Catalunya presenta un dels nivells més alts de segregació escolar per origen immigrant de tota la Unió Europea
El seu índex arriba a 0,24, només per darrere d'Àustria, Regne Unit i Bèlgica, segons "Segregació escolar, un problema de justícia social sense resoldre", un estudi realitzat per la federació d'Ensenyament de CCOO
T'interessa: Barcelona llança una nova iniciativa econòmica que transformarà el comerç local: això és el que canvia
Notícies relacionades
Catalunya se situa al centre del debat sobre desigualtat educativa. La comunitat afronta un fenomen que avança de manera silenciosa i que condiciona el rendiment, la cohesió social i la capacitat del sistema per oferir igualtat real d'oportunitats. Els estudis recents apunten a una tendència que es consolida i que repercuteix en l'economia del territori.
Espanya arrossega nivells de segregació educativa que la col·loquen en posicions poc favorables dins d'Europa. El repartiment desigual de l'alumnat segons origen o situació socioeconòmica genera diferències entre centres i territoris. Les conseqüències ja es reflecteixen en indicadors acadèmics i en la distribució de recursos.
Dades determinants
En aquest context, Catalunya sobresurt per un element concret: la segregació escolar per origen immigrant. Segons l'estudi Segregació escolar, un problema de justícia social sense resoldre, elaborat per la federació d'Ensenyament de CCOO, la comunitat assoleix un índex de 0,24, el més alt d'Espanya juntament amb el País Basc i un dels més elevats de tota la Unió Europea. Només Àustria, Regne Unit i Bèlgica registren valors superiors.
Una protesta anterior de CCOO a la sanitat catalana
L'informe comparatiu, basat en microdades de PISA 2022, situa Catalunya en el grup de territoris europeus on l'alumnat estranger es concentra més en determinats centres. Aquesta distribució no és casual, sinó que respon a factors com la residència, la capacitat d'elecció de les famílies o l'estructura del propi sistema educatiu.
Tendència a l'alça
L'evolució històrica reforça la preocupació. A Catalunya, la segregació per origen immigrant s'ha triplicat en dues dècades: va passar de 0,08 el 2003 a 0,24 el 2022, un creixement sostingut sense períodes de retrocés. És la trajectòria més constant entre les comunitats analitzades, la qual cosa evidencia un fenomen estructural i no conjuntural.
La redacció de l'informe recalca que aquest increment coincideix amb una major presència d'alumnat estranger, però també amb dinàmiques internes del sistema que agrupen estudiants de característiques similars en els mateixos entorns educatius.
Impacte econòmic
El document recorda que la segregació té efectes directes sobre l'economia. La concentració d'estudiants en centres amb menys recursos limita el desenvolupament del capital humà i redueix la mobilitat social. A mitjà termini, això es tradueix en menor productivitat i més desigualtat territorial.
Imatge d'arxiu de diversos nens usant tauletes en un centre escolar
Els autors adverteixen que la segregació també eleva els costos públics, en requerir més inversió per compensar situacions que es podrien evitar amb una planificació més equilibrada. La pèrdua de talent i la desigual distribució d'oportunitats actuen com a fre al creixement econòmic.
Comparació estatal
En el conjunt d'Espanya, l'índex mitjà de segregació per origen immigrant se situa en 0,19. Catalunya i el País Basc superen àmpliament aquesta xifra. Per darrere es troben Melilla, Comunitat Valenciana, Madrid, Navarra i Aragó, amb nivells també elevats però lluny del bloc capdavanter. En comunitats amb menor proporció d'alumnat estranger —Galícia, Castella-la Manxa o Cantàbria— la segregació és sensiblement més baixa.
L'anàlisi nacional també contempla la segregació per nivell socioeconòmic. Catalunya apareix igualment en posicions altes, tot i que no lidera el rànquing. Madrid se situa com a territori més segregat en aquest apartat, mentre que Cantàbria, Castella–la Manxa i Castella i Lleó mostren els nivells més reduïts.
![Pasajeros esperando trenes de Rodalies de Renfe](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/03\/01\/vida\/927917228_14193840_320x180.jpg"])
Factors interns
L'estudi apunta a diversos elements que expliquen la situació catalana. Entre ells, el pes de la xarxa concertada, on el cobrament de quotes i altres mecanismes d'accés poden actuar com a barrera econòmica. Catalunya, juntament amb Madrid i País Basc, concentra bona part d'aquestes aportacions familiars, segons investigacions citades en el document.
A això s'hi suma la segregació residencial, especialment en àrees urbanes, que condiciona el mapa escolar. La zona de residència limita l'oferta disponible per a moltes famílies i contribueix al fet que determinats centres concentrin un percentatge elevat d'alumnat immigrant.
Intents de correcció
Catalunya és una de les poques comunitats que ha impulsat un Pacte contra la segregació escolar, promogut pel Síndic de Greuges. La iniciativa pretenia corregir desigualtats mitjançant canvis en l'admissió i reforç de centres vulnerables. Tanmateix, les dades actuals mostren que l'impacte ha estat insuficient davant l'avenç de la tendència.
L'informe de CCOO insisteix que revertir aquest escenari requereix decisions sostingudes en finançament, planificació i control de l'admissió. La segregació, adverteixen, no només és un fenomen educatiu: determina el futur econòmic i social del territori.
