"Skyline" i reforma de la constitució

Els partits secessionistes després de mil dies de esgotador monòleg del Procés s'han debatut des del passat novembre en el dubte de com enfocar les pròximes eleccions autonòmiques i el Presi, tot i que ja va iniciar la campanya electoral pel seu compte, ens amenaçava fa poc amb no convocar-les. I no és intranscendent perquè ens van prometre que aquestes eleccions eren les de veritat. Tècnicament és molt senzill: si guanya el secessionisme es fa una DUI, s'inventen una constitució, anem a votar "sí" i diem adéu a la caixa comuna de la seguretat social, a les pensions (es queden de l'altre costat de la frontera) , a la UE i sobretot al Tribunal Constitucional que té la mania de dir que no fem les coses correctament. Després ja es veurà si ens posem a negociar i què podem aconseguir. ¡Quina tranquil·litat em dóna, només de pensar-hi! El que no em queda clar és que passa si votem que no a la constitució, tenint en compte que els partits secessionistes al Parlament tenen més representativitat que la suma dels seus vots.

Però em sembla que no hem de preocupar-no per la Constitució catalana, encara que de constitució va el tema. De Constitució va, perquè hi hagi o no eleccions a Catalunya el 27 de setembre i guanyi o no el secessionisme, les dinàmiques de representació política ja han canviat. Després de les eleccions municipals i autonòmiques del 24-M, vam tenir ocasió de comprovar que el bipartidisme de moment s'havia acabat, la pluralitat és la tònica dominant i els pactes són imprescindibles per governar. Una altra cosa que també constatem és que les llistes electorals es fan per aconseguir el poder i si cal amagar sigles de partits cremats pel temps, o posar a polítics de nova fornada que no ho semblin, es fa sense problemes (exemple, "La llista del President ").

Com diem, de Constitució va el que ja ens arriba, perquè l'última enquesta del GESOP de 29 de juny passat estimava la repartició d'escons al Parlament de Catalunya (sense haver aconseguit canviar la llei electoral) de la següent manera:

No sabem si una llista comuna de Convergència, ERC i les entitats independentistes sumarà més o menys que per separat, Jo no ho crec. Tampoc sabem quants dels votants de CiU acabaràn votant a UDC. El que queda clar, és que el futur parlament català estarà molt dividit. Tots voldran canviar les relacions de poder amb Espanya, però la majoria -amb més o menys profunditat- serà partidària d'una reforma constitucional, amb tendència a la constitució d'un Estat Federal. Si en comptes de comptar escons comptem els vots, el percentatge augmenta encara més.

Però la pregunta del milió és: ¿Hi ha algú a l'altre costat disposat a negociar? Vegem els resultats per a les eleccions generals, de l'últim baròmetre publicat per La Sexta el 12 de juliol:

És a dir, un 60% del parlament estarà integrat per grups que plantegen reformes federals de la Constitució i és difícil imaginar que el PP pugui quedar-se fora d'un procés d'aquest tipus, sobretot quan hi ha un consens generalitzat en l'àmbit jurídic que l'Estat espanyol és un Estat tan descentralitzat com el federal, però amb defectes bàsics i indefinicions que han estat la causa de molts dels problemes que ara es manifesten clarament. Si al consens se suma el PP, estem parlant que el 86% de la composició del parlament treballarà per la reforma constitucional, la majoria en clau federal.

L'última pregunta que ens fem és: ¿Si Artur Mas convoca eleccions per al 27S i perd, voldrà dir que la major part del Parlament Català treballaran per aconseguir un nou enteniment? Si guanya, o esgota la legislatura, ¿renunciarà a ser l'interlocutor de Catalunya en la negociació amb l'Estat Espanyol per a la creació d'un Estat Federal? Es miri com es miri, el projecte secessionista està tocat i el senyor Mas hauria de voler tornar a casa sense excessives rascades.