer; als Peris Germans, que s’encarregaven del vestuari… En fi, ens va semblar que era una manera molt bonica d’explicar una història dins de l’espai del qual estem parlant.

Però després l’obra sortirà, oi?

No. Normalment nosaltres fem bolos. Aquesta es farà només al Romea, perquè no té gaire sentit fer-la en un altre lloc: parlem d’una cosa molt localista.

Jordi Milán al Teatre Romea GALA ESPÍN Barcelona

No és molt arriscat?

Bé, sí. Però ens hem atrevit perquè van sortir unes ajudes retornables de la Generalitat que hem aprofitat. Si va bé, les haurem de tornar; si no, hi ha una part de les pèrdues que queda com a subvenció. Per això podem fer-ho. Això no es pot fer a la resta de l’Estat ni en una altra part de Catalunya.

Ens hem atrevit perquè llavors era com tenir els diners: no arriscàvem nosaltres, entens? I es podia fer. Nosaltres, en un espectacle nostre, no ho podem fer, perquè ja hem estat tres anys explotant-lo. Un espectacle nostre dura com a mínim tres anys d’explotació i el portem per la resta d’Espanya i fins i tot fora.

La Cubana al Teatre Romea GALA ESPÍN Barcelona

És clar, això es redueix a un lloc molt concret i a una època molt concreta, la del teatre amateur, la revista… Què en queda d’això?

Bé, primer, la revista és una altra història: és el Paral·lel, les varietés… Després el teatre amateur… A mi la paraula amateur no m’agrada gaire. O sigui, la paraula francesa, amateur, amor a l’art, m’agrada molt, però no m’agrada com s’utilitza aquí.

A vegades es parla del teatre amateur per diferenciar el professional del no professional, el cobrar o no. Jo penso que la professionalitat no té res a veure amb els diners. La professionalitat té a veure amb el rigor, amb la serietat amb què fas les coses, amb les ganes de fer-ho. Per això dic que és un homenatge al teatre d’aficionats.

Jordi Milán, director artístic de La Cubana GALA ESPÍN Barcelona

I en queda alguna cosa?

Sí, continua. Era molt ric, a més. Catalunya és un dels llocs més rics en aquest aspecte, o ho era. Ara també, però no tant com abans, quan tothom feia teatre. Com que no hi havia televisió ni s’escoltava la ràdio, anaven al casal o on fos i passaven una estona assajant una obra de teatre, i era una manera de relacionar-se.

Això encara existeix, i existeix gràcies a la tenacitat d’ateneus, centres parroquials i entitats recreatives, que són els que encara ho mantenen. Això sí, menys que abans.

Si Catalunya ha tingut fama internacional, és perquè gairebé tots els que ens dediquem a això venim del teatre d’aficionats. En gairebé tots els pobles de Catalunya hi ha el seu teatre. Això és un fenomen.

Però és de nínxol, oi?

No, era i és una cosa social. Això d’anar a veure la nena a veure què fa i com actua. Però el teatre d’aficionats pica i, si posa el verí, aquesta persona segueix i va a escoles, a l’Institut del Teatre i altres. Tota la gent professional de Catalunya que es dedica al teatre ha passat pel teatre d’aficionats.

Jordi Milán, director artístic de La Cubana GALA ESPÍN Barcelona

Bé, i La Cubana ni li dic, que actuava fins i tot al carrer.

Home! I tant! Però abans d’actuar al carrer vam passar pel teatre d’aficionats.

Què en queda d’aquella Cubana artesanal?

Encara és artesanal! Si La Cubana es diferencia d’altres coses potser és per la forma artesanal de treballar. Nosaltres hem heretat, i mantenim, aquesta forma de treballar artesanal.

Perquè els diners no són tan importants. Més que els diners, l’important és la imaginació. Això ho sap practicar el teatre d’aficionats: sense mitjans pots construir grans coses. Això és el que a mi m’agradava.

Bé, però també costa diners, oi?

Bé, La Cubana és una companyia molt fora del normal. Per començar, perquè mai no ens vam plantejar res, no teníem cap propòsit. Nosaltres fèiem teatre perquè ens agradava. Vam fer alguna cosa en un festival de Sitges, va agradar molt i van començar a trucar-nos de diferents ciutats per fer-ho allà. Però tot era com un joc. Mai ens vam proposar dedicar-nos al teatre; volíem fer teatre. Això és l’important. Volíem jugar.

La Cubana al Teatre Romea GALA ESPÍN Barcelona

I l’èxit no ho va canviar?

L’èxit va arribar més tard, però jo vaig aprendre molt del teatre al carrer: vaig aprendre mirant-los a la cara.

Vaja, que per entrar i ser de La Cubana cal passió.

Sí, res de mitges tintes. T’ha d’agradar molt, perquè per als actors, a vegades, és pesat i molt entregat.

Bé, però ha estat bressol de grans actors.

Ells són de La Cubana. Per La Cubana han passat unes 170 persones, no només actors, sinó també tècnics i escenògrafs. I tots han funcionat a la seva vida i, quan han deixat La Cubana, a part d’haver tingut èxit a nivell personal, es consideren de La Cubana.

I mantenen l’esperit cubaner.

És que tenen molt clar què és el teatre.

Jordi Milán, director artístic de La Cubana GALA ESPÍN Barcelona

Per tant, han creat estil, oi?, encara que després sembli inimitable.

No és que sigui inimitable, és que no hem descobert res. La Cubana ja existia abans que existís La Cubana. La Cubana el que ha fet és traslladar al teatre coses que tots fem en la nostra vida quotidiana i que passen desapercebudes com a teatre. Perquè a la feina, a casa, amb els amics, tots fem teatre. A mi m’agraden aquestes converses sense gaire puresa literària, m’agraden aquestes paraules mal dites…

Bé, és que sempre ha tingut aquest llenguatge xarnego: es parla català, castellà…

Home, és que els catalans parlen molt malament també.

I tot i així vau estar a TV3, amb 'Les Teresines'.

Però els de TV3 no van poder amb nosaltres. Els vam dir: no som bibliotecàries. Els nostres personatges són gent del carrer que parlen d’aquesta manera. O ho prens o ho deixes.

La Cubana al Teatre Romea GALA ESPÍN Barcelona

De fet, La Cubana s’allunya d’aquest teatre més burgès.

Bé, del teatre convencional, del teatre construït d’una manera determinada. A La Cubana gairebé tot està permès, però, sobretot, el que dius i com ho dius ha de ser molt autèntic, perquè el públic reconegui gent com aquesta.

A la gent, normalment, no li agrada reconèixer-se a si mateixa, però li agrada reconèixer altres: el veí, l’amic, la sogra. Nosaltres només ho hem posat sobre l’escenari. Per això dic que La Cubana ja existia.

Jo, quan anava de Sitges a Barcelona en tren, escoltava les històries del tren i com les explicaven, i després les explicava a la gent com si hagués vist una obra de teatre. És una cosa molt boja. Les coses molt establertes no m’agraden gaire. Jo sóc dels que reivindiquen la bogeria en la creació. I això ara està mal vist.

Entrevista a Jordi Milán, director artístic de La Cubana GALA ESPÍN Barcelona

És clar, com es porta ara?

Ara la gent jove és millor que nosaltres en aquella època. Està més preparada, té més idees. La gent jove és fantàstica, al meu entendre. Però tenen aquest problema: entre les normatives, el políticament correcte, això, allò, i que tenen poca ajuda i poca facilitat per desenvolupar històries…

Nosaltres vam tenir l’avantatge que quan vam néixer, als 80, sortíem de Franco, i la gent volia obrir la porta, abaixar-se els calçotets i que passés l’aire. Llavors tenies idees boges i les podies fer, perquè totes les institucions, que tampoc sabien gaire bé on anaven, deixaven fer. I van aparèixer moltes coses, com La Fura dels Baus, Comediants, nosaltres…

La professionalització ho va matar tot una mica.

Això no és professionalització. No vol dir posar-te l’etiqueta de seriós ni fer segons quines coses. Professionalització significa ser coherent, ser estricte i seriós amb tu mateix i, si vols fer alguna cosa, fer-la com sigui.

La Cubana al Teatre Romea GALA ESPÍN Barcelona

És clar, però et pots enfrontar a la institució i al què diran.

La creació està renyida amb l’encotillament. L’encotillament no serveix per a la creació. Per això parlo de la bogeria. La bogeria ha d’existir. Perquè si a una persona que té idees la restringeixes amb aquestes coses, li talles la creació.

Sí, però molta gent pot pensar que, en això d’agafar el que escolteu de la gent, es pot caure en la burla de l’altre. Tot i que no ha estat així en el seu cas.

Hi ha respecte. A veure, a mi que em parlin del políticament correcte em fa ràbia, perquè jo ja sé què és. Hi ha coses que no faré mai ni sortiran de mi, i n’hi ha d’altres que sí, perquè t’has de riure del mort i del que el vetlla. I, en el fons, a mi ningú m’ha tallat.

Sí penso que, si La Cubana naixés ara, el 2025, no existiria. Moltes coses que s’han fet no les hauríem pogut fer. Si ara, per fer qualsevol cosa al carrer, has de demanar permís i sembla que te’l donin per misericòrdia…

Jordi Milán, director artístic de La Cubana GALA ESPÍN Barcelona

Per tant, trobar aquesta bogeria al teatre és difícil.

Per mi, sí. Amb la contradicció que la gent està millor i més preparada. Després penso: serà mala formació? Perquè a vegades ensenyen a ser artistes. I això no s’ensenya. Ets artista, paraula que no m’agrada gaire, perquè et dediques a l’art i ja està. Però si et creus artista, malament. Potser és que pretenen ser famosos i sortir a la tele, i aquest món és una altra cosa.

Però hi ha un mètode? Perquè se n’ensenyen molts.

Hi ha molts mètodes, sí, però després hi ha d’haver alguna cosa. A mi no m’agraden els càstings perquè és repetir coses. Jo vull conèixer l’actor. Jo penso que per ser un bon actor has de ser observador i introvertit, perquè per ser actor has d’emmagatzemar coses, experiències, sensacions, vivències, per després treure allò que has vist i viscut.

La Cubana al Teatre Romea GALA ESPÍN Barcelona

Com els ha trobat vostè?

Jo ho veig, no sé. Aquí hi ha gent jove i ja sé qui val o no, qui val per això i qui no.

I ara que esmenta la gent jove, està preparada per La Cubana?

És clar! La gent jove té ganes d’explotar.

Però parla d’unes referències que potser no han viscut…

Això és una cosa que es té i ho portes a l’ADN. Potser han vist teatre d’aficionats i no els ha interessat perquè, com que els han dit que el teatre és una altra cosa, que això no és el teatre que toca, es fan els senyorets.

Potser jo tenia por de qui ho entendria. De fet, he tingut dubtes de si ho entendria molta gent. Però crec que als joves els fa reflexionar. Però no tot són fenòmens.

La Cubana al Teatre Romea GALA ESPÍN Barcelona

Com Les Teresines, oi?

És clar, és del 92. I hi ha gent que no havia nascut llavors i ara els encanta. Hi ha gent que la coneix millor que jo, com el noi que porta el compte de Teresologia. Però bé, si els agrada Les Teresines i La Cubana és perquè són capaços de reconèixer aquests personatges i com parlen. És una cosa d’ADN i molt de Catalunya. Fora no existeix o és diferent. Deu semblar molt incorrecte i sempre reconeixible.

I això ho aconsegueixen amb el llenguatge, oi?, que a La Cubana no és tan literari.

Els personatges del teatre són bibliotecàries i els de La Cubana són gent corrent. A La Cubana és més important com es diu que el que es diu.

Jordi Milán, director artístic de La Cubana GALA ESPÍN Barcelona

Potser per això no vau entrar al TNC?

Mira, al TNC hem trucat dues vegades. Una, a l’època de Sergi Belbel, amb Gente bien, que s’havia de dir d’una altra manera. Primer van dir que sí i després res. I ara Carme Portaceli ens va trucar per omplir un forat amb un text que volia fer, La cuisine de ma cousine. Però per omplir un forat, no. Això està pensat per fer bolos i viure.

Ara, si em truques per fer un espectacle de La Cubana al Nacional, que ja toca!, d’acord. No per portar això. Em va preguntar què faria i no ho sé, però allà se’m va ocórrer l’homenatge al teatre d’aficionats, perquè parla del teatre d’aquí, i després no va quallar. Perquè La Cubana és un paquet: l’has de comprar sencer

Jordi Milán, director artístic de La Cubana GALA ESPÍN Barcelona

I veu possible que La Cubana entri algun dia al TNC o en un altre teatre públic?

Jo ja ho descarto. Tinc una edat i crec que no ho veuré. Potser altres… Perquè jo era un enamorat del Lliure i de Fabià Puigserver, i ara és un TNC II. No hi ha risc ni hi ha res. Això em toca molt els nassos. Perquè abans era una altra cosa.

De tota manera, espera algun altre reconeixement, tipus Creu de Sant Jordi i altres?

Per a què? El públic ens ha donat suport sempre. I no sé per què. El nostre mecenes ha estat el públic, perquè, excepte en aquesta obra, a La Cubana mai ens han donat una subvenció.

Finalment, després d’aquesta obra, que diu que no sortirà de gira, hi ha més Cubana per estona?

Sí. A més, La Cubana no sóc jo. Hi ha molta gent que pot continuar amb aquesta història.