Isak Férriz: "Hem de recuperar la consciència de classe, tots ens creiem classe mitjana i som treballadors"

Isak Férriz torna al cinema amb un protagonista. Per molt que s'entesti a dir que ell és “un actor episòdic, curtid en personatges episòdics de sèries de televisió”, cada cop és més protagonista de les sèries i del cinema espanyol

Ell va aturar la seva carrera quan va néixer el seu fill, “volia conciliar” i passar temps amb el seu fill. I, de sobte, va aparèixer Gigantes, d'Enrique Urbizu, i, d'alguna manera no es va aturar. I ha arribat un protagonista al cinema.

Javier Cámara, sobre l'èxit: "A Espanya hi ha una mena de menyspreu cap al que treu una mica el cap"

Férriz és Lou a l'òpera prima de Carlos Solano Leo & Lou. El seu personatge és un home conflictiu, turmentat i una mica esquerp, que, de manera accidental, acaba emprenent un viatge amb una nena que ha perdut la parla, la Leo.

Són, com afirma ell mateix a Crónica Global, “l'antiparella”. Primer per la diferència d'edat, però, sobretot, pels seus caràcters. Tots dos són tancats, semblen tenir clar el que volen i l'altre, sigui qui sigui, molesta. Tot i que s'acabaran entenent.

Entrevista a Isak Ferriz GALA ESPÍN Barcelona

Hi va haver un temps que era més fàcil veure'l al teatre i al saló de casa, però ara sembla que el cinema l'ha redescobert.

Sí, no sé. A mi el cinema és un mitjà que sempre m'ha apassionat. A més, amb aquest tipus de pel·lícules petites. És molt important que encara existeixi el mercat per a elles, que la gent vingui a veure-les, i que ho facin al cinema. Si no van a veure-les, les productores, evidentment, no apostaran per elles. 

Quin diries que és el seu valor?

Són pel·lícules a les quals els costa molt trobar finançament. Són pel·lícules diferents, d'autor en certa manera. Perquè Leo & Lou, per molt que sigui una pel·lícula per a tots els públics, és una pel·lícula que beu molt del cinema per a tots els públics dels anys 80 i que encara pots veure amb els teus fills, perquè t'emocionen i encara et fa riure, també al petit. 

Entrevista a Isak Ferriz GALA ESPÍN Barcelona

El problema és que el cinema familiar sembla denostat.

Bé, a vegades s'ho tenen guanyat. Hi ha pel·lícules infantils que les veus i estan tractant els nens directament d'imbècils. Aquest no és el cas.

Per què?

El primer que m'ha agradat és que em recorden molt a una de les meves pel·lícules preferides de tota la història: Luna de papel, de Peter Bogdanovich. És una pel·lícula preciosa, dels anys 70, de la millor dècada de la història del cinema.

Després, Leo & Lou és una pel·lícula molt positiva, que parla de dos personatges solitaris. Lou és un senyor d'uns 40 i escaig anys, esquerp, rondinaire. I la Leo, una nena de 10 anys amb una ferida familiar. Tots dos es coneixen en una fugida endavant. La peli és això, un viatge de dues persones que sembla que no encaixen en aquesta societat i que acaben trobant el seu lloc al món junts. 

Entrevista a Isak Ferriz GALA ESPÍN Barcelona

Són marginats de manera involuntària i amb ferides.

Sí, segurament no tenen les eines o no saben enfrontar-se als traumes que et dona la vida. Perquè no sempre és fàcil enfrontar-s'hi. 

Ella és una nena que està en un orfenat i decideix escapar-se i en aquest viatge és on es troba amb Lou. Sembla que a priori s'han de portar a matar. Serien l'antiparella… Bé, vaja, que el va atrapar, oi?

Bé, és la primera pel·lícula d'un director que ha estat nominat als Goya, amb el seu curtmetratge i amb una història molt bona. Crec que tots ens vam enamorar de la història. És una història que emociona.

A més, jo també sóc pare. El meu fill no ha pogut veure res del que jo he fet, en la meva especialització de policia turmentat. (Riu). I per mi era molt important fer una pel·lícula que ell pogués veure i mostrar-li a què es dedica el seu pare quan està tantes setmanes fora de casa. 

Entrevista a Isak Ferriz GALA ESPÍN Barcelona

Però el tornarà a veure turmentat. Què li veuen que sempre li toquen aquests personatges?

No ho sé, tio. Però com a intèrpret és molt interessant. Jo entenc la meva feina com la meva segona teràpia. Això és molt exorcitzant. A través dels meus personatges he treballat moltes coses o molts traumes que d'una altra manera no podria. És molt atractiu com a treballador i per a l'espectador també, perquè empatitza amb aquesta persona una mica taciturna. Passa fins i tot al metro. La gràcia aquí era fer-lo molt rondinaire, cosa que també se'm dona força bé. (Riu). 

I això de fugir de la norma? 

Bé, és que no hi ha una única manera òptima de fer les coses, hi ha mil camins. Com també és molt important que hi hagi diverses referències al cinema. Perquè totes aquelles persones que en algun moment s'hagin sentit no aptes per a la societat, vegin que hi ha mil maneres de ser aptes per a la vida. Hi ha mil amistats sorprenents que a priori no sembla que hagin d'acabar bé i després ho fan.

Entrevista a Isak Ferriz GALA ESPÍN Barcelona

Què creu que aporta aquesta pel·lícula a la cartellera o al públic?

Primer és una feel good movie, una pel·lícula que et fa sentir bé. Però no et fa sentir bé perquè és amable, única i exclusivament. Et fa sentir bé perquè és un massatge per a les emocions. I, com hem dit, és una aventura que recorda molt al cinema familiar dels anys 80. D'aquelles que les revisem una i altra vegada i no caduca.

A més, és una pel·lícula que pot veure tota la família i té un missatge que avui dia és molt important: parla de la redempció.

Entrevista a Isak Ferriz GALA ESPÍN Barcelona

Cal reconfortar-se d'alguna manera en un món així?

Si tinguéssim més a flor de pell totes aquestes emocions, segurament tots tindríem l'empatia molt més present a la nostra vida. Així, podríem entendre una persona que deixa tota la seva família, puja a una pastera i viatja jugant-se la vida juntament amb altres 50 persones en una barca minúscula, per arribar aquí. I entendríem que l'últim que hauríem de fer és detenir-lo fins que arribi la policia perquè l'arrestin, com vam veure de manera mesquina aquest estiu. Recordava molt als policies de balcó durant la pandèmia, a aquest tipus de misèria moral. 

Aquest tipus de pel·lícules ens ajudarien a recuperar, a tenir l'empatia i ser molt més presents a la nostra vida, a ser solidaris els uns amb els altres quan necessiten ajuda. I a recuperar el concepte de la classe, que l'estem perdent, que ens hem cregut tots que som classe mitjana, i no, no, som classe treballadora. 

Només hi ha un 10% que són classe alta. Tots els altres són subproductes del capitalisme, com els emprenedors d'avui en dia, que es creuen tots que són classe alta. I no, són clínex que algun dia el sistema llençarà i expulsarà quan ja els hagi exprimit.

Entrevista a Isak Ferriz GALA ESPÍN Barcelona

És cert que la classe mitjana sembla gairebé una invenció.

A la classe mitjana se la va inventar qui es va inventar les hipoteques! Qui et va dir, “tu, hipoteca't, i allà tindràs la teva casa, el teu cotxe, la teva tele i la teva segona residència, fins i tot! Així ja ets classe mitjana alta.

Sense comptar l'odi a la classe treballadora.

És clar, converteixen els teus propis iguals en enemics per situar-te per sobre d'ells. Per sobre del bé i del mal.

Entrevista a Isak Ferriz GALA ESPÍN Barcelona

I tornant a la pel·lícula, per què diria que cal anar-la a veure als cinemes?

Perquè si no, aquest tipus de pel·lícules familiars, petites i d'autor deixaran de fer-se al final. Perquè seran pocs els bojos del cap que voldran invertir 6 anys de la seva vida a aconseguir finançament, com ha passat amb Leo & Lou.

I, a més, per l'experiència única de veure-la en una pantalla gran on tot el so i el color ho pots apreciar, on no tens escapatòria, on no et pots despistar amb el nostre dèficit d'atenció brutal i mirar la pantalla.

A tots ens fa pena quan es tanca la botiga i el cinema de barri i dius, quantes vegades hi has anat en els últims 5 anys? Llavors, potser el col·lectiu és una tasca comuna.