De Madrid al cel, però no pas a Barcelona

Signo exemplars del meu llibre a la Fira de Madrid. Això de les fires del llibre té alguna cosa de safari fotogràfic: tens ben bé la impressió que la gent no va allà tant a comprar llibres (tot i que estiguin rebaixats un deu per cent, que es diu aviat) com a caçar autors. Et fan fotos, la fan petar amb tu, et miren amb una mena de si és, no és.

Em va fer il.lusió veure que en el fons el tema encara suscita moviment, emoció i interès, a la capital del regne

A la Fira de València se’m va apropar un i em va dir amb tota la cara que el meu llibre i les meves opinions li agradaven molt però que havia “sabut” que “tota” la meva família és nacionalista. Així com qui diu que t’ha enxampat ficant-te el dit al nas o vés a saber on. Jo vaig reccionar com la Fàtima de El Príncipe, només faltaria: “Són la meva família, i els estimo”. Estimo la meva germana encara que voti l’Artur Mas. Estimo el meu pare encara que tingui penjat al portal de casa un llamp de cartell que posa CATALONIA IS NOT SPAIN i que la meva filla de 9 anys li va cascar per telèfon al seu pare madrileny, del qual estic divorciada, i em va tocar aguantar emails del tipus "¡Me niego que mi hija viaje a una tierra en la que se la considera extranjeraaaaaa!". I després va i m’esbronca si m’enduc la nena a un acte de l’Albert Rivera. Si jo ja està clar que he vingut al món a patir.

Conyes a banda, jo vaig anar a signar a la Fira de Madrid perquè sóc de mena prussiana i si el meu editor em mana que salti des de dalt de tot de les Torres Kio, jo salto. Ben coll avall tenia que no signaria res. Quina no seria la meva agradable sorpresa en veure que se m’atansava molta més gent, comprant molts més llibres, del que jo sincerament havia suposat. Em va fer il.lusió veure que en el fons el tema encara suscita moviment, emoció i interès, a la capital del regne.

Una única nota trista. La va introduir involuntàriament una amiga de Barcelona que em va enviar un whatsapp: I quan dius que véns a signar a Barcelona? Ai.

Sepharad d’estar per casa (o com collons vulguis que t’anomenin), escolta una de les teves filles quan et parla en veu més catalana del que tu et penses…