La ruta més fantàstica dels Pirineus: éssers mitològics, ponts tibetans i murals romànics
Una escapada a aquesta parròquia permet descobrir un paisatge ple de misteris i cultura
Altres notícies: El poble de menys de 140 habitants on viu Sergio Dalma: "La gent es saluda i es mira a la cara"
Notícies relacionades
El Pirineu és un lloc màgic. Llacs, formes estranyes de les muntanyes i roques, colors increïbles, però a Catalunya també s'hi amaguen éssers mitològics.
A la zona del Pallars, Andorra i fins i tot l'Occitània francesa en saben d'ells. Es tracta d'uns éssers que semblen fets de fusta i que s'amaguen als boscos, on se senten protegits.
A Andorra, sense anar més lluny, gairebé cada parròquia té el seu propi, encara que n'hi ha un que, a poc a poc, guanya pes. Es diu Enko i s'amaga a les valls d'Encamp, el poble situat a les vessants que s'eleven cap al Port d’Envalira.
Són moltes les famílies que coneixen la història d'aquest ésser mitològic les que, aprofiten la seva presència per viatjar en família fins a aquesta parròquia i anar a la seva recerca. I en el viatge es troben moltes més sorpreses: des d'una torre medieval fins a un pont tibetà, passant per murals romànics.
On és
Aquesta ruta és una manera molt particular de conèixer la vall del Valira d’Orient, un territori històricament agrícola i ramader d'Andorra. Aquí el passat medieval s'uneix amb l'univers fantàstic dels tamarros i l'espiritualitat que respiren les muntanyes d'Andorra.
El recorregut per aquesta ruta fantàstica comença al mateix poble d'Encamp. Es tracta del municipi principal d'una de les set parròquies del Principat d'Andorra i un dels seus nuclis habitats més antics.
L'encant d'Encamp
Els historiadors situen població estable a la zona des d'almenys el segle IX, quan la vall va començar a estructurar-se al voltant de petites parròquies rurals i explotacions agràries. Part d'aquests camps queden i són també part de l'economia andorrana.
De totes maneres, la localitat destaca pel seu urbanisme i arquitectura. Les cases de pedra fosca típica del Pirineu estan coronades per xemeneies elevades que, a l'hivern, expulsen el fum de la llar interior.
Església de Sant Romà de les Bons PRINCIPAT D'ANDORRA
Això no treu que hi hagi edificis més moderns, comerços i altres. És clar que l'important és descobrir la màgia del seu entorn.
No costa gaire, des del centre del poble parteixen senders cap als Cortals d’Encamp, cap a la zona de Les Bons o cap a cotes més altes que enllacen amb refugis i llacs glacials. També d'allí parteix un dels telecabines més llargs d'Europa. Té 6 quilòmetres de longitud i s'eleva dels 1.333 metres fins als 2.502 metres d'altitud fins arribar a la zona de Solanelles.
A la recerca del tamarro
Per als qui prefereixin caminar i fer-ho en família poden anar a la recerca d'Enko. No és tan fàcil com sembla, però cal caminar per la muntanya si es vol trobar aquest tamarro.
La mateixa oficina de turisme ofereix pistes i mapes per trobar aquest ésser mitològic, encara que la gràcia és deixar-se perdre pels senders d'Encamp, i descobrir els boscos de pi negre, les vessants humides d'aquesta zona i els miradors naturals sobre la vall del Valira d’Orient. I, si es troba, millor no espantar-se. Són bons, però millor col·locar una pedra al seu “portal” i així completar la missió.
Un pont tibetà al Pirineu
Després de trobar aquest ésser fantàstic, es pot iniciar una ruta més espiritual per trobar el pont tibetà dels Cortals. Es tracta d'un pont penjant, habilitat per al pas de vianants i amb accés gratuït, que salva un petit barranc i ofereix vistes laterals de la vall i de les vessants que pugen cap a cotes més altes.
El camí fins a ell és curt i fàcil. Des del centre d'Encamp, s'ascendeix per la carretera que arriba fins als Cortals d’Encamp i seguir les indicacions que porten a la zona oberta de la vall on es troba el pont.
Pont Tibetà
Si algú no està per éssers màgics ni per camins de muntanya, es pot quedar a explorar la parròquia. A pocs minuts en cotxe del centre d'Encamp hi ha Les Bons, un petit nucli que conserva un dels conjunts medievals millor preservats del país.
Situat sobre una terrassa natural amb vistes a la vall, aquest conjunt està format per l'església de Sant Romà de les Bons, la Torre dels Moros i diversos vestigis estructurals que van formar part d'un antic sistema defensiu.
Murals romànics
L'església de Sant Romà de les Bons, datada del segle XII, és un exemple de l'arquitectura romànica, encara que incorpora ampliacions i reformes posteriors. Destaca pels seus petits finestrals, el seu campanar d'espadanya i la seva ubicació elevada.
Al seu interior es conserven restes de murals romànics i gòtics, alguns originals i altres reproduïts com a part del conjunt museogràfic que explica la seva història.
Torre medieval
Just al costat es troba la Torre dels Moros, una construcció defensiva de diverses plantes l'origen de la qual se sol situar entre els segles XII i XIII. L'estructura, parcialment restaurada, permet comprendre com funcionava el sistema de vigilància de la zona: la seva posició dominant oferia control visual sobre la vall i els camins que pujaven des d'Encamp.
L'accés a la torre implica recórrer carrerons estrets i graons de pedra, però les vistes des del seu entorn justifiquen la pujada.
