Dues de cada tres dones a Catalunya —el 67,3%— assegura haver patit algun tipus de violència sexual al llarg de la seva vida des dels 15 anys. I un 15,5% afirma haver-la patit només durant l’últim any. Són els principals resultats de l’Enquesta sobre Violències Sexuals 2024, presentada aquest dimecres pel Departament d’Interior i Seguretat Pública, que dibuixa una realitat persistent, estesa i cada cop més complexa.
Les dades reflecteixen no només la persistència i reiteració d’aquestes violències, sinó també les dificultats que encara existeixen per identificar-les, anomenar-les i denunciar-les.
Violències que es repeteixen
Més enllà de la magnitud global del fenomen, l’enquesta revela patrons de continuïtat. Vuit de cada deu dones que van patir violència sexual el 2024 van viure més d’un episodi durant aquell mateix any, i gairebé un 10% descriu situacions de violència continuada.
Detall de l’uniforme dels Mossos d’Esquadra
La irrupció de la violència digital
La principal novetat d’aquesta edició de l’enquesta és la incorporació per primera vegada d’una anàlisi específica sobre la violència sexual digital. El 24,8% de les dones afirma haver patit algun tipus d’agressió en entorns digitals, des de comentaris ofensius fins a l’enviament no consentit d’imatges explícites.
La consellera Núria Parlon ha subratllat que aquestes formes de violència presenten un impacte psicològic particularment intens, una conclusió que també avala l’estudi: més del 80% de les dones amenaçades amb la difusió d’imatges íntimes assegura haver patit ansietat, depressió, pèrdua d’autoestima o alteracions del son.
La cap del Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals, Alba Alfageme, ha incidit que aquest tipus de violència "no només reprodueix patrons tradicionals, sinó que els amplifica per la immediatesa, l’exposició pública i la sensació de pèrdua de control que generen els entorns digitals".
Quan la violència passa desapercebuda
L’enquesta torna a posar de manifest la distància que existeix entre l’experiència de patir violència sexual i la capacitat d’identificar-la com a tal. Només l’11,1% de les dones va reconèixer espontàniament haver estat víctima, però després de detallar quins comportaments constitueixen violència sexual, el percentatge va ascendir al 67,3%.
Aquest salt demostra el pes de la normalització social i la dificultat persistent per anomenar aquestes experiències, un element que, segons Alfageme, "continua sent un dels principals obstacles per a la seva prevenció i detecció".
Denunciar continua sent l’excepció
Malgrat la magnitud del fenomen, només el 6% dels delictes sexuals acaba sent denunciat. Entre els motius predominen la por a no ser cregudes, la por a represàlies i les dificultats per aportar proves.
A més, l’estudi confirma que la relació amb l’agressor condiciona la percepció del delicte. Més de la meitat de les agressions comeses per desconeguts s’identifiquen com a delicte, però el percentatge cau de manera dràstica quan l’agressor és conegut o és la parella actual.
Una fotografia precisa
L’EVSC s’ha elaborat a partir de 9.700 entrevistes telefòniques i presencials realitzades a finals de 2024 a dones de 16 anys o més residents a Catalunya.
La mostra ha estat seleccionada aleatòriament per l’Institut d’Estadística de Catalunya per garantir-ne la representativitat, i el treball de camp ha estat executat per l’empresa GESOP seguint els estàndards d’anonimat i secret estadístic de l’estadística oficial.
Polítiques en evolució
La presentació de l’enquesta coincideix amb un any en què Catalunya ha registrat vuit feminicidis entre gener i setembre de 2025 i prop de 10.000 trucades al telèfon d’atenció a la violència masclista 900 900 120, un servei gratuït i confidencial que funciona les 24 hores del dia.
Des de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, la seva titular Eva Menor ha insistit en la necessitat de reforçar la xarxa d’atenció, ampliar els serveis especialitzats i consolidar els dispositius de resposta a la violència digital. Menor també ha alertat de l’avenç del negacionisme i ha anunciat la propera presentació del Pacte Català contra les Violències Masclistes.