El desconegut poble de Lleida amb un únic veí que fascina a National Geographic: "Només queda un habitant empadronat, com si hagués tret arrels"

Si hi ha pobles de menys de 200 habitants que clamen, amb raó, que la Generalitat i el Govern atenguin la Catalunya buidada, un es pot imaginar què passa en un municipi on només hi ha un veí.

Això és el que passa a Mur, un nucli històric situat a la comarca del Pallars Jussà (Lleida), dins del terme municipal de Castell de Mur, que ha cridat l'atenció de la mateixa National Geographic.

Més enllà de Torre Baró: el desconegut i humil barri de Barcelona que forma part de la història del cinema

"Només queda un habitant empadronat, com si hagués tret arrels, obstinat a romandre a l'entitat singular de la població els orígens de la qual es remunten al segle X", relata poèticament la famosa publicació de viatges.

Però Mur és molt més que el seu únic veí: es història viva (i oblidada) de Catalunya. Situat dalt d'un turó, davant de l'embassament de Terradets, en un entorn abrupte del Prepirineu, el seu entramat medieval i els seus edificis d'època donen fe de la seva antiga rellevància.

Poble emmurallat

El nucli de Mur és un poble medieval fortificat, amb un traçat compacte, cases de pedra adossades i restes de muralla.

Històricament, va ser un petit enclavament defensiu lligat al castell, amb una població molt reduïda fins i tot en els seus millors moments.

Què diu National Geographic

Ho exposa amb claredat National Geographic: "dos edificis de pedra —castell i monestir— es miren des d'un esperó, separats només per cent metres", i imagina una conversa entre tots dos "recordant antigues anècdotes com dos amics".

En qualsevol cas, aquestes construccions no fan més que revelar que Mur va ser "escenari principal de la història, però que ara gairebé ja només és memòria", indica la publicació. Una memòria que, tanmateix, es resisteix a desaparèixer.

Confirmat per Unió de Pagesos: nous talls de carretera a Catalunya durant la setmana

Prova d'això és la resistència que presenta la canònica de Santa Maria de Mur, un dels conjunts romànics més sorprenents del país. El seu famós Pantocràtor, arrencat a principis del segle XX, és de tal rellevància que avui és peça de museu. I no d'un qualsevol.

L'imponent mural d'aquesta església va viatjar als Estats Units i es conserva actualment al Museum of Fine Arts de Boston. Un espoli, sí, però també una prova irrefutable que aquest poble avui gairebé abandonat va ser un botí preuat al llarg de la història.

On és

La seva situació, a la serra del Montsec, amb vistes a un gran pantà i com a porta d'entrada al Pirineu, el va convertir en un punt estratègic. D'aquí que s'hi erigís un castell, que no ha sucumbit del tot al pas del temps.

Erigit entre els segles XI i XII, en el context de la consolidació feudal del Pallars després de l'avenç cristià cap al sud, aquesta fortalesa domina el pas natural del Congost de Terradets i el curs del riu Noguera Pallaresa, un enclavament clau per al control del territori durant l'Edat Mitjana.

El castell

Es troba sobre un promontori rocós i encara és visible des de la distància. A diferència d'altres castells pirinencs molt degradats, el castell de Mur conserva una part significativa de la seva estructura original.

Romanen drets trams de les muralles perimetrals, els accessos fortificats i restes de les dependències interiors. Però, sobretot, destaca la torre de l'homenatge, de planta circular, que s'eleva fins als 16 metres.

Vistes del Castell de Mur PATRIMONI DE CATALUNYA

El conjunt s'adapta completament a la forma de la roca, cosa que reforça el seu caràcter defensiu i permet comprendre amb claredat l'organització del recinte.

El castell formava part d'un conjunt històric inseparable de la canònica de Santa Maria de Mur, situada a pocs metres. Mentre la fortalesa exercia el poder militar i senyorial, l'església romànica complia funcions religioses i administratives.

La canònica

I és que, com revela el fet que el Pantocràtor es trobi avui als Estats Units, aquest temple catòlic va ser clau per al desenvolupament del nucli.

Fundada al segle XI com una comunitat de canonges agustinians, es va convertir en un centre religiós i administratiu de primer ordre al territori.

L'església

La seva església va ser consagrada l'any 1069, cosa que la situa entre els exemples més primerencs del romànic plenament desenvolupat a Catalunya.

L'edifici, tot i no tenir el Pantocràtor, conserva una estructura romànica de gran puresa, amb nau única, creuer marcat i capçalera amb tres absis.

Ni spa ni hotel: el canó secret d'aigües termals on banyar-se gratis a la província de Tarragona

Destaquen la solidesa dels murs, la sobrietat decorativa i la claredat de la seva planta, característiques pròpies del romànic llombard.

El conjunt incloïa també dependències canòniques avui parcialment conservades, que evidencien la importància institucional que va tenir la canònica en l'organització del territori durant l'Edat Mitjana.

Escassa població

Avui, tant el castell com la canònica estan protegits com a Bé Cultural d'Interès Nacional i constitueixen un dels conjunts medievals millor conservats i més representatius del Prepirineu català.

En canvi, el poble ha perdut el seu pes demogràfic. Actualment, Mur no té serveis, no compta amb comerç ni equipaments, i la seva activitat quotidiana és pràcticament inexistent.

Tot i així, el nucli es manté dret i conserva la seva estructura urbana. Aquest bon estat de conservació el diferencia d'altres pobles completament abandonats. Això sí, només compta amb un veí empadronat.

Com arribar-hi

Val la pena visitar-lo i conèixer la història del lloc. No perquè ho digui National Geographic, sinó per entendre una part essencial de la història del país. I fer-ho no és tan difícil.

Mur es troba a aproximadament una hora i mitja de Lleida, seguint la C-13. A l'alçada de Guàrdia de Noguera, es pren el desviament senyalitzat cap a Castell de Mur, des d'on una carretera local condueix fins al conjunt monumental. Des de Barcelona, el trajecte s'acosta a les tres hores.