El balanç de criminalitat del tercer trimestre de 2025 revela un panorama de profunds contrastos a Catalunya.
Si bé la xifra global cau un 2,8%, aquesta millora és asimètrica: els grans pols urbans com Barcelona (–4,0%) i Tarragona (–5,3%) aconsegueixen reduir els seus índexs gràcies a la frenada en els delictes patrimonials i al descens de la ciberdelinqüència (–5,0%), però amaguen sota la catifa repunts alarmants en tipologies molt sensibles.
La fotografia és la d'un territori dual: baixen dràsticament els delictes contra la vida —amb una caiguda del 25,4% en homicidis— i les estafes digitals (–6,7%), però s'agreuja l'amenaça contra la llibertat sexual, que creix un 8,3% a tota la comunitat.
A més, emergeixen noves zones calentes: preocupa la província de Girona, únic territori que empitjora les seves xifres globals (+1,0%) arrossegada pel descontrol en municipis com Banyoles (+29,8%) o Salt (+21,5%), i l'aparició de focus específics de robatori de vehicles, que es disparen en ciutats com Manresa (+116,1%) o Girona capital (+59,8%), trencant l'estabilitat general.
1. Delictes sexuals a l'alça
L'alerta vermella més contundent recau sobre els delictes contra la llibertat sexual, l'única tipologia que creix de forma estructural a gairebé tot el mapa.
Agents dels Mossos d'Esquadra durant un operatiu
A Catalunya l'augment és del 8,3%, amb una pujada específica del 8,8% en les agressions amb penetració. Tanmateix, la mitjana autonòmica amaga pics locals extrems en municipis turístics i d'oci.
El cas de Sitges és el més alarmant, on les violacions han passat d'1 a 13, un salt del 1.200%, però no és únic; Blanes registra una pujada del 550% en agressions amb penetració (passant de 2 a 13 casos) i Valls un increment del 60% en delictes sexuals totals.
Geogràficament, el problema desborda l'àrea metropolitana. De fet, les províncies de Lleida i Tarragona lideren l'estadística negativa, ambdues amb un augment idèntic del 14,4% en delictes contra la llibertat sexual.
2. La ciberdelinqüència es diversifica
A contracorrent de la tendència global, la ciberdelinqüència ofereix un respir estadístic a Catalunya amb un descens global del 5,0%.
Tanmateix, l'anàlisi detallada revela una mutació del delicte: la baixada se sosté exclusivament pel retrocés de les estafes informàtiques (–6,7%), que representen el gran volum de denúncies. En canvi, l'apartat d'altres ciberdelictes es dispara un 24,3%, la qual cosa suggereix que la delinqüència digital no desapareix, sinó que es diversifica.
Així mateix, fonts policials també apunten a la caiguda de les denúncies per "manca de confiança" en la resolució d'aquest tipus de delictes.
3. Més cotxes robats
El robatori de vehicles concentra un altre dels repunts més cridaners del balanç. Tot i que Catalunya presenta un lleu augment del 0,4%, determinades ciutats disparen l'indicador i suggereixen la presència de bandes especialitzades.
Imatge d'un Seat León robat que es va utilitzar per cometre un alunatge a Montcada i Reixac (Barcelona)
Manresa (Barcelona) és el cas més extrem, amb una pujada del 116,1%, seguida pels municipis costaners de Roses i Sant Feliu de Guíxols, a la província de Girona, que augmenten un 85,7%.
Montcada i Reixac (Barcelona), situada al costat de grans nusos logístics i d'autopistes, creix un 51,4%, mentre que la província de Girona registra la pujada provincial més gran (+11,2%).
Els investigadors coincideixen que aquests moviments solen vincular-se a grups itinerants que utilitzen els vehicles robats tant per cometre altres delictes com per a la seva exportació il·legal.
4. El cas de la província de Girona
La província de Girona emergeix, en efecte, com el principal focus de deteriorament de la seguretat el 2025.
Tot i que de forma molt subtil, és l'única de les quatre demarcacions catalanes on la criminalitat total puja (+1,0%), i ho fa a causa del col·lapse en municipis concrets, ja que la capital provincial aconsegueix reduir les seves xifres un 3,7%.
El repunt es concentra en focus d'intensitat extrema: Banyoles experimenta un increment delictiu del 29,8%, amb els robatoris amb força més que duplicats (+116,7%) i els furts disparats un 117,6%.
Roses presenta un repunt del 12,9%, però la gravetat resideix en el modus operandi: els robatoris amb força creixen un 107,2% i els violents un 58,3%. A aquest escenari s'hi suma Salt, que puja un 21,5% arrossegat per un augment del 49,2% en furts, i Sant Feliu de Guíxols, que empitjora un 14,4% després de triplicar els seus robatoris amb violència (+200%).
Agents de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra durant un macro operatiu de seguretat pública a Salt (Girona)
5. El 'narco' disparat
El narcotràfic es consolida com el gran vector de creixement delictiu del trimestre, desafiant la tendència general de contenció amb un augment del 13,0% a tot Catalunya.
Lluny de ser un fenomen residual, la seva expansió mostra una capil·laritat alarmant que colpeja amb força el nucli del sistema: la ciutat de Barcelona registra un increment del 31,6%, actuant com a motor d'una pujada que es replica amb virulència a la segona corona metropolitana, amb casos extrems com Esplugues de Llobregat (+116,7%).
El problema, però, no és només barceloní; la província de Lleida lidera el creixement territorial amb una pujada del 28,3% —arrossegada per una pujada del 75,0% a la seva capital—, mentre que a la costa de Girona es reactiven punts crítics com Roses (+150,0%) o Lloret de Mar (+26,3%), dibuixant un mapa del tràfic de drogues cada cop més dispers i actiu.
Plantació de marihuana al soterrani d'una casa a Sant Andreu de Llavaneres (Barcelona)
La cara més positiva
La cara més positiva del balanç arriba, sens dubte, amb els delictes contra la vida. Catalunya registra una reducció del 25,4% en homicidis dolosos i assassinats consumats, passant de 59 a 44 morts violentes durant els primers nou mesos de l'any.
La caiguda és especialment dràstica a Tarragona, que redueix les seves xifres a menys de la meitat (–53,8%, passant de 13 a 6 casos), i a Girona, amb un descens del 37,5%.
La província de Barcelona, que acumula el gruix dels incidents, també se suma a la contenció amb una baixada del 16,7% (de 36 a 30 morts), ajudada per l'estabilitat a la capital, que redueix els seus casos d'11 a 10.
No obstant això, l'anàlisi requereix un matís de prudència: mentre les morts consumades es desplomen, els homicidis en grau de temptativa es mantenen pràcticament plans a tota la comunitat (–1,4%), i repunten en focus concrets com Badalona, on els assassinats consumats s'han duplicat (de 2 a 4), o la província de Lleida, únic territori on la xifra de morts ha crescut (de 2 a 3).
Malgrat aquestes excepcions, la variació general introdueix un valuós element d'estabilitat en l'indicador més irreversible del sistema penal.