Montaje Rogasa
Business

L'historial de nyaps de Rogasa, l'empresa que reforma el laboratori de la pesta porcina de Cerdanyola

Obres endarrerides, sobrecostos i la seva presumpta implicació en la trama del 3% marquen la trajectòria de l'empresa familiar

Altres notíciesCatalunya arrossega un dèficit crònic d'habitatge que amenaça la cohesió social

Leer en Castellano
Publicada
Actualitzada

Rogasa, de nou en el punt de mira. La constructora, responsable d'un gran nombre d'obres a l'àrea metropolitana de Barcelona, també estava comissionada per realitzar l'ampliació del laboratori IRTA-CReSA d'on podria haver sortit el virus de la pesta porcina africana.

De moment, es desconeix la causa que va provocar la fuga de la malaltia, però, tal com va avançar El País, feia ja tres mesos que l'empresa Rogasa executava obres al recinte. Davant les preguntes del mitjà, el laboratori no va voler confirmar ni desmentir la possibilitat que una descuit en la bioseguretat, causat pels treballs que s'estaven realitzant a l'edifici, pogués ser l'origen del brot. Tanmateix, l'historial de l'empresa dóna peu a dubtes.

Problema a Castella i Lleó

Pel que fa a la "mala praxi", no és la primera vegada que l'empresa causa rebombori. Aquest mateix any, el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó va penalitzar Rogasa amb 590.000 euros per les deficiències amb què va lliurar un immoble que havia estat comissionat a la constructora, segons recollia El Diario de Segovia a principis d'any.

Rogasa era la constructora contractada per a la finalització de l'obra de l'edifici del CIDE. Inicialment, els treballs es van licitar l'octubre de 2018 a Rogasa Construcciones y Contratas, amb un contracte de gairebé tres milions d'euros. Un any després, el contracte es va modificar a l'alça, arribant finalment a un total de 3.868.479,63 euros.

Les obres estaven previstes per concloure el 9 de gener de 2020, però es van acabar endarrerint. Quan es va lliurar l'edifici, l'Ajuntament es va negar a recepcionar-lo en determinar que les instal·lacions no es trobaven en les condicions adequades.

Per tant, no només va ser lliurat en mal estat, sinó també més tard del previst inicialment. Per aquesta raó, el tribunal va decidir penalitzar l'empresa amb un pagament inferior al pactat a l'inici.

L'antiga seu de Convergència

L'antiga seu de Convergència GOOGLE

Trama del 3%

A Catalunya, Rogasa també ha protagonitzat diverses polèmiques. La més sonada va tenir lloc fa ja alguns anys, però el seu impacte la situa com una de les més rellevants: la seva vinculació amb la coneguda trama del 3 %. Per a qui no ho recordi, el nom fa referència a les presumptes comissions que, durant anys i fins al 2015, haurien cobrat diferents càrrecs i responsables del partit Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a canvi de l'adjudicació de contractes públics a determinades empreses.

Durant aquest període, segons la investigació judicial, des de la Generalitat i altres organismes públics vinculats al partit s'haurien adjudicat de manera irregular nombrosos contractes d'obra pública. No obstant això, el procediment judicial centra el focus en 31 contractes concrets, l'import conjunt dels quals ascendeix a 227 milions d'euros, considerats representatius del presumpte sistema de finançament irregular investigat per la Fiscalia Anticorrupció.

Entre les empreses beneficiades per aquestes adjudicacions figura Rehac, l'únic accionista de la qual és Rogasa, així com la mateixa Rogasa. Ambdues societats apareixen a la instrucció judicial com a adjudicatàries de contractes públics sota sospita d'irregularitats en la valoració tècnica i en els procediments administratius emprats per a la seva concessió.

El seu president, investigat

En el marc d'aquesta investigació, Juan Luis Romero Gamero, president de Rogasa, va ser detingut l'octubre de 2015 durant una de les fases més rellevants del denominat cas del 3 %, en una operació coordinada per la Guàrdia Civil i la Fiscalia Anticorrupció.

El seu nom figura entre els empresaris investigats per la seva presumpta relació amb el sistema de comissions que, segons l'acusació, hauria servit per finançar de manera irregular la CDC. La causa analitza, entre altres elements, reunions, contactes i decisions administratives que haurien afavorit determinades empreses en concursos d'obra pública.

Segons els autos judicials i els escrits de la Fiscalia, Rogasa i la seva filial Rehac es troben entre les societats incloses en la investigació per la seva possible participació en aquest entramat. Tanmateix, fins a l'última actualització judicial rellevant, al novembre de 2022, quan l'Audiència Nacional va acordar l'obertura de judici oral contra la CDC, el PDeCAT i nombrosos exdirigents i empresaris, no existeix una sentència ferma que condemni específicament ni Juan Luis Romero Gamero ni les empreses del grup Rogasa per aquests fets.

Diverses persones assegudes a taules al parc de les Glòries (Barcelona)

Diverses persones assegudes a taules al parc de les Glòries (Barcelona) David Zorrakino Europa Press

Túnel de Glòries

Entre els contractes adjudicats a Rogasa durant aquella època s'inclouen les obres per supervisar l'edificació d'un dels túnels de la plaça de les Glòries, el major projecte de construcció tramitat durant l'etapa de Trias.

Juntament amb Copisa, Arnó i Comsa, Rogasa va ser escollida per al projecte de soterrar un dels carrils amb més trànsit de la ciutat sota la plaça de les Glòries, amb un pressupost que va ascendir a 60 milions d'euros. El govern local de la CDC va adjudicar el contracte a tota velocitat el febrer de 2015, només tres mesos abans de les eleccions municipals.

Inicialment, l'obra havia d'entrar en funcionament abans del maig de 2017. El resultat va ser estrepitós: la corporació d'Ada Colau va rescindir l'adjudicació a l'abril de 2017, quan les obres ja acumulaven un sobrecost del 60 %. La finalització del projecte no es va produir fins al 2021.

'Imperi' familiar

Sembla que l'imperi de la família Romero Gamero no es limitaria a la construcció. Fonts properes a la família asseguren: “Són els propietaris de mig Sant Boi i tots els fills tenen negocis per la ciutat”.

Segons aquestes mateixes fonts, el llegat de la família és visible en diferents punts del municipi, tot i que l'escàndol també els hauria seguit fins al seu entorn més proper. D'acord amb aquesta versió, un dels fills de Juan Luis Romero hauria estat detingut per estafar diversos clients en un concessionari del qual era propietari a la mateixa ciutat.

Tanmateix, Crónica Global no ha pogut comprovar la veracitat d'aquesta informació. Davant les preguntes d'aquest mitjà, Rogasa no ha volgut contestar.