Adéu a un altre edifici històric de Barcelona: un Bé d'Interès Cultural, al límit de l'enderroc
Si res no ho impedeix, una construcció centenària que allotja un refugi de la Guerra Civil passarà a la història
Altres notícies: L'església catalana del segle X convertida en una sala d'exposicions: un espai cultural a 1.100 metres d'altura
Notícies relacionades
Convertida gairebé en la nova Sagrada Família, l'estació de la Sagrera de Barcelona continua en obres. L'arribada de l'AVE va obligar a renovar-la, però la remodelació durarà gairebé una dècada.
Aquesta modificació, a més, posa en risc un edifici històric, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional: l'edifici de l'històrica estació de mercaderies de la Sagrera.
Durant dècades, aquest va ser un punt neuràlgic del transport de càrrega a la línia Barcelona–Granollers–Girona–Portbou. Per les seves vies circulaven vagons destinats a abastir fàbriques del Vallès, tallers del Poblenou, magatzems de l'Eixample i molls del port.
Era una estació viva, sorollosa, que va marcar l'activitat industrial de l'entorn. Però a partir dels anys 90, el transport ferroviari de mercaderies va perdre protagonisme.
Lloc en decadència
El recinte va començar a buidar-se. Moltes de les seves naus es van desmuntar per donar pas al gran projecte de la futura estació intermodal de la Sagrera.
La obra ferroviària més ambiciosa de Barcelona en dècades ha suposat l'enderroc d'una bona part del complex, però l'edifici principal, reutilitzat per Adif com a seu administrativa per coordinar els treballs de l'AVE, segueix dret. Encara que li queda poc temps.
Adéu al patrimoni
Sembla que de poc li servirà estar catalogat com a bé d'interès cultural ni formar part de l'Inventari de Béns Ferroviaris d'Interès Històric. La decisió està presa i els seus dies estan comptats.
El 19 de desembre de 2025, els 60 treballadors que encara ocupen les oficines d'aquesta històrica construcció abandonaran l'immoble per traslladar-se a un altre edifici proper. I amb l'edifici buit, l'enderroc serà qüestió de dies.
Edifici de l'antiga estació de la Sagrera
Barcelona haurà de dir adéu a un bé patrimonial i amb el permís de l'Ajuntament. L'immoble centenari que avui encara es manté dret quedarà en no-res. Les seves oficines, espais tècnics i habitatges per a treballadors desapareixeran, com llàgrimes a la pluja.
Aquesta potser no serà l'única pèrdua. Durant les tasques de buidatge de les antigues instal·lacions de la Sagrera s'ha trobat un refugi antiaeri de la Guerra Civil ocult sota l'estructura.
Què es salva i què es perd
L'Ajuntament de Barcelona l'està documentant, però la seva presència no sembla alterar el calendari previst. L'antiga Sagrera quedarà en no-res.
L'únic que s'ha salvat els darrers anys són 30 locomotores, vagons i tramvies. També es va perdre un conjunt de columnes i un sostre metàl·lic que es van instal·lar a la Sagrera el 1929, però que procedien de la primera estació de tren d'Espanya, construïda al costat de l'actual Estació de França per a la línia Barcelona–Mataró.
Opositors al projecte
Aquella estructura, singular i irrepetible, va ser retirada sense debat públic i mai no es va recuperar. En canvi, l'oposició a l'enderroc d'aquest últim edifici de la vella estació de la Sagrera sembla més combativa.
Entitats com la Promoció del Transport Públic (PTP) assenyalen que mantenir l'edifici no suposaria un gran problema per al nou vial. Si bé és cert que presenta impediments tècnics —perquè el traçat deixaria l'edifici a un nivell inferior i el convertiria en un obstacle físic—, assenyalen que no suposa una dificultat estructural.
![Caminantes en un sendero del Camí de Ronda](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/11\/25\/vida\/1003742710726_15445781_320x180.jpg"])
El problema, segons els experts, no són les raons, sinó que a Catalunya no existeix una cultura de defensa del patrimoni industrial comparable a la d'altres països europeus.
La conservació depèn gairebé sempre de la pressió ciutadana i de l'interès puntual d'un ajuntament. El valor històric, lamenten, no és el criteri determinant.
Què passarà
La decisió està ara en mans de l'Ajuntament i del propietari de l'espai, Adif. I, en aquest cas, la balança s'ha inclinat cap a l'urbanisme.
El macroprojecte de Barcelona Sagrera Alta Velocitat (BSAV) no contempla conservar l'edifici. Abans de Nadal, les excavadores s'encarregaran d'enderrocar-lo. Gairebé cent anys de memòria ferroviària passaran a la història d'una plomada.
