El vot a BCN, per barris

L'alegria va per barris. També en el cas del resultat de les eleccions municipals d'aquest diumenge a Barcelona, que han donat un plànol que parla molt -i en alguns casos, molt clar- de d'evolució dels partits que s'hi presentaven i de la composició dels seus votants.

Analitzant els resultats partit a partit no ja en els 10 districtes en què es divideix administrativament la ciutat, sinó en els seus 73 barris, la primera cosa que crida l'atenció és que la llista guanyadora, la Barcelona en Comú (BeC) d'Ada Colau, si bé ha tret bons resultats en la major part dels barris -amb algunes excepcions concretes-, ha basat el seu triomf en les zones que tradicionalment han estat un feu socialista.

Colau substitueix el PSC

Així, Colau ha obtingut els millors resultats en gairebé tot Ciutat Vella i Nou Barris -el darrer gran feu del PSC fins a fa ben poc, i encara un relatiu reducte socialista-, al sud de Sants Montjuïc i als barris de Sant Martí i Sant Andreu més propers al Besòs, a més d'algunes zones d'Horta Guinardó. En aquests indrets, Colau s'ha mogut per sobre del 30%, amb un rècord del 40,3% a Vallbona, a l'extrem de Nou Barris, ja colindant amb Santa Coloma.

En general, BeC ha superat el 20% en tots els barris, amb les excepcions dels del centre de l'Eixample -18,7% a la Dreta de l'Eixample i 18,9% a l'Antiga Esquerra de l'Eixample-, a les Corts i, sobretot, en l'únic districte on és una força marginal: el més acomodat, Sarrià Sant Gervasi, amb el rècord negatiu de les Tres Torres (5,3%). També s'ha estimbat a Pedralbes, sinònim tradicional de barri ric de Barcelona -situat, però, a Les Corts-, amb un 5,4%.

CiU cau en general

Exactament a l'inrevés de CiU, que és justament en aquest districte benestant on ha obtingut els seus millors resultats, superant el 40% -a les Tres Torres, 45%- només en cinc dels sis barris d'aquest districte, a més de Pedralbes. De fet, les victòries parcials de CiU en altres barris i districtes han arribat amb percentatges molt més modestos, cosa que podria explicar en bona part la seva derrota el 24M.

Així, al que tradicionalment s'ha considerat com territori 'convergent' per excel·lència, l'Eixample, la federació nacionalista ha guanyat en els seus sis barris. Però amb percentatges que van del 25,9% al 34,1%. Fa quatre anys, en canvi, les xifres es van moure entre el 31,7% i el 39,7%.

També és significatiu el descens de CiU al districte de Gràcia, on el 2011 es va imposar en els seus cinc barris, i on aquest diumenge en va cedir dos -el Coll, i el més cèntric i comercialment actiu, la Vila de Gràcia- a BeC.

Als barris de tradicional hegemonia socialista, on mai no ha estat una força significativa, CiU encara ha reculat més, després del relatiu augment del 2011. A tall d'exemple, si fa quatre anys només va baixar del 10% en quatre dels nou barris de Nou Barris -amb la pitjor marca a Vallbona, 8,2%-, ara ho ha fet en 18 dels 73 barris de la ciutat, amb el pitjor resultat, un 4,3%, a Torre Baró.

C's fa només un 'sorpasso'

C's ha impactat en passar de no tenir representació a la ciutat a fer-se amb la tercera posició, empatant a cinc regidors amb ERC, i superant els independentistes per unes centèsimes en percentatge de vot. Un molt bon resultat per a la llista que encapçalava Carina Mejías. Però amb llums i ombres.

El partit taronja s'ha mogut en una forquilla relativament homogènia en tota la ciutat, amb percentatges per sobre del 10% en 45 barris -per a un 11% global-. I ha fet un cert forat -un dels objectius dels estrategs de C's- en les zones tradicionalment d'esquerres i de vot socialista. Però sense arribar al sorpasso del PSC. I sempre, amb BeC per davant de tots dos. Així C's ha estat tercera en tot Nou Barris, amb percentatges que van del 15,1% (Trinital Vella) al 7,6% (Can Peguera). I un resultat anàleg han obtingut en els barris de Sant Andreu i Sant Martí més propers al riu Besòs.

En canvi, els millors resultats de C's a Barcelona, amb molta diferència, han arribat en dos dels barris amb més renda de Barcelona: Pedralbes (216%) i les Tres Torres (20,6%), on ha quedat en segona posició, darrere CiU i superant -en aquest cas sí que hi ha sorpasso de poc el PP. Per districtes, de fet, el partit taronja ha obtingut el seu millor resultat a Sarrià Sant-Gervasi, amb la segona posició i un 15,5% dels vots.

ERC creix uniformement -amb matisos-

ERC, que partia d'uns catastròfics resultats el 2011, ha obtingut unes xifres similars. Però amb una distribució més uniforme, i sense manifestar cap feu concret. Els independentistes només han superat el 15% a la Bordeta (15,3%) i Poblenou (15,2%), i han estat per sobre del 10% en tot Gràcia i tot l'Eixample.

La llista que liderava Alfred Bosch por estar satisfeta també d'haver-se implantat relativament en zones que fa uns anys no semblaven gaire receptives al missatge independentista -com demostra que també ha superat aquest 10% en 7 dels 11 barris d'Horta-Guinardó-, i tenen també bons resultats en barris populars de tradició catalanista, com ara a bona part de Sants-Montjuïc -excepte la part més propera al port i la Zona Franca- i Sant Martí -excepte els barris col·lindants amb Sant Adrià.

L'assignatura pendent, però, continuen sent els dos extrems de Barcelona en quan a renda. A Pedralbes i gairebé tot Sarrià Sant-Gervasi -amb l'excepció de Vallvidrera, sociològicament i econicament molt diferent de la resta del districte- no han passat del 10%, amb un mínim del 3,9 a les Tres Torres. Igual que a Nou Barris, on només han arribat a aquesta cota en el seu barri més cèntric, Vilapicina i Torrellobeta, i amb un mínim del 3% a Ciutat Meridiana.

El PSC ja no conserva ni Nou Barris

Un dels dos grans derrotats del 24M ha estat el PSC, que ha passat del 21,8% i segona posició del 2011 a un 9,6% i cinquena posició. L'estimbada dels socialistes va en paral·lel al triomf de Colau, com hem explicat abans. Així i tot, el PSC segueix obtenint els seus millors resultats en el seu feu tradicional de Nou Barris, l'únic on ha aconseguit la segona posició, amb un 16,2%.

Els màxims dels socialistes a la ciutat, per sobre del 20%, s'han registrat en algunes zones d'aquest districte, com ara Ciutat Meridiana (23,4%), la Trinitat Vella, Torre Baró o Baró de Viver, i també a la Marina del Prat Vermell-Zona Franca, a Sants Montjuïc. Tot i que sempre per darrere de BeC

Més dura ha estat per al PSC la seva davallada en altres barris populars de la ciutat. A Ciutat Vella. Al Raval han passat d'un 24,1% el 2011 a un 12,3% aquest diumenge, i al Barri Gòtic, d'un 19,8% a un 7,7%. Caigudes similars s'aprecien a Sants, on als barri de Sants, Sants-Badal, Hostafrancs i la Bordeta han passat de superar en tots casos el 20% a una forquilla que va del 10,9% al 7,9%.

A la part alta de Barcelona, a més, el PSC s'ha convertit en un partit absolutament marginal. Si el 2011 ja es va moure a Sarrià-Sant Gervasi en un modesta forquilla d'entre un 10,9% i un 6,5% -excepte a Vallvidrera.amb un 15,2%, en aquests comicis les xifres encara han empitjorat, movent-se entre un 5,4% i un 3,4%. Incloent-hi ara Vallvidrera, amb un 5,2%.

El PP diu adéu a les classes mitjanes

L'altre gran derrotat de la jornada, el PP, ha vist com queia a tot Barcelona fins al 8,7%, perdent més de la meitat del seu 16,9% de fa quatre anys. Els populars només superen el 10% als barris de la zona alta i en alguns de treballadors amb poca tradició catalanista. Però en aquests darrers, perdent moltes posicions.

A tall d'exemple, el PP obté un 13% a la Vall d'Hebron, un 12,3% a la Verneda o un 11,6% a Vallbona. Però és que en aquests mateixos barris va arribar el 2011 al 23%, el 24.6% i el 18%, respectivament.

Menys espectacular, però no menys transcendent, ha estat la caiguda uniforme dels populars en zones més cèntriques i de classe mitjana. Com a exemples, a la Sagrada Família han passat d'un 14,2% a un 7,2%, i a Sant Antoni, d'un 13,2% a un 6,5%.

Significativament, els populars obtenen els seus millors resultats en els dos mateixos barris que C's: tot i l'esgarrapada del partit taronja, arriben al 19,6% a Pedralbes, i al 15,7% a les Tres Torres.

La CUP, forta a Gràcia i Sants

Finalment, la segona novetat en el nou consistori, la CUP, ha aconseguit una modesta però homogènia implantació en els barris amb més tradició catalanista -però també en d'altres amb presència de classes populars en general-, amb uns nuclis concrets on demostra tenir una relativament sòlida implantació.

Els 'cupaires' es mouen per sobre del 5% en la totalitat dels districtes de Gràcia, l'Eixample i Ciutat Vella, en bona part de Sants-Montjuïc -excepte la part sud-, d'Horta-Guinardó, de Sant Martí i Sant Andreu -tret dels barris més propers a Sant Adrià- i de Les Corts -excepte Pedralbes-.

Com a clars feus de la CUP apareixen dues de les zones amb més vida associativa de la Ciutat, Sants i Gràcia, amb resultats per sobre del 10% als barris de Sants, Hostafrancs, la Vila de Gràcia i el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova. També han superat aquest llindar al Guinardó, el Gòtic, la Colta i Vallvidrera (la seva millor marca, amb un 14,5%).

Com a assignatura pendent per a la CUP, Nou Barris, on amb la concreta excepció de Can Peguera (8,2%) i Vilapicina i Torrellobeta (5,9%) han obtingut resultats marginals, i la zona alta de la ciutat, gairebé tot Sarrià Sant-Gervasi i Pedralbes. El records negatiu dels cupaires, però, ha estat a la Marina del Prat Vermell-Zona Franca, amb només un 1%. Que, en aquest poc poblat barri barceloní significa la quantitat exacta de tres vots.