Registres per la pesta porcina africana: macrooperatiu policial al laboratori del viròleg amb fòbia a Espanya

Agents dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil registren des de primera hora del matí d'aquest dijous el laboratori IRTA-CRESA de Bellaterra a la recerca de proves i mostres per determinar si el brot de pesta porcina africana detectat en porcs senglars de la serra de Collserola (Barcelona) a finals de novembre va sorgir de les seves instal·lacions.

L'entrada i registre al laboratori l'ha ordenat el jutjat d'Instrucció número 2 de Cerdanyola del Vallès, en el marc d'unes diligències prèvies declarades secretes. La justícia investiga el cas per un presumpte delicte contra el medi ambient.

Guàrdia Civil i Mossos registren el laboratori IRTA-CReSA pel brot de pesta porcina

L'operatiu policial conjunt compta amb agents d'investigació criminal i dels serveis de medi ambient d'ambdós cossos: la divisió de medi ambient i de consum, en el cas dels Mossos; i el Seprona i la policia judicial de la Guàrdia Civil.

Centre de recerca animal

L'IRTA-CReSA és un centre de recerca públic que depèn de la conselleria d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Està especialitzat en malalties infeccioses que afecten animals de granja i fauna salvatge, i se'l considera un referent europeu en salut animal. Els investigadors han entrat tant als seus laboratoris com a les seves instal·lacions amb animals vius.

IRTA-CReSA està en el punt de mira de la justícia ja que, entre les seves tasques, figura el desenvolupament de vacunes contra la pesta porcina africana. Anàlisis prèvies realitzades en alguns dels 26 animals morts per la malaltia fins ara apunten a la possibilitat que el brot actual de Catalunya pugui estar relacionat amb un dels seus virus de referència.

L'objectiu dels investigadors és trobar mostres que apuntalin aquesta hipòtesi, i comparar-les amb les dels porcs senglars morts. Els cossos policials, així mateix, tenen autorització del jutge per copiar documents digitals relacionats amb les investigacions.

La fòbia a Espanya de Xavier Abad, un dels caps del laboratori sota sospita per la pesta porcina

Obres a les seves instal·lacions i polèmica a les xarxes

Les instal·lacions d'IRTA-CReSA estaven sent reformades des del passat 15 de setembre, segons va reconèixer en el seu dia Xavier Abad, cap de la Unitat de Biocontenció i Laboratoris NBS2 d'aquest centre, a les seves xarxes socials.

El viròleg Xavier Abad, desvetllant l'inici de les obres a IRTA-CReSA el passat setembre @XavierAbadMdG (X)

En aquestes mateixes xarxes, aquest investigador també acostuma a vessar opinions polítiques que han rebut crítiques per la seva hispanofòbia. Al perfil personal d'Abad a X abunden els exabruptes contra "els espanyols" i Espanya, país al qual, el juny de 2017 -gairebé quatre mesos abans del referèndum il·legal de l'1-O- va arribar a qualificar de "temple d'ignorants, castell de rucs illetrats, hostal d'analfabets, fonda de mentecats, capsigranys mil". Tot això, arran d'un parell de reflexions de dirigents de Ciutadans sobre l'homeopatia i les pseudoteràpies.

Tuit hispanòfob de Xavier Abad de juny de 2017 @XavierAbadMdg (X)

En aquesta mateixa plataforma, el científic ha donat curs des de fa més d'una dècada a les seves simpaties pel procés en més d'un centenar de tuits. En d'altres, ha qualificat Espanya de "furóncol" d'Europa, "franquista", "masclista" o "escorpí", i ha emprat expressions supremacistes com aquesta: "Espanya sense Catalunya serà encara més pobra, totalitària i africana", deia el 2021, en resposta a unes declaracions del president Pedro Sánchez, en les quals aquest advertia que la regió no seria "europea ni pròspera" si s'independitzava.

En la mateixa línia, el científic de l'IRTA també ha secundat altres soflames habituals del nacionalisme català, com el "Espanya ens roba" i l'"espoli espanyol", a més d'equiparar l'Estat amb règims dictatorials.

Laboratori d'alta biocontenció

Segons fonts expertes consultades per Crónica Global, IRTA-CReSA compta amb instal·lacions d'alta biocontenció dissenyades per treballar amb patògens d'alt risc, incloent laboratoris i àrees experimentals amb animals, així com una plataforma de màxima seguretat.

Pel seu paper a Catalunya, aquest laboratori també actua com a suport científic en emergències sanitàries dins la xarxa de la conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

El Govern demana prudència

Actualment, hi ha obertes cinc línies d'investigació sobre aquest assumpte: la impulsada pel Govern central, l'auditoria encarregada per la Generalitat, la seqüenciació genètica de les mostres, la que dirigeixen autoritats veterinàries europees, i els treballs conjunts de Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil, en el marc dels quals es produeix l'entrada i registre d'aquest dijous.

En aquest sentit, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha demanat "màxima prudència", i ha instat a esperar al final de la investigació.

En declaracions als periodistes al Parlament, Paneque ha assegurat que l'Executiu català "no té cap informació que permeti ni validar ni negar" si l'origen del brot va sorgir d'IRTA-CReSA. "Amb la informació que té el Govern, no es pot ni confirmar ni desmentir", ha insistit.