No ho sabies: aquesta és la paraula catalana que desconeixies per designar un soroll corporal

La paraula 'llufa' pertany al català i té un origen principalment onomatopeic, és a dir, la seva forma imita o evoca el so (o l'absència d'aquest) que descriu. Aquest tipus de paraules són molt comunes en totes les llengües per referir-se a sorolls corporals o fenòmens espontanis, cosa que fa que sigui immediata i sensorial, connectant la paraula amb l'experiència que anomena.

En el seu sentit més literal i conegut, una llufa és una ventositat silenciosa, és a dir, un pet que no produeix so. Aquesta accepció reflecteix de manera directa l'arrel onomatopeica de la paraula, i s'utilitza de manera col·loquial per descriure aquest fenomen fisiològic sense necessitat de paraules vulgars o grolleres.

Aquest és el pròxim festiu a Catalunya: un pont de quatre dies que es fa esperar

Altres significats

A més del seu ús literal, té un significat festiu i cultural a Catalunya. En el context dels Sants Innocents (28 de desembre), una llufa pot ser un objecte lleuger, com un paper o una figura, que es col·loca a l'esquena d'algú com a broma. Aquesta tradició demostra com una paraula pot estendre's més enllà del seu sentit físic cap a la cultura i l'humor popular.

En un pla més figurat, es diu que alguna cosa 'fa llufa' o 'ha fet llufa' quan no compleix amb el que s'esperava o falla. Per exemple, un pla que surt malament, un petard que no explota o qualsevol situació que decep, es pot descriure així. Aquesta extensió metafòrica converteix la paraula en un recurs expressiu que comunica frustració o decepció de manera divertida i local.

No són les balises: aquesta és l'altra obligació exigida per la DGT aquest 2026

Finalment, també, el seu ús pot referir-se a un simple fenomen corporal, a una broma festiva o a un fracàs inesperat; cosa que demostra la riquesa d'aquesta paraula dins del català i de la seva capacitat per adaptar-se a diferents contextos sense perdre el seu caràcter expressiu.

Altres paraules catalanes

Aquestes són altres paraules catalanes que són intraduïbles:

• Somiatruites: si haguéssim de traduir-ho de manera directa, seria 'somiatruites'. Es refereix a algú ingenu o que somia amb utopies.
• Apa: Més que un terme, 'apa' és una exclamació. Es podria comparar amb un "anem" o un "hala". Serveix per accentuar o introduir el que segueix. Va, noi: amb més empenta!
• Seny: en català al·ludeix a un judici o prudència, una mena de bon criteri a l'hora d'actuar. És el contrari d'una resposta instintiva o fruit de les emocions.
• Rauxa: si seny es refereix a un tipus de prudència, rauxa és tot el contrari: és actuar de manera espontània o impulsiva, sense lògica. A la babalà.
• Bocamoll: en castellà seria similar a un "parlaire". És qui no es pot contenir i diu el que potser seria millor callar.
• Merder: és un espai ple de desordre, tot i que comunament es podria entendre com a caos, aldarull o embolic, però a uns nivells que arriben gairebé a l'escatològic.
• Petonet: aquesta paraula és una rara avis, per dir-ho així. Es pot traduir perfectament com a "petonet", però hi ha alguna cosa en la sonoritat d'aquesta paraula que emula d'una manera tan perfecta la d'un petó petit.
• Plegar: tan arrelada en els diàlegs en castellà, que es duen a terme a Catalunya que ni ens adonem del seu origen català. Aquesta pot referir-se a acabar un dia de feina o una activitat específica, però també significa renunciar o dimitir.