El Quinto i la Quina: el curiós ritual de Nadal que se celebra en alguns pobles de Catalunya

Per molt que el més conegut de les festes de Nadal a Catalunya sigui el Tió, en alguns racons del territori existeixen les seves pròpies costums i jocs. I no, no és la Grossa.

En molts pobles de Catalunya, el Nadal és sinònim de Quinto o Quina. No són cerveses, sinó un joc d'atzar tradicional que, lluny de desaparèixer, cada vegada és més popular, fins i tot entre els joves, que s'han acollit a la tradició per poder passar més temps amb els seus amics.

Lleida trenca els pronòstics: la dada d'exportació que ningú esperava veure en un mes de caigudes a Catalunya

El Quinto o la Quina no és exclusiu d'ells. Als centres cívics, teatres i pavellons municipals on se celebra hi ha gent de totes les edats, com passa amb el bingo, al qual s'assembla molt.

Però el Quinto i la Quina tenen una identitat pròpia profundament lligada a la cultura popular catalana. Aquí no es tracta tant de guanyar diners: es juga per passar-s'ho bé i compartir una experiència col·lectiva, on l'humor, la complicitat i el ambient festiu pesen tant com l'atzar.

Un joc, diversos noms

El Quinto no se celebra a tot arreu. És propi de zones com el Vallès Occidental i el Garraf, sobretot. A Girona, a la zona de l'Empordà i voltants, és més conegut com Quina.

Al sud de França es coneix com Rifla, i fora de Catalunya i França també existeixen variants en regions de Bèlgica com Valònia. El nom no importa: Quina, Quinto, Plena o Loteria Vella; la qüestió és passar-s'ho bé.

Com es juga

No existeix una normativa única. Cada poble ha anat adaptant el joc a la seva tradició local, el que explica que en alguns llocs es jugui al Quinto i en altres només a la Plena, o que canviïn els noms de les jugades i els premis.

No costa gaire entendre-ho. La mecànica és senzilla, com la del bingo. Cada jugador disposa d'un cartró amb números de l'1 al 90, distribuïts en files de cinc xifres.

A mesura que es van cantant els números extrets del bombo, els participants els marquen en el seu cartró. El primer objectiu sol ser completar una fila, moment en què es canta la línia, i després completar tot el cartró, quan és llavors quan es crida Quinto o Quina.

Una de les particularitats del joc és que els números no es marquen amb bolígraf, sinó amb grans de cereal: blat de moro, cigrons, mongetes o guixes. Tot molt casolà, per recordar que s'està en família.

Un lloro per cantar

Després hi ha el cant dels números. No ho fa qualsevol: ho fa el lloro, és a dir, el lloro. Ell treu les boles del bombo i les canta. Com més enginyós és el lloro, més animada es torna la partida.

I és que un dels elements que distingeix el Quinto i la Quina són les rimes, frases fetes, referències religioses, acudits locals o fins i tot cançons populars que es llancen amb cada número.

Frases fetes

Encara que varien segons la comarca o el poble, el públic, ja familiaritzat amb el codi, respon o completa la rima abans que es confirmi la xifra. Entre els exemples més habituals es troben:

• 5 – Mambo Number 5
• 15 – Quince años tiene mi amor
• 25 – Aquí és Nadal i estic content
• 27 – El Virolai
• 31 – La Grossa
• 67 – L’Estaca
• 71 – I am catalan
• 73 – Volare
• 75 – No estava mort
• 84 – I Want to Break Free
• 88 – La Ramona

Aquestes associacions no són fixes ni oficials. Canvien segons el lloc i la creativitat del lloro, i en alguns pobles només tenen sentit dins d'aquest context concret. Per exemple, el número 1 sol cantar-se com “el primer de tots”, mentre que altres es relacionen amb sants la festivitat dels quals coincideix amb el número del dia del calendari.

En alguns municipis, aquestes referències són exclusivament locals i funcionen com una senya d'identitat del poble. En qualsevol cas, el moment sol ser molt divertit.

L'entrant fàcil per triomfar al Nadal, segons Jordi Roca: "Una elaboració senzilla i llesta en menys de deu minuts"

Els premis

I és que, a diferència del bingo comercial, el Quinto i la Quina no van néixer per repartir grans premis en metàl·lic. Tradicionalment, els premis consisteixen en lots de Nadal, amb embotits, dolços i productes del poble. Avui en dia, en alguns llocs s'han incorporat premis més cridaners, com electrodomèstics, viatges o fins i tot vehicles.

Moltes d'aquestes partides tenen, a més, un caràcter solidari. És habitual que s'organitzin per recaptar fons per a associacions culturals, entitats esportives, viatges de final de curs o iniciatives solidàries com La Marató de TV3. Bona part dels premis solen ser donats per comerços i empreses locals, reforçant el vincle entre el joc i el teixit social del municipi.

Tradició arrelada

Tot això reforça el caràcter tradicional i la funció social del Quinto i la Quina: reunir la gent al Nadal i propiciar la trobada entre veïns.

Famílies senceres, des de nens fins a avis, comparteixen taula, rialles i tradició durant les setmanes que van de desembre a Reis. Una experiència que val la pena.