Josep Rueda i Antonia Fuentes, els 'vells rockers' que estimulen a 200.000 persones a la vaga del metall a Catalunya
Les negociacions amb la patronal van quedar encalladas i els sindicats exigeixen pujades salarials reals, reducció de jornada i garanties de seguretat laboral
Més informació: La vaga del metall assolit un seguiment del 100% i paralitza la planta de Seat a Martorell
Tots dos van assumir les seves noves responsabilitats aquest 2025. Josep Rueda Martínez i Antonia Fuentes, líders de CCOO i UGT en el sector del metall, no s'imaginaven que acabarien convertint-se en la cara visible d'un conflicte que ha sacsejat el cor industrial de Catalunya.
Podria posar-se en dubte la magnitud de l'impacte, però mobilizar milers de persones entorn a una mateixa reivindicació no és un gest menor. La qüestió de fons és: qui està darrere d'aquesta capacitat de convocatòria?
Un sindicalista de base
Entre ells, Rueda. Figura veterana dins l'organigrama de CCOO, porta dècades transitant els engranatges interns del sindicat. Nascut a Manresa i format en automoció, prové del propi entorn industrial que representa.
La seva vinculació sindical comença el 1997 com a delegat a l'empresa Maxion Wheels. Tres anys després passa a l'estructura territorial de CCOO del Bages-Berguedà com a responsable d'Organització. Després de diferents càrrecs intermedis, el 2022 assumeix la Secretaria d'Acció Sindical de la federació CCOO d'Indústria de Catalunya, culminant una trajectòria prolongada dins del sindicat.
En essència, un sindicalista de base, amb un perfil intern i de llarg recorregut. Probablement per això va ser elegit amb un ampli consens, 98,9% dels vots a favor, com a secretari general d'indústria.
Sense turbulències
Fuentes no compta amb un recorregut tan ampli. Ella va prendre el relleu al capdavant de la UGT FICA Catalunya aquest mateix mes d'octubre, amb el 90,44% dels vots, com una figura estabilitzadora de l'òrgan sindical.
Les tensions van arribar quan UGT apartà al seu secretari general, Antonio Rudilla, després d'una denúncia interna per assetjament laboral el passat setembre. Fonts sindicals van confirmar que, en tant que es va tenir constància, van apartar a Rudilla del càrrec, mentre es investigaven els fets, però va ser obligat a dimitir una vegada publicades les conclusions de la investigació que acreditaven l'assetjament.
En aquest clima, l'elecció de Fuentes respon a la lògica d'evitar friccions i projectar una etapa més ordenada, sense soroll afegit ni protagonismes indesitjats. Més que irrompre, arriba per estabilitzar.
El seu perfil encaixa amb una estratègia evident: baixar pulsacions, refredar l'ambient i col·locar algú que pugui pilotar el dia a dia sense quedar associat a la turbulència prèvia. No és un gir ideològic ni un cop de timó, sinó una aposta tàctica per la discreció, la gestió i la contenció.
Diferències amb la patronal UPM
Rueda i Fuentes ara comparteixen el mateix front: una vaga en el metall de la província de Barcelona que ha mobilitzat més de 200.000 treballadors, amb un seguiment que ha arribat a ser del 100% i ha paralitzat fàbriques tan symboliques com Seat i Ebro, entre d'altres; a més d'haver aturat el trànsit en bloquejar les vies d'accés a l'àrea metropolitana, on es van acumular cues de fins a 12 quilòmetres.
Treballadors del sector metal·lúrgic de Barcelona tallant una carretera a causa de la vaga dels dies 29 i 30 Barcelona
En un sector acostumat a negociar a despatxos, en aquesta ocasió, tot s'ha trencat. Les converses amb la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM) van fer aigües entre acusacions de manca de voluntat i propostes que els sindicats han considerat provocadores, malgrat l'intent de mediació amb el Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat el passat dilluns.
En declaracions a Crònica Global, tant Rueda com Fuentes han admès que comparteixen diagnòstic: la línia vermella segueix sent la mateixa. No acceptar absorcions ni compensacions en els increments salarials pactats en conveni. Per primera vegada en anys, el pols ha passat de silenciós a visible, des dels polígons industrials fins a les rondes col·lapsades de Barcelona.
Retrocés en drets
Després de mesos de negociacions encallades entre els sindicats i la patronal, va arribar la darrera proposta empresarial. Els sindicats la van considerar no només insuficient, sinó que a més suposava un retrocés en drets adquirits. "A tres hores de la vaga, van empitjorar encara més la proposta. Això no és negociació, és manca de respecte", ha assenyalat Fuentes.
El conflicte s'ha centrat en dos eixos principals: garantir increments salarials reals —sense clàusules d'absorció ni compensació— i avançar en la reducció de jornada, tal com impulsa el Ministeri de Treball. Els sindicats denuncien que, amb la inflació i l'encariment del cost de vida, acceptar fórmules que "maquillin" les pujades dels sous equivaldria a condemnar al sector a sous estancats.
Vàries persones durant una concentració del sector del metall a Barcelona
A això s'afegeix un element que tensa encara més el pols: la seguretat laboral. La sinistralitat en el sector del metall segueix sent una preocupació central, segons expliquen ambdues organitzacions, que reclamen compromisos clars i mesures efectives per prevenir accidents.
La vaga busca enviar un missatge inequívoc. El sector no està disposat a acceptar un conveni que, al seu judici, frene avenços socials i laborals lluitats i aconseguits durant dècades. "Respecte, dignitat i sou real" han estat les consignes repetides als carrers, convertides en bandera per a unes mobilitzacions que no només han paralitzat polígons industrials estratègics, sinó que han tornat a situar el conflicte laboral al centre del debat públic.
Força industrial i cohesió
Les xifres han parlat més alt que qualsevol discurs sindical. Polígons aturats, accessos tallats, producció en pausa i milers de treballadors en piquets i concentracions. No ha estat un gest simbòlic, sinó una demostració de força industrial en un moment en què es creia que la conflictivitat laboral era cosa del passat.
Més enllà de titulars i pancartes, ambdós dirigents insistisquen en el mateix, i és que no es tracta de lideratge personal, sinó d'una base organitzada. "La foto ha estat de coesió, d'un sector potent", resumeix Rueda. A més, Fuentes afegeix que "si ens faltant al respecte a nosaltres a la taula, se'l falten als treballadors. La nostra gent ho va entendre".
El futur a negociar
Ni èpica ni heroicitats: pressió, negociació i sortir al carrer. Aquesta és la tònica general que resumeix els discursos de UGT i CCOO. La vaga, que ha tingut tres dies de parada total i manifestacions multitudinàries, ha posat el sector del metall de Barcelona al centre del debat laboral a Espanya.
La primera jornada es va iniciar el dimarts 28 d'octubre a les 22:00 hores i el dimecres el sector va continuar amb les protestes davant la seu de Foment del Treball a Via Laietana, on també té la seva oficina principal la UPM. El tercer dia de vaga va ser aquest dijous 30, quan els manifestants es van encaminar junts cap a la seu patronal.
Quant a les perspectives de futur, el panorama es planteja amb molts dubtes i un escenari d'incertesa. Es reprendrà una taula de negociació que, aquesta vegada, saben que ja no poden abandonar amb les mans buides.
Catalunya ha escoltat el soroll del metall. I els sindicats, amb Rueda i Fuentes al capdavant, han recordat que encara hi ha conflictes que no es negocien només en PowerPoints, sinó amb botes al carrer i fàbriques aturades.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
