El colegio Sant Bonaventura explicado a los jueces del TSJC

(Article redactat en compliment de la darrera sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la del 25% vaja!, perquè fer-los més propaganda)

Senyors jutges del TSJC, tal i com explica, literal, el seu web, així és el col.legi, i així em prenc la molèstia d’explicar-vos-ho a la nova manera:

El col·legi Sant Bonaventura es troba en un enclau que lo fa particularment únic dentro de la localitat, al peu d’un turó des del qual compta con vistes al mar y a la muntanya.

Localitzat en un entorno geogràfic que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú senyala com a zona de ponent, el colegio està situat a caballo de tres barriades de característiques ben diferents: al sud-est, el barri del Molí de Vent (con un primer nucli de los anys seixanta i con població majoritàriament immigrada desde altres zones del Estado, s’ha ampliat i renovado en les darreres décadas i apareix com un barri demogràficament emergent); al nord, el barri de La Collada (nascut als años seixanta de zones agrícolas, amb una distribució irregular i com a zona de segona residència, ha esdevingut actualment un barrio de residència fixa y ha estat sotmès a un procés profund de reurbanització i de dotación d’espais socials); i a l’oest, el barri del Aragay, que es presenta como una zona residencial de primer ordre dins el esquema urbanístic de la localidad.

El col·legi es presenta com el més grande en superfície de la localitat i es encuentra també entre els más grans de Catalunya en aquest sentit. Compta con 44.102 m2 en espacios exteriors i amb 6.644 m2 edificats i destinats a d’altres equipaments. Els espacios exteriors de què dispone (2 camps de fútbol, 1 pista d’atletisme, 2 pistes de bàsquet descubiertas, un pavelló poliesportiu cubierto, 4 pinedes, 2 patios interiors, i gimnàs y un parc infantil) son, sens cap mena de dubte, un dels grandes atractius del centre, la qual cosa n’ha favorecido, des de la su fundació el curs 1964-65 pels Pares Franciscans de Cataluña (OFM), el gaudi de la natura i la práctica de l’esport per parte de tota la comunidad educativa que aplega. Fin.

Señores jueces del TSJC, y ahora en castellano para que vean que no es nada personal, les reconozco que gracias a su sentencia, este ex alumno del centro arriba citado, piensa en organizar una cena con todos mis compañeros ex alumnos y les ruego nos disculpen si les pitan los oídos –aunque sea un 25%- cuando repasemos su sentencia.

Suyo siempre –en un 25%- este ex alumno que gracias al modelo educativo del centro arriba citado y de este país llamado Cataluña se maneja bien –entiéndanme- en dos lenguas que me han permitido escribir, hablar y colaborar desde Catalunya Ràdio a la Cope (¡sorpresa!) y del Diari de Barcelona a Televisión Española y Cambio16 (¡otra sorpresa!). Más información: http://www.mezclateconmigo.com/#!xavier-grau/c180q. Y mientras compruebo si mi currículum cumple el 25% sentenciado, ustedes se comprometen a aprenderse esto de los "pronoms febles", ¿hace? Si necesitan ayuda, no lo duden: www.santbonaventura.cat.