Ni Catalunya ni País Basc: aquesta és la comunitat autònoma que se sent menys espanyola, segons el CIS

Catalunya i el País Basc són comunitats autònomes conegudes per l'auge de l'independentisme. Tot i que ara es troba a la baixa, el secessionisme continua present. Tanmateix, les darreres enquestes reflecteixen que no són aquests territoris els menys vinculats a Espanya.

No és cap novetat que la relació entre els ciutadans i les seves identitats territorials a Espanya és molt més complexa del que sol reflectir el debat polític. Per això, el Baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) pregunta periòdicament pel grau d'identificació dels espanyols amb el seu país.

La ciutat a tres hores de Barcelona que cobra vida per Nadal: "La ciutadella medieval i el seu castell s'il·luminen, creant un ambient de conte"

Les darreres dades, publicades a l'octubre de 2025 i elaborades a partir de més de 4.000 entrevistes, han sorprès molts. Ni Catalunya ni el País Basc són, segons aquesta enquesta, les comunitats més desvinculades. 

L'estudi revela que Navarra és la comunitat autònoma on menys ciutadans se senten espanyols en primer lloc. Una dada que ha cridat l'atenció fins i tot d'experts en sociologia política.

Els navarresos, poc espanyols

Segons el baròmetre, només un 4,8% dels navarresos s'identifica primer amb Espanya, fet que converteix el territori foral en l'autonomia amb menor identificació primària amb el país. 

Els analistes intenten contextualitzar el resultat: la dada, asseguren, no implica necessàriament un rebuig a l'Estat, sinó que reflecteix un fort arrelament a la identitat local i regional que històricament caracteritza Navarra.

Com es reparteixen

Si s'analitza el detall, l'informe del CIS indica que les identitats a Navarra es distribueixen en diferents capes que conviuen i se superposen. L'opció majoritària és la identitat estrictament local: el 35,7% dels navarresos se sent identificat principalment amb la seva ciutat o poble. 

A continuació, un 31% afirma sentir-se primer “navarrès”, mentre que un 11,9% es defineix com a “ciutadà del món”. Només un 9,8% declara no identificar-se amb cap de les categories territorials proposades.

L'atur de Catalunya ha baixat més d'un 50% entre 2014 i 2023 gràcies als estudis superiors

Els resultats són una mica més matisats quan es pregunta pel gentilici amb què els navarresos se senten més còmodes. Un 28,6% afirma sentir-se tant navarrès com espanyol, mentre que un 21,4% es considera més navarrès que espanyol. 

Un altre 23,8% s'identifica únicament com a navarrès, i només un 2,4% assegura sentir-se exclusivament espanyol, una xifra sorprenentment baixa en comparació amb la resta del país.

Què passa a Catalunya

La dada més rellevant de l'estudi és que Navarra presenta, amb diferència, el percentatge més baix de persones que s'identifiquen primer amb Espanya. En comunitats amb fort pes regional com Catalunya, de fet, hi ha més persones que se senten espanyoles.

En el cas català, el 43% assegura sentir-se tan català com espanyol. Aquesta xifra respon a dues dinàmiques: d'una banda, la caiguda del nombre de ciutadans que es consideren únicament catalans (un 15,5%); de l'altra, l'augment dels qui se senten només espanyols o més espanyols que catalans (un 12,5%).

Perspectiva general

Per comprendre millor la magnitud de la dada, convé comparar-la amb altres regions. En comunitats com Castella-la Manxa o Madrid, més del 40% de la població afirma sentir-se espanyola abans que qualsevol altre tipus d'identitat. 

En territoris com Múrcia, La Rioja o Castella i Lleó, els nivells d'identificació nacional també se situen molt per sobre dels registrats a Navarra.

Gaudí a Nova York: aquest és el projecte d'hotel que l'arquitecte modernista va dissenyar per a la ciutat dels gratacels

A nivell estatal, el CIS detecta un patró cridaner: la majoria dels ciutadans s'identifiquen primer amb la seva ciutat o poble, però aquest percentatge varia notablement segons la comunitat. A Astúries i Extremadura supera el 60%, mentre que a Madrid amb prou feines arriba al 22%. 

L'identitat autonòmica, per la seva banda, és predominant en regions com Galícia, Euskadi, Catalunya i Navarra, i molt menys freqüent en comunitats com Múrcia, València o Castella-la Manxa.