No és Gósol: el poble de Catalunya que vol independitzar-se i formar part d'una altra ciutat
Els veïns tenen la decisió presa, tot i no haver anat a una votació, per motius d'índole econòmica i fiscal, entre d'altres
T'interessa: El desconegut poble de Girona protagonista d'una de les pel·lícules més vistes a Prime Video: "Ens sentim immensament orgullosos"
Notícies relacionades
- El desconegut poble de Lleida amb un únic veí que fascina a National Geographic: "Només queda un habitant empadronat, com si hagués tret arrels"
- La ruta de costa a Girona ideal per a l'hivern: miradors, bells paisatges i molt recomanable per a les famílies
- El poble costaner de Barcelona on viu Carla Simón, nominada a sis premis Goya: “Una identitat pròpia, marcada pel mar”
Catalunya li ha agafat el gust a això de la independència. Si bé el referèndum de l'1 d'octubre va ser il·legal, el 2025 Gósol va celebrar una consulta per decidir si volia independitzar-se de Lleida i passar a formar part de Barcelona. I aquest 2026 arrenca amb un nou procés independentista.
De nou afecta Barcelona, aquesta vegada a la seva perifèria més immediata. Els seus responsables no han apostat per la via del referèndum, però sembla que ja han pres una decisió: Bellaterra vol abandonar Cerdanyola del Vallès i passar a formar part de Sant Cugat.
Precedents
La història ve de lluny. Bellaterra no és un poble ni un barri, tampoc una urbanització. A nivell administratiu és una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), això sí, pertanyent a Cerdanyola del Vallès. Almenys, fins ara.
Vista aèria de Bellaterra Redes
Una vegada més, i no és la primera, Bellaterra vol que se la reconegui com a part de Sant Cugat, un dels municipis amb més renda de Catalunya. Tot i que la raó no és aquesta.
Pragmatisme
A diferència d'altres moviments similars, la reivindicació de Bellaterra s'apunta en arguments pràctics més que identitaris. És clar que, com va passar amb el moviment independentista, el factor econòmic també hi juga un paper important.
Bellaterra és una de les zones amb més renda per càpita del Vallès Occidental. Segons les últimes dades, la renda mitjana anual per habitant és de 25.799 euros, cosa que l'apropa més a Sant Cugat que a Cerdanyola.
Si Sant Cugat té una renda mitjana per càpita de 23.337 euros, Cerdanyola es queda en els 13.953 euros, per sota de la mitjana de Catalunya, situada en 16.546 euros.
Decisió presa
Els prop de 3.000 veïns de Bellaterra van més enllà. Consideren que l'aportació fiscal que fan no es tradueix en inversions d'acord dins de Cerdanyola, unes raons similars a les que al·leguen els secessionistes catalans.
Cerdanyola del Vallès
Per la seva banda, el consistori cerdanyolenc adverteix que una eventual segregació suposaria una pèrdua rellevant d'ingressos i afectaria l'equilibri pressupostari del municipi. Als veïns de Bellaterra, però, això no els preocupa.
La localitat ha celebrat diverses consultes veïnals des del 2015 i el resultat en totes elles ha estat clar: existeix una majoria favorable a la segregació.
Aposta ferma
L'any 2015, l'aposta pel canvi va ser aclaparadora: un 91% dels votants es va decantar per formar part de Sant Cugat. Quatre anys després, amb una participació més gran, el suport va baixar al 60%, però l'opció es va tornar a imposar.
Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola i vicepresident de Mobilitat de l'AMB
Cansats de votar i de no ser atesos, el març de 2025 un 61% dels veïns de Bellaterra van signar una iniciativa ciutadana reclamant a l'Ajuntament de Cerdanyola que els deixés marxar: volen ser de Sant Cugat.
En no ser escoltades les seves demandes, el passat 7 de gener de 2026, després de Reis, la Junta de Veïns va aprovar formalment iniciar el procediment i va presentar la petició a l'Ajuntament de Cerdanyola.
Burocràcia i processos
El procés exigeix informes tècnics, econòmics i urbanístics, a més de la valoració de les conseqüències per als municipis implicats. Cerdanyola ja ha començat a recopilar tota la documentació necessària.
Un cop elaborats els informes, la decisió passarà a la Generalitat, a qui es traslladarà l'expedient, previsiblement abans de l'estiu. El Govern tindrà l'última paraula i determinarà si es compleixen els requisits legals per modificar el terme municipal.
![Museo de las Minas de Cers](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/01\/19\/viatges\/1003742724488_15615264_320x180.jpg"])
Les parts
Cerdanyola ja ha expressat la seva oposició a la segregació, mentre que Sant Cugat observa el procediment amb cautela, conscient que una eventual incorporació de Bellaterra tindria implicacions en matèria de planificació urbana, serveis i finançament.
Els veïns, en canvi, ho tenen clar. Els impulsors de la proposta sostenen que el nucli manté una relació funcional molt més estreta amb Sant Cugat que amb Cerdanyola.
La mobilitat diària, els serveis utilitzats i la vida social i comercial apunten, segons defensen, cap al municipi veí. Des dels Ferrocarrils de la Generalitat fins als accessos viaris, passant per la continuïtat urbana, tot reforça aquesta percepció de pertinença.
La pregunta ara és si Bellaterra acabarà convertint-se en una Entitat Municipal Descentralitzada dins de Sant Cugat.
![](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2023\/06\/27\/cronicaglobal_image-blank_640x360.png"]){kind=spacer}
